Resultats de la cerca
Es mostren 12922 resultats
Charles Spackman Barker
Música
Inventor i orguener anglès.
Vers el 1830 deixà la feina d’assistent químic i el 1832 s’installà a la seva ciutat com a orguener Enginyà la manera de solucionar els problemes de la tracció mecànica, amb la ventallola articulada i l’aplicació de sistemes pneumàtics abans, Joseph Booth ja n’havia fet temptatives A París 1839 construí un mecanisme que porta el seu nom, la màquina Barker N’obtingué una patent francesa, i aviat fou adoptat per Cavaillé-Coll i després en tots els grans instruments Vers el 1860 s’interessà pel sistema de transmissió elèctrica El 1862 aconseguí una patent compartida amb Albert Pechard Retornà…
Pascual Fuentes i Alcàsser
Música
Mestre de capella i compositor valencià.
Format musicalment a la capella de la seu valentina, on ingressà com a escolà de cant el 1731, hi continuà els seus estudis després del canvi de veu Exercí com a tenor a la seu d’Albarrasí Terol i, el 1757, obtingué el càrrec de mestre de capella de la seu metropolitana de València El seu llegat compositiu, conservat majoritàriament als arxius dels quatre grans centres de València -la seu metropolitana, el Collegi del Patriarca i les seus de Sogorb i Oriola-, comprèn més de 250 obres entre el repertori litúrgic i el de romanç, i estilísticament es decanta cap al llenguatge galant…
José Contreras
Música
Luthier espanyol, conegut amb el sobrenom d’El Granadino.
Començà la seva carrera artística construint guitarres a la seva ciutat natal i el 1740 es traslladà a Madrid, on es consagrà com a lutier i romangué fins a la seva mort Fou nomenat violer reial de la cort de Felip V, fet que li permeté conèixer i reparar violins construïts per grans mestres italians com A Stradivari, A Guarneri i N Amati Utilitzant fustes de qualitat i vernís vermell fosc o groc transparent d’excepcional textura, fabricava uns violins molt ben acabats, a l’estil cremonès i amb una sonoritat potent i avellutada El Museu de la Música de Barcelona en conserva un…
Quequesa
Patologia humana
La quequesa és una alteració que afecta la verbalització de la parla que es manifesta especialment amb una pertorbació en el ritme de la locució Aquest trastorn consisteix generalment en la repetició de les síllabes inicials de la paraula i en bloqueigs, interrupcions o aspiracions durant el discurs Hom considera que la quequesa és normal entre 2 anys i 4, quan la maduració neurològica de l’infant encara no s’ha desenvolupat prou per a incorporar i reproduir formes gramaticals complexes En els infants més grans, en canvi, la quequesa constitueix un trastorn psiquiàtric, i es…
maçoneria

Tipus principals de maçoneria amb les caracteristiques de lespedres emprades per a la seva constucció
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra feta amb pedres o maons, generalment lligats amb un material de cohesió (calç, ciment, etc).
La maçoneria dita de pedra seca , actualment poc emprada, és constituïda per pedres de dimensions variables collocades formant mur, sense cap material de lligament Sovint hom omplia els buits entre les pedres amb una mescla argilosa, destinada a fer més sòlida la construcció En la maçoneria de morter el material de lligament és el morter de calç o de ciment, i hom empra grans blocs de pedra o de conglomerat de pedres i ciment per a fonaments, pedres de dimensions variables, sovint tallades i escantonades, per a murs, pilars, etc, i maons per a envans, murs, etc En la construcció…
Prudenci Bertrana
Historiografia catalana
Escriptor.
Situat dins el catalanisme esquerrà, dirigí la revista gironina Ciutadania , per la qual cosa fou empresonat Publicà l’opuscle La locura de Álvarez de Castro 1910, conjuntament amb Dídac Ruiz, on s’acusà el general de paranoic Es traslladà a Barcelona 1912 i dirigí L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , les dues grans revistes de sàtira política de l’època Collaborà en El Poble Català , la Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya Té un gran valor autobiogràfic la seva trilogia Entre la terra i els núvols 1931-48, integrada per L’hereu 1931, El vagabund 1933 i L’…
Steinway
Música
Marca de pianos nord-americana, fundada a Nova York el 1853 amb el nom Steinway & Sons per una família d’emigrants alemanys, que adaptaren amb aquesta forma el seu cognom originari Steinweg.
Es collocà immediatament al capdavant de la tecnologia americana, adoptant el bastiment d’una sola peça de fosa i essent la primera a introduir el creuament de cordes al piano de cua En molt pocs anys assolí un gran prestigi internacional, gràcies a la seva estratègia empresarial i a l’èxit de la seva presentació europea en les exposicions universals del 1862 Londres i el 1867 París El 1880 obrí una altra factoria a Hamburg i des d’aleshores domina el mercat internacional, especialment en l’àmbit dels grans instruments de concert, per la gran qualitat del seu so i la precisió…
Carles Barcons González

Carles Barcons González
Arxiu C. Barcons
Ciclisme
Ciclista especialitzat en descens, bicicròs i 4-cros.
A catorze anys s’inicià en el ciclisme de competició amb el Club Bicicross de Mollet Fou sis vegades campió de Catalunya de bicicròs i dues vegades campió d’Espanya 1993, 1994, i participà en el Campionat del Món 1993, on assolí el 7è lloc en la categoria cruiser En descens es proclamà tres cops campió d’Espanya d’eslàlom parallel 1999, 2001, 2003 Participà en els Campionats d’Europa 1994, 1998 L’any 2008 guanyà el Campionat d’Espanya de més grans de trenta anys Es proclamà campió del món màster BTT DH 2015 i fou tercer a l’Enduro World Series EWS Màster 2015, 2016, 2018
Oliver Jackson
Música
Bateria nord-americà.
Començà a tocar a Detroit amb altres adolescents, entre els quals hi havia Paul Chambers i Tommy Flanagan Després de tocar amb Yusef Lateef 1954-56 s’installà a Nova York i començà a treballar com a independent Durant algunes temporades tocà amb Teddy Wilson, Earl Hines, Kenny Burrell, Benny Goodman o Lionel Hampton, entre molts d’altres Els anys setanta i vuitanta del segle XIX liderà trios, quartets i formacions més grans, amb les quals realitzà moltes gires per Europa, gires que sovint es presentaren a Barcelona Instrumentista amb un notable toc personal, el seu estil fou una…
Dirigido por...
Cinematografia
Revista creada el 1972 a Barcelona per Edmund Orts, que també en fou director.
El 1984 passà a Ediciones Fabregat, coordinada per Enrique Aragonés, i a partir del 1992, per José M Latorre Actualment és dirigida per Albert Turró A l’inici publicà números monogràfics sobre realitzadors cinematogràfics, i més tard esdevingué una revista generalista, en què predomina la crítica de films d’actualitat, la crònica de grans festivals i els dossiers sobre gèneres o directors Després de "Fotogramas" i "Cineinforme" Madrid 1962 és la tercera publicació de cinema més estable de l’Estat espanyol La mateixa empresa edita la revista "Imágenes de actualidad" 1985 i un…