Resultats de la cerca
Es mostren 45038 resultats
ceràmica campaniana
ceràmica campaniana de la necròpolis de Cabrera de Mar
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ceràmica romana d’època republicana a la qual ha estat donat modernament aquest nom perquè el centre productor originari i el més important fou la regió de la Campània.
Nasqué com a imitació de la ceràmica àtica de vernís negre del segle IV aC i mantingué sempre el caràcter de llisa amb vernís negre Els únics elements decoratius que comporta són cercles de palmetes estampades voltades d’una faixa d’estries, o bé cercles de pintura blanca acompanyats de flors estilitzades Segons la classificació de Nino Lamboglia 1950, el tipus A és el pròpiament fet a la Campània durant els segles III i II aC el B es fabricà possiblement a l’Etrúria Marítima a partir del 150 aC, i el C tingué com a centre l’illa de Sicília Els dos darrers es fabricaren fins el 50 aC…
camp de mines
Militar
Extensió de terreny on hom ha instal·lat mines, generalment amb unes certes normes d’ordenació, constituint això un obstacle artificial per a dificultar l’accés en una direcció determinada.
És format de barreres o successions de files paralleles de mines, els eixos de les quals formen una línia trencada, i de masses de línies o conjunts de mines sense ordenació La densitat o nombre de mines és donada en metres lineals barrera o metres quadrats masses Generalment hom installa de forma alternativa mines antitancs i mines antipersonal amb la intenció de dificultar l’acció dels sapadors Actualment, es generalitza el sistema d’escampada de mines des dels avions, amb la qual cosa els camps presenten una ordenació irregular que en fa encara més difícil l’aixecament
camisa
Militar
Tub de metall que forma el recobriment interior del canó on hi ha l’estriat i que hom introdueix a pressió a la boca de foc d’una arma.
buit per ple
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mesurament en el qual no ha estat deduïda la part corresponent a una secció d’obra no feta perquè aquest espai resta ple per algun altre element de construcció.
Es habitual a Catalunya, en valorar una obra, de fer-ho d’aquesta manera així, per exemple, del volum d’una paret hom no dedueix el correponent a les obertures perquè s’entèn que l’estalvi d’aquesta paret no feta equival a la feina de collocar el bastiment o, en arrebossar, que la superfície del forat es compensa amb la feina de fer les arestes i d’arrebossar els brancals i la llinda de l’obertura
àcid biliar

Àcids biliars
Bioquímica
Cadascun dels esteroides que hi ha a la bilis caracteritzats per la posició cis dels anells A i B i perquè tots els grups hidroxil són en posició a.
Els més coneguts són els àcids còlic , desoxicòlic , quenodesoxicòlic i litocòlic Provenen de la síntesi hepàtica a partir del colesterol i són a la bilis en forma de sals biliars conjugats amb la glicina o la taurina, i donen els àcids glicòocòlic i taurocòlic, per formació de l’amida entre els grup carboxílic de l’àcid biliar i el grup amina de l’aminoàcid
ball pla
Dansa i ball
Forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat, on fou molt estesa, sobretot durant el s XIX, i on ha deixat testimoniatges des del s XVII.
Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l’absència de salts A la primera part, o començament , les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sosté, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora A la segona part, o caiguda , ballador i balladora dansen l’un de cara a l’altre, s’acosten, s’allunyen, es canvien de lloc, amb més moviment de braços i cames És freqüent en el ball pla el moviment…
globus celeste
Antiga esfera celest àrab
© Fototeca.cat
Astronomia
Esfera en la superfície de la qual hi ha representats, amb posició semblant a la que ocupen a l’espai, els principals estels, les constel·lacions i els cercles fonamentals.
eixam meteorític
Astronomia
Agrupació de meteoroides que tenen òrbites al voltant del Sol molt properes i que, generalment, s’ha originat com a deixant de pols i gas d’un cometa periòdic.
Quan la Terra travessa un d’aquests eixams, s’esdevé un eixam de meteors o, en llenguatge popular, una pluja d’estels , originat en penetrar els meteoroides en l’atmosfera terrestre i ocasionar un augment sobtat de meteors meteor, meteorit
siringe
Anatomia animal
Òrgan vocal, propi dels ocells, format per un grup de cartílags anulars entre els quals hi ha dues membranes en forma de mitja lluna que són les cordes vocals.
És envoltada de músculs, en nombre variable, i situada a l’extrem inferior de la tràquea i a l’inici dels bronquis Ateny el màxim desenvolupament en els oscins Els ocells tenen laringe, però no els serveix per a la producció de sons
rondar
Militar
Recórrer els carrers d’una població, o els diversos departaments d’una fortalesa, sobretot de nit i amb l’objecte d’assegurar-se que hi ha ordre i normalitat.