Resultats de la cerca

Lluità a Catalunya durant la segona guerra Carlina Des de les Filipines 1852-58, anà a la Indoxina amb l’expedició hispanofrancesa, on fou ferit Recompensat amb la Légion d’Honneur, fou nomenat plenipotenciari per al tractat de pau i ascendit a general de brigada 1863 El 1868 participà, a Barcelona, en la Revolució de Setembre i ocupà càrrecs a Cuba i Puerto Rico Fou capità general de les Canàries 1871-73 i de Mallorca 1873-74 Escriví una Reseña histórica de la expedición de Cochinchina 1869 i obres de tema militar

A Baiona tractà, sense èxit, d’assolir el retorn de FerranVII 1808 Capità general d’Aragó, legitimà el moviment popular antifrancès mitjançant la convocatòria de les corts aragoneses Assumí la defensa de Saragossa, que fou assetjada dues vegades pels francesos 1808-09 Deportat a Vincennes fins el 1813, tornà a la península Ibèrica amb FerranVII Dos cops senador per Saragossa, el 1836 en fou nomenat duc

Traduí el Cours de chimie de NLémery a fi d’introduir els corrents científics europeus a la península Ibèrica La seva obra Palestra farmacéutica chímica-galénica 1706 fou un intent de renovació de la farmàcia hispànica

Autor de sarsueles, com La mayorala, La hechicera en Palacio, La Giralda, etc, assolí fama internacional amb les cançons Valencia, El relicario i, sobretot, La violetera , emprada per Chaplin en la pellícula City Lights 1930

Pintà a l’oli Immaculada Museo del Prado i sobretot, influït per L Giordano, al fresc decorà les esglésies de Sant Joan del Mercat i Nostra Senyora dels Desemparats de València 1699-1701 i treballà al cor de l’església de San Esteban de Salamanca 1707 i a la cartoixa de Granada 1712 Entre el 1715 i el 1724 publicà l’important tractat Museo pictórico y escala óptica

Publicà nombroses biografies i monografies, entre les quals sobresurten Historia y crítica de las exposiciones Nacionales de Bellas Artes 1948, reeditada, El pintor Jiménez Aranda 1972, —el seu avi—, Los paisajistas catalanes 1975 i la més completa monografia sobre La vida y la obra de Joaquín Sorolla 1953, reeditada, a més de la del deixeble d’aquest, Ferran Cabrera i Cantó 1945 Fou acadèmic de Bellas Artes de Sevilla i de Còrdova i membre de la Hispanic Society of America i del Patronat Sorolla

Deixeble d’A Sanxes-Coello, el substituí com a pintor de cambra del rei El seu estil, influït pel seu mestre, està dins la línia d’A Mor, encara que amb un excessiu virtuosisme en els detalls de joies i vestits Influí dins l’art de la cort de Felip IV J Carreño de Miranda, B González, Velázquez, etc Conreà també la pintura religiosa, dins el corrent manierista derivat de Navarrete i de Ticià

Obtingué popularitat com a galant en pellícules de producció espanyola Dónde vas, Alfonso XII , 1958 Vacaciones en Mallorca , 1959 La verbena de la Paloma , 1963 Varietés , 1971 etc Posteriorment actuà en altres papers Las largas vacaciones del 36 1975, Nosotros que fuimos tan felices 1976, La leyenda del tambor 1981, Suspiros de España y Portugal 1995, Tranvía a la Malvarrosa 1996, etc Treballà també en produccions televisives

Servent i deixeble de DVelázquez, l’acompanyà en el segon viatge a Itàlia Bé que influït pel seu mestre, mostrà més inclinació per l’estil de la pintura castellana de l’últim terç del segle D’ell són la Vocació de sant Mateu 1661, Museo del Prado i el Baptisme de Crist 1667, Museo de Huesca

De noble família el seu pare, José Pardo Bazán y Mosquera, obtingué del papa el comtat de Pardo Bazán per la defensa de la religió a les Corts revolucionàries del 68, s’inicià en la lectura dels clàssics des de la seva infància La preocupació literària, social i política marcà la seva obra i la seva vida En el pròleg de la seva primera novella Viaje de novios , 1881, es declarà partidària del realisme El 1883 publicà setmanalment, al full literari de La Época , La cuestión palpitante , on exposà les seves opinions sobre el naturalisme francès i esbossà una teoria de la novella Del 1883 és…