Resultats de la cerca
Es mostren 5768 resultats
genísser
Història
Soldat d’infanteria de l’exèrcit turc.
Els geníssers, creats pel soldà Orhān als XIV, eren integrats per captius educats en l’islamisme es distingiren per llur fanatisme, i assoliren tant poder, que sovint intervingueren en l’elecció dels soldans otomans Foren abolits per Mahmut II 1826
gagaús | gagaüsa
Etnografia
Individu d’un poble turc cristià ortodox.
Els gagaüsos habiten a Moldàvia, a Bulgària i a Romania Sembla que són descendents de les tribus ogúzides establertes als XIII a la península Balcànica i que a la fi del s XVIII emigraren a Rússia Són agricultors i ramaders
fetitxisme
Religió
Culte dels fetitxes.
Aquest terme, aplicat pels portuguesos a la religió dels africans occidentals, fou introduït a Europa als XVIII Hom l’aplicà, a més, a la religió dels pobles primitius Actualment, aquest tipus de religió és inclòs dins el concepte d'animisme
Florián de Ocampo
Historiografia
Historiador castellà.
Actuà en les Comunitats de Castella des del 1539 fou cronista reial de Carles I de Castella, i escriví una Crónica general de España , en 5 volums, publicats el 1543 i el 1553, que abraça fins als III aC
dolçaina
Música
Instrument aeròfon de fusta, de perforació cònica, amb vuit forats i llengüeta doble, que té un origen medieval.
Semblant a les xeremies, als XVII era, més que un instrument, una extensa família d’instruments de so molt dolç Sovint era construïda en el registre més baix per a acompanyar altres instruments És el precedent del baixó o fagot
xot
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 19 cm, que és de color gris marbrenc amb ratlles i taques més fosques i té petits plomalls com orelles als costats superiors del cap.
S'alimenta d’insectes, i habita en arbredes obertes, prop de cases de pagès i poblacions, des del NW d’Àfrica fins al centre d’Europa, i hiverna a l’Àfrica, alS del Sàhara És comú als Països Catalans
ullerer | ullerera
Història
Oficis manuals
Menestral que fabrica ulleres.
Amb el nom de mestre d’ulleres es troba documentat aquest ofici a Barcelona durant els s XIV i XV Era una professió molt poc nombrosa, que s’integrà als XVII dins la confraria de julians mercers vells julià
fustigació
Dret penal
Pena corporal consistent a bastonejar el reu.
Fou aplicada en el dret penal romà per a determinades persones i fou incorporada, fins als XIX, en les ordenances militars de la majoria de països També fou utilitzada pel dret canònic com a pena o com a penitència
canzonetta
Música
Composició musical a una veu de tema més alegre que la canzone
i de versos més curts.
Als XVI la canzonetta esdevingué polifònica i es vinculà a la villanella, a la frottola i als madrigals, com les Canzonetts or Little Short Songs to Three Voices , canzonette o petites cançons breus, a tres veus, de Thomas Morley, 1593
amfisbènids
Herpetologia
Família de rèptils saures que comprèn individus de cos serpentiforme, mancats en general de potes i d’ulls, que han perdut per degeneració a conseqüència de llurs hàbits excavadors i de la vida subterrània que menen, ja que viuen en galeries sota terra.
Són propis de les regions càlides d’Amèrica, d’Àsia i d’Àfrica A Europa hi trobem una sola espècie, l’amfisbena cendrosa Blanus cinereus , localitzada al centre i alS de la península Ibèrica, i al litoral de llevant