Resultats de la cerca
Es mostren 7069 resultats
El RCE Mallorca estrena un nou camp de futbol
Coincidint amb la primera jornada del campionat de lliga 1999-2000, el RCE Mallorca rep la visita del Real Madrid al nou estadi mallorquí, Son Moix, que a partir d’ara substituirà el camp del Lluís Sitjar, inaugurat el 1945 Son Moix, que té una capacitat de 23000 espectadors, és de propietat municipal i el passat mes de juliol ja va acollir la Universíada, els jocs olímpics universitaris El mallorquinista Carlos fa el primer gol al nou estadi, però el Real Madrid s’emporta la victòria gràcies a dos gols en els minuts de descompte
racionalisme
Art
Moviment arquitectònic que es formà cap al 1918 i que tingué com a representants més significatius Bruno Zevi —el qual popularitzà la denominació—, Le Corbusier, Walter Gropius, Jacobus Johannes Pieter Oud, Erich Mendelsohn i Ludwig Mies van der Rohe.
Com a trets remarcables d’aquesta tendència hi ha la concepció de l’edifici de dins cap enfora, la planta i façana lliures i l’ús d’elements prefabricats Aquesta denominació, però, està com més va més en desús i és substituïda —amb diferents connotacions— per la d’estil internacional, funcionalisme i moviment modern, segons els tractadistes i segons cada moment A l’Estat espanyol fou el grup GATEPAC el representant del moviment racionalista, impulsat bàsicament pel grup dels arquitectes catalans GATCPAC aglutinats a l’entorn de Josep Lluís Sert
Joaquim Pujol i Grau

Joaquim Pujol i Grau
© Pujol Grau 2012
Art
Artista plàstic.
Es formà a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi amb el pintor Nolasc Valls Les seves primeres pintures foren paisatges i figures de realització acurada Vers l’any 1968 s’aproximà al camp de la investigació estètica i assajà la realització de treballs amb materials pobres Treballa també el porexpan Juntament amb Albert Casals i Lluís Rey i Polo formen el grup Tres punts de vista 1975 Ha fet també escultures i obres de caràcter ornamental, com el timpà, en ferro, per a la collegiata de Tremp, al Pallars Jussà
Josep Pujol i Barraca
Història
Bandoler, conegut amb el malnom de Boquica.
Traginer d’ofici, es dedicà al bandidatge Durant l’ocupació napoleònica es posà al servei dels francesos El general Mathieu convertí la seva banda en miquelets i li donà el grau de comandant Amb el pretext de cobrar contribucions i de vigilar l’enemic, els bandolers cometeren grans excessos amb tota impunitat i Boquica es destacà per la seva gran crueltat L’any 1814, en capitular els francesos de Girona, intentà de saquejar la ciutat, cosa que Suchet impedí Passà a França, però Lluís XVIII el tornà a les autoritats del Principat, que l’executaren
Antoni Maria Peña i Gelabert
Literatura catalana
Poeta.
Era fill de Pere d’A Peña Estudià filosofia i lletres i entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris treballà a l’Institut Balear de Palma Collaborà a La Ignorància , Museo Balear , El Felanigense i, amb el pseudònim Harley , al Diario de Mallorca Per encàrrec de l’Arxiduc Lluís Salvador, recollí tradicions i cants populars que foren publicats al volum Märchen aus Mallorca 1895 publicà també Gloses 1896 i Cançons populars mallorquines 1896 Les seves poesies, d’un valor literari escàs, han restat disperses, excepte les recollides a Poesies i a Marina Idili mallorquí
,
Charles de Martigny
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1475-94) durant l’ocupació francesa del Rosselló.
Fou nomenat pel rei Lluís XI, i fou tramès tres vegades del 1478 al 1480 com a ambaixador a Anglaterra Nomenà i beneí abats per a Arle 1486 i Sant Quirc de Colera 1489, i intentà de sostreure a l’abat de la Grassa el domini sobre vuit esglésies de la seva diòcesi El 1494, l’any següent del retorn del Rosselló a la corona catalanoaragonesa, fou enviat com a bisbe a Castres, on succeí a Cèsar Borja fou ambaixador de Carles VIII de França prop de la cort de Nàpols
Adolf Marsillach i Costa
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Lerrouxista, fou collaborador amb el pseudònim d' El Maleta Indulgencias de La Publicidad i El Diluvio , on es destacà pels seus virulents atacs a tots els sectors catalanistes Prat de la Riba, Massó i Torrents, el canonge Collell, Eusebi Güell, etc Aplegà alguns dels articles publicats a El Diluvio en el volum Catalanistas en adobo 1903 També escriví peces teatrals, com El redentor del pueblo 1915 El seu fill, Lluís Marsillach i Burbano Barcelona 1906 — 1970, periodista, fou director d' Hoja del Lunes , de Barcelona i redactor del Diario de Barcelona 1964-70
Josep Marsans i Rof
Economia
Financer.
El 1890 inicià les seves activitats de canvi i borsa El 1902 fundà la banca JMarsans i Rof i Fills, convertida en Banca Marsans SA el 1919 Des del 1910 inicià també una secció de viatges, que el 1928 es convertí en l’agència Viatges Marsans SA Havia estat un dels fundadors de l’Associació de Banquers de Barcelona 1908 i del Sindicat de Banquers Escriví Banco de ahorro gratuito y obligatorio 1920 El seu fill, Lluís Marsans i Peix Barcelona s XIX — 1923 presidí el consell d’administració de la Banca Marsans 1919-23
Miquel Madorell i Rius
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1891.
A Barcelona féu alguns hotels, el Teatre Tívoli, el Banc Hispanoamericà del carrer de Fontanella 1914 i el xalet d’Araceli Fabra del carrer de Muntaner 1916 Té també obres a Arenys de Munt i a Palma Mallorca, on el 1899 fou premiat el seu projecte del Cercle Mallorquí —en collaboració amb Pasqual Sanz i Lluís Callú—, obra que dirigí des del 1913, dins un eclecticisme proper a Domènech i Estapà Presidí l’Associació d’Arquitectes 1922-25, i ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926
Enric de Lorena-Elbeuf
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Comte d’Harcourt Lloctinent de Catalunya 1644-48 i 1651 Lluità al Piemont contra els castellans i prengué Torí 1640 Nomenat lloctinent de Catalunya per Lluís XIV de França durant la guerra dels Segadors, perdé Lleida 1644 a mans de les tropes de Felip IV de Castella El 1645 reconquerí Agramunt Tornà a França, derrotà els castellans a Valenciennes i prengué Condé 1649 Tornà a ésser lloctinent, efímerament, el 1651 Més tard fou governador d’Anjou Era anomenat Cadet la Perle , per una joia que duia a l’orella