Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
la Barbaja
Regió històrica i geogràfica de Sardenya; comprèn les regions muntanyoses del centre de l’illa, al voltant del massís esquistós i granític del Gennargentu (1 238 km2).
Es divideix en la Barbaja d’Ollolai, al nord 364,5 km 2 , la Barbaja de Belví , al centre 211,1 km 2 , la Barbaja de Seulo , al sud 405 km 2 , i el Mandrolisai, a l’oest 257,8 km 2 La ramaderia transhumant de bestiar oví i cabrum predomina sobre l’agricultura
Abissínia
Geografia històrica
País de l’Àfrica del NE, que comprèn en sentit estricte el quadrant nord-occidental d’Etiòpia (massís o altiplà d’Abissínia, actualment massís o altiplà d’Etiòpia).
El topònim, de significació etnopolítica ‘país dels abissinis’, ha designat un territori variable a través dels temps Una llegenda recollida pel Kebra Nagast , epopeia nacional de l’inici del segle XIV, confon Etiòpia, nom antic del país de Kuš o Núbia, amb Abissínia Confusió estatuïda oficialment el 1941 quan Abissínia, que havia incorporat noves regions, prengué el nom d' Etiòpia Abissínia, país cristianitzat a partir del segle IV, era coneguda dels europeus medievals com a Terra del Preste Joan
els Deserts de Dalt
Sector de l’Horta de València, que, segons les ordenances de la séquia de Montcada, comprèn els termes de Burjassot, Godella, Rocafort de Campolivar, Massarrojos, Benifaraig i Carpesa.
És separat dels Deserts d’Avall pel barranc de Carraixet
estadi de latència
Psicologia
Segons Sigmund Freud i la psicoanàlisi, període d’adormiment de les pulsions sexuals que comprèn aproximadament dels sis als deu o onze anys de vida de l’infant.
Remolins
Enclavament
Enclavament del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell), que comprèn la quadra d’Arrufat, situat entre els termes de Linyola, Bellcaire d’Urgell i Vallfogona de Balaguer (Noguera).
cananeu
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües semítiques occidentals que comprèn el cananeu antic, el moabita, el fenici i l’hebreu; ha estat discutida la inclusió de l’ugarític en aquest grup.
acrosifonals
Botànica
Ordre de cloròfits marins, que comprèn algues filamentoses no ramificades o d’aspecte de cinell, amb cèl·lules uninucleades o plurinucleades (Acrosiphonia) i cloroplast parietal i perforat en reticle.
ficus
Ficus penjant ( Ficus pumila )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les moràcies, de fulles simples i fruits en siconi que comprèn unes 2.000 espècies, pròpies de països tropicals i subtropicals.
Una espècie, destacada del gènere és la figuera El ficus de cautxú o, simplement, ficus F elastica és cautxífer i, a causa de la bellesa de les fulles, oblongues, gruixudes i d’un verd fosc brillant, és plantat com a ornamental
nitrobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, autòtrofs, que comprèn individus que habiten en el sòl i transformen l’amoníac en nitrits i nitrats assimilables pels vegetals.
Hom en coneix set gèneres cinc oxiden l’amoníac Nitrosomonas, Nitrosococcus, Nitrospira, Nitrosocystis i Nitrosoglea , i dos els nitrits Nitrobacter i Nitrocystus
gal·loromànic
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic romànic que comprèn les llengües parlades a l’antiga Gàl·lia: el gal·loromànic septentrional, o llengua d’oïl, el meridional, o llengua d’oc, i el francoprovençal.
Aquest concepte es basa sobre criteris heterogenis d’ordre polític, ètnic, geogràfic, lingüístic, etc