Resultats de la cerca
Es mostren 24814 resultats
Trofeu Nostra Catalunya
Futbol
Torneig d’estiu de futbol que es disputà del 1974 al 1990.
Impulsat per la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, es disputava simultàniament al Trofeu Ciutat de Barcelona, creat el mateix any Al principi hi participaven els quatre millors equips catalans de segona A, segona B o tercera divisió Les semifinals dels dos primers anys es disputaren al camp de Sarrià, però després se celebraren als camps de dos dels participants Les finals sempre tingueren lloc a Sarrià, abans de la final del Ciutat de Barcelona El palmarès de la competició l’encapçalen el Lleida i el Sabadell, amb quatre títols cadascun
Antonio Torres Beltrán
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Barceloneta, el 1977 passà al Club Natació Barcelona Fou campió de la Copa Catalana 1973, de la Lliga de primera divisió 1973 i dues vegades del Campionat d’Espanya de primera categoria 1973, 1974 En el període 1973-79 fou 118 vegades internacional amb la selecció d’Espanya i participà en els Jocs Mediterranis 1975, en dos Campionats del Món 1975, 1978 i en dos d’Europa 1974, 1977, i en l’Espartaquíada de Moscou 1969 Té la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola 1974
Galileo In-Orbit Validation Element

GIOVE-B
© ESA / S.Corvaja
Satèl·lit de l’Agència Espacial Europea (ESA) que forma part del sistema Europeu de posicionament GalileoGalileo.
El primer satèllit, el GIOVE-A, llançat al desembre del 2005, és un cub de 1,3 x 1,8 x 1,65 m, amb una massa de 600 kg i una potència de 700 W subministrats per dos panells solars de 4,54 m El segon satèllit GIOVE-B, llançat a l’abril del 2008, té unes dimensions de 0,95 x 0,95 x 2,4 m, una massa de 530 kg, i disposa de fins a 1 100 W Tots dos satèllits es llançaren des del Kazakhstan
acantàcies
Botànica
Família de personades integrada per uns 250 gèneres que comprenen unes 2.500 espècies d’herbes o arbusts tropicals o subtropicals resistents a la sequera, semiaquàtics i enfiladissos.
Presenten fulles oposades i decussades, sovint amb cistòlics Les flors són hermafrodites, irregulars o bilabiades, solitàries o agrupades en inflorescències cimoses o racemoses, amb bràctees llargues i petaloides, de 4 o 5 sèptals i tèpals, i de 2 a 4 estams L’ovari és de dos carpels amb l’estil simple i llarg de dos estigmes Les llavors no tenen endosperma, però sí un gran embrió Moltes acantàcies són cultivades com a plantes ornamentals Les fulles o les arrels d’algunes espècies del gènere acant tenen usos medicinals
baud
Electrònica i informàtica
Unitat que expressa la velocitat a què és modulada la informació transmesa pel canal d’un sistema de comunicació; és igual al nombre d’impulsos transmesos en un segon, i el seu símbol és Bd.
Quan l’impuls només pot tenir dos valors possibles 0 i 1, la informació que proporciona és d’un bit, i aleshores la velocitat de modulació en bauds i la velocitat de transmissió de la informació en bits/s coincideixen En sistemes on cada impuls pot tenir quatre valors possibles 00, 01, 10, 11, la informació que proporciona cada impuls és de dos bits, i aleshores la velocitat de transmissió de la informació en bits/s té un valor doble que el de la velocitat de modulació en bauds
diastimòmetre
Geografia
Aparell que permet de mesurar distàncies curtes sense necessitat de desplaçar-se.
Consta essencialment d’un prisma, amb l’angle de desviació poc accentuat, darrere el qual hi ha una ullera Per tal de mesurar la distància fins a un lloc determinat, hom hi enfoca un regle graduat, del qual únicament hom pot observar, amb l’aparell, la imatge de dos punts l’alineat amb la ullera i el que és observat a causa de la refracció produïda pel prisma A partir de la distància entre aquests dos punts, coneguda gràcies al regle graduat, hom pot deduir la distància real del punt observat a l’aparell
escalaris
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels cíclids, de cos discoide i molt comprimit.
L’aleta dorsal és molt alta, la caudal ampla i allargada per dalt i per baix per dues prolongacions filiformes, i les abdominals reduïdes a dos filaments llarguíssims i dirigits cap enrere De color blanc argentat amb bandes verticals groguenques, no presenten dimorfisme sexual excepte a l’època de reproducció, en què tant el mascle com la femella presenten òrgans abdominals distints Tots dos sexes atenyen uns 20 cm d’alt i 15 de llarg Habita a les aigües dolces de l’Amazones i és potser el més conegut dels peixos d’aquari
Bernat Icard
Música
Compositor.
Cap al 1480 estava al servei del rei Ferran I de Nàpols 1458-90, on coincidí amb les teories de JTinctoris i FGaffurius Les seves composicions musicals conservades són un Kyrie i un Gloria , a quatre veus, tres Magnificat , un a tres veus i dos a quatre, dos motets a quatre veus Quomodo obtexit caligine in furore suo Dominus filiam Sion i Recordare Domine quid acciderit nobis i la cançó a quatre veus Non touchez à moi És considerat com un teòric musical per Gaffurius i altres autors
Comptadoria Major de Castella
Història
Òrgan de govern destinat a administrar les finances del regne de Castella i a intervenir els comptes dels funcionaris públics.
Ja al s XV aparegueren dos comptadors majors d’hisenda i dos de comptes La comptadoria fou organitzada el 1476 i reformada el 1523, el 1544 i el 1568 També hi havia la Comptadoria Major d’Hisenda i la Comptadoria general de Comptes, la primera de les quals administrava les rendes reials La creació del Consell d’Hisenda, el 1523, en limità les funcions, però la confusió entre ambdós organismes es mantingué fins el 1602, que la Comptadoria fou assimilada al Consell Al començament del s XVIII fou substituïda per uns altres organismes
mestre de Sant Gil
Pintura
Pintor que hom suposa francès, actiu entre el 1490 i el 1515.
Hom li coneix quatre plafons dispersos Dos, dels quals li ve el nom, representen la Missa de sant Gil i Sant Gil protegint la cérvola National Gallery de Londres Els altres dos representen Sant Remigi batejant Clodoveu i Sant Remigi beneint el poble de París National Gallery de Washington Aquestes peces són interessants no sols estilísticament, sinó també per la descripció detallística i real dels edificis on el pintor situa les seves obres i que li són contemporanis Hom li atribueix el retrat de Felip IV de França collecció Reinhart, Winterthur