Resultats de la cerca

Abans de ser nomenat arquebisbe de Westminster, el 1976, per Pau VI, fou abat benedictí d’Ampleforth En la seva qualitat de primat de l’Església catòlica d’Anglaterra i del País de Galles, el 1992 rebé, a Anglaterra, Joan Pau II, el primer papa que viatjava a aquell país des de la creació de l’Església anglicana Tingué una gran sensibilitat ecumènica, afavorida pel fet d’ésser fill de pare protestant i mare catòlica Governà amb intelligència i modèstia Condemnà l’egoisme en la sensualitat i les aberracions de l’eugenèsia L’any 2000 es publicà en català el seu llibre He tingut un…

Davanter centre, començà a jugar com a professional amb el CF Manresa 1948-49 i el CF Badalona 1949-51 abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona l’any 1951, equip amb el qual jugà quatre temporades des d’aquest any fins el 1954, disputà 45 partits i marcà 31 gols Fou titular en l’equip anomenat “de les cinc copes” de la temporada 1951-52 liderat per  László Kubala  Amb el Barça guanyà dues Lligues 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1952, 1953, 1954, una Copa Llatina 1952 i dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 Posteriorment jugà al València 1954-57, el Betis 1957-60 i el Còrdova…

Llicenciat en dret 1857, fou arxiver-bibliotecari a l’institut de Castelló de la Plana 1862-64 i a la biblioteca universitària de València, que dirigí 1883-84 i on inicià les obres de catalogació, abans reduïdes a un inventari Amb el pseudònim Lo sacristà de Tirig publicà nombrosos articles de premsa en català Fou autor d’un treball perdut sobre història de la impremta 1874, que, en esborrany, fou utilitzat després per JESerrano i Morales, i d’una Reseña histórica de los principales documentos que de la época de don Jaime el Conquistador se conservan en la ciudad de Valencia 1876…

El cognom fou portat per primera vegada pels fills illegítims legitimats el 1397, però sense capacitat de poder heretar el tron del príncep Joan de Gant, duc de Lancaster, fill del rei Eduard III, i de la seva tercera muller i abans amiga, Caterina Roet, vídua d’Hug Swynford D’entre els fills cal destacar Henry Beaufort ~1376-Winchester 1447, bisbe de Lincoln 1398 i de Winchester 1405, lord canceller d’Anglaterra 1403 i cardenal 1426, el qual contribuí a l’elecció de Martí V al concili de Constança, i Margarida Beaufort 1441-1509, neboda del cardenal, muller, en primeres núpcies…

Començà la carrera musical amb la Nova Cançó El 1967 enregistrà, amb el segell Edigsa, un primer disc senzill amb temes com No volem esperar com abans o Napalm Amb el grup La Rondalla de la Costa 1976, contribuí a impulsar la música folk en català i publicà l’àlbum Records de València Molt relacionat amb Joan Manuel Serrat, amb qui compartí diversos projectes, aquest li dedicà la cançó Per al meu amic Fou també productor de diversos projectes, com ara el primer àlbum del duo Ia & Batiste, Chichonera’s cat 1975, el disc de Guillermina Motta Remena nena 1971 o el grup…

Aficionat a la comèdia des de l’adolescència, a disset anys començà a fer de monologuista humorístic Al començament dels anys noranta fou guionista i productor de diversos programes i sèries de televisió, abans de fer el salt al cinema, on se l’ha considerat un renovador del gènere còmic, amb una sèrie de pellícules caracteritzades per l’escatologia i la incorrecció política, protagonitzades sovint per homes immadurs Ha dirigit The 40 Year Old Virgin 2005, Knocked Up 2007 i Funny People 2009, i ha produït pellícules com Anchor Man the Legend of Ron Burgundy 2004, Superbad 2007,…

Després de treballar com a periodista per The Irish Press , al principi de la dècada del 1980 es traslladà als Estats Units, fou guia en un programa de rehabilitació de delinqüents juvenils a Texas i visqué un any i mig al Japó abans de tornar a Nova York per iniciar la seva carrera literària amb títols com Songdogs 1996, This Side of Brightness  1998, Dancer Irish Novel of the Year 2004 o Zoli 2007 Amb Let the Great World Spin obtingué el National Book Award del 2009 i l’International IMPAC Dublin Literary Award del 2011 Posteriorment ha publicat  TransAtlantic 2013 I  Apeirogon…

Abandonà els estudis de psicologia per treballar com a periodista abans de dedicar-se al cinema Influït pel Romanticisme, l’òpera i el cinema expressionista dels anys vint, entre el 1967 i el 1970 realitzà films en formats de 8 i 16 mm Rodà Der Schwarze Engel ‘L’àngel negre’, 1973, Napolitanische Geschwister ‘Germans napolitans’, 1978, Palermo oder Wolfsburg 1980, Os d’Or al Festival de Berlín, Die Generalprobe ‘L’assaig general’, 1980, Tag der Idioten ‘Dia dels idiotes’, 1981, Liebeskonzil ‘Concili d’amor’, 1982, Malina 1991, Abfallprodukte der Liebe ‘Subproductes de l’amor’…

Era el fill gran de Clodoveu I, nat abans del seu casament El 507 lluità a Vouillé al costat del seu pare i tot seguit sotmeté l’Albigés, Roergue i l’Alvèrnia 507-508, que afegí a la seva part d’herència, que comprenia la regió dels ripuaris, la vall del Mosella, la futura Xampanya, els francs de la dreta del Rin i els alamans No volgué ajudar els seus germans contra el seu sogre Segimon, rei dels burgundis 523, però participà amb ells a la campanya del 524 Sotmeté de nou l’Alvèrnia 526, i amb el seu germà Clotari I sotmeté Turíngia 530-531 i imposà tributs als saxons de Germània

Nascut en una família de grans feudataris —el casal de Xampanya—, s’enfrontà diverses a Enric I de França Perdé Tours 1037-63 i poc després s’apropià l’herència del seu nebot Eudes III, en ocupar Troyes i Meaux Dedicà una gran atenció als afers religiosos dels seus principats protegí les abadies i afavorí la reforma monàstica Abans de la seva mort repartí els comtats entre els seus fills, la qual cosa significà la divisió del casal de Xampanya en dues branques a la branca primogènita correspongué el feu dels Blois, perdut el 1125, mentre que l’altra rebé els comtats de Blois,…