Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
Petrobras
Economia
Companyia petroliera brasilera fundada el 1953.
Amb seu a Rio de Janeiro, fou creada amb l’objectiu d’impulsar la prospecció, producció, refinatge, transport i distribució del petroli del Brasil És propietària d’una important infraestructura que comprèn refineries, oleoductes, plataformes petrolieres, vaixells petroliers i xarxes de benzineres Present en una vintena llarga de països, és la primera companyia de l’Amèrica del Sud i una de les més grans del món en volum de capitalització, i és líder en prospecció marítima a grans profunditats Fins a mitjan dècada de 1990 operà en règim de monopoli estatal A partir d’aquests anys, tot i…
La Marieta de l’ull viu
Cinematografia
Pel·lícula del 1927; ficció de dirigida per Josep Amich i Bert, Amichatis.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones JAlfonso Barcelona ARGUMENT Baixant de la Font del Gat 1922 d’ Amichatis i Gastó AMàntua GUIÓ Amichatis , GAMàntua FOTOGRAFIA Luis Rodríguez Alonso blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Marina Torres Marieta, James Devesa Pauet, Xavier de Rivera Sebastià, Josep Santpere el batlle, Rosita Hernàez la pentinadora, Blanca Muñoz la Taneta, Sra Arquimbau Sra Sió, Alexandre Nolla, Francesc Tressols, José Alfonso, Enric Guitart, Ricard Alís ESTRENA Barcelona, 04061927 Sinopsi A la Barcelona del 1840, durant la primera guerra Carlina, Marieta és festejada per…
Cesare Pavese
Literatura italiana
Escriptor italià.
La seva primera obra és una collecció de versos Lavorare stanca 1936 Tot seguint els novellistes nord-americans moderns —coneixia molt bé la literatura anglesa i la nord-americana, de les quals traduí moltes obres— ha representat d’una manera directa, fins i tot en l’ús del llenguatge, un cert món torinès i camperol de les Langhe, sense mai sortir, però, del seu món interior, turmentat i desillusionat D’aquí prové la sanitat moral i la solidaritat, que apareixen en la seva obra com a aspiracions, més que assolides sofertes, de tal manera que a la fi de l’obra, més que els personatges o les…
Salvador Illa i Roca
Política
Polític.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1986, cursà un màster de gestió i direcció d’empreses a l’IESE 1993 Afiliat al PSC 1995, partit del qual en el període 2011-16 fou coordinador de grup al ple municipal de Barcelona, i des del 2016 secretari d’organització La seva trajectòria en l’administració pública comprèn el període 1995-2005 com a alcalde de la Roca del Vallès, la direcció general de Gestió d’Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya 2005-09 en l’última etapa de la presidència de Pasqual Maragall i en la presidència de…
Pink Floyd

Pink Floyd (1968)
Música
Grup britànic de rock fundat el 1965.
Format pel cantant i guitarra solista Syd Barret 1946-2006, substituït el 1969 per David Gilmour 1946, el teclista Richard Wright 1943-2008, el baix Roger Waters 1943 i el bateria Nick Mason 1944, la seva música es caracteritza per la recerca sonora amb instruments electrònics Grup pioner durant la dècada dels setanta i els primers anys vuitanta de l’anomenat rock psiquedèlic —caracteritzat per efectes sonors, reverberacions, distorsions, jocs de llums i projecció de diapositives en ple concert—, les lletres de les seves cançons també foren innovadores pel seu to, sovint, filosòfic El grup,…
,
Richard Strauss
Richard Strauss en un retrat de Max Liebermann
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director d’orquestra alemany.
Estudià a Munic i amplià els seus coneixements amb Hans von Bülow Actuà com a director d’orquestra a la cort de Munic 1896 i a Berlín 1898 i fou director general de l’Òpera de Viena des del 1919 fins al 1924 En la seva primera etapa de compositor intentà de donar forma al concepte de perfecció en una sèrie de poemes simfònics derivats de la música de programa La fantasia simfònica en Aus Italien 1886, de caràcter descriptiu, és seguida per Don Juan 1889, brillant tècnicament i d’un gran impuls vital, i Tod und Verklärung ‘Mort i transfiguració’, 1889 d’esperit religiós La seva sèrie d’obres…
Gabriel Fuster i Forteza
Historiografia
Literatura
Historiador i autor teatral.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1923 i en dret a la Universitat de València 1932 Fou professor ajudant de química orgànica a la UB De nou a Manacor 1924, exercí d’advocat i fou inspector farmacèutic També publicà diverses obres relacionades amb la farmacèutica, com Legislación Farmacéutica y relacionada con todos los aspectos del ejercicio profesional 1944, Ensayo sobre la farmacia a través de los clásicos teatrales españoles 1949 i Principios de derecho farmacéutico 1956 Collaborà en la premsa local de Manacor El 1925 fundà i dirigí el setmanari Manacor i,…
Manuel Fontanals i Mateu
Arts decoratives
Teatre
Escenògraf i decorador, fill de l’ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc.
Residí a París fins el 1914 Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya 1919 el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita , d’Amadeu Vives, etc Collaborà en…
Felip Cid i Rafael

Felip Cid i Rafael
RAMC
Literatura
Medicina
Escriptor i metge.
Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…
,
aeròfon lliure
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs -i en algunes classificacions modernes derivades d’aquesta- una de les dues subclasses en què es divideixen els aeròfons.
Comprèn els instruments en els quals l’aire que genera la vibració inicial no està tancat a l’interior del ressonador de l’instrument, és a dir, a l’interior d’un tub acústic, sinó que, generalment, és una pertorbació de l’estat de repòs de l’instrument o d’una de les seves parts la que excita la vibració de l’aire exterior Segons la manera com els generadors de so interactuen amb l’aire circumdant per a produir el so es divideixen en tres categories aeròfons lliures per desplaçament, si la vibració és produïda per l’instrument en desplaçar-se ràpidament per l’aire espetec del fuet, remor d’…