Resultats de la cerca

Aquesta església fou donada, juntament amb unes altres vuit, per Arnau de Llers a la seu de Girona l’any 1160 La definició “S Petri de Juian” fou escrita per la mà de Guillem, capellà de Ramon Berenguer IV L’església actual és un edifici gòtic, presidit per un campanar del mateix estil

Aquesta torre es pot datar als segles X-XI, encara que la referència sobre la seva existència és més tardana, del 1132 El 1292 n’era el seu propietari Ramon de Saltells, procurador de les possessions que el monestir de Sant Cugat tenia als termes dels castells de Santa Oliva i Albinyana

Al setembre de 1935 acordà el canvi de nom pel de Partido de Concentración Federal La Junta Nacional era presidida per Juan Bonavía la Junta Regional, per Ramón Roura i la de l’en-titat barcelonina, per Lorenzo Gil No consta que tingués connexió amb capdels partits i sectors del federalisme ca-talà

Tingué importància en el desvetllament nacional de Galícia Els seus màxims dirigents i diputats foren Alfonso Rodríguez Castelao i Ramón Otero Pedrayo Reconstruït en la legalitat després del 1977, el 1984 un sector s’integrà dins la Coalición Galega i un altre optà per la renovació sota la direcció de Xesús Manuel Suárez

Fill d’'Alī ibn Muǧāhid, quan aquest fou desposseït 1076 de Dénia per al-Muqtadir de Saragossa, es reclogué al castell de Molina de Segura, des d’on, aliat amb Ramon Berenguer II de Barcelona, intentà debades de recuperar el domini de Dénia Sembla que morí enverinat per ordre d’al-Muqtadir

Viatjà per Llombardia, sojornà a Provença i probablement visità la cort de Ramon IV de Tolosa 1194-1222 En els poemes cantà Beatriu de Savoia, muller de Berenguer IV de Provença La seva obra és formada per cinc cançons, un partiment amb Aimeric de Belenoi avui perdut i algunes composicions de caràcter joglaresc

Fou deixeble de Ramon Larruy, pioner de la boxa a Catalunya S’inicià al Barcelona Boxing Club Formà part de la secció esportiva del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Disputà diversos combats a l’inici de la dècada de 1920, sempre en la categoria de pes ploma

Data 1194-1413 El claustre de la catedral de Roda conserva una important collecció epigràfica de làpides necrològiques que commemoren els membres de la canònica i altres persones acollides a la comunitat Una bona part de les inscripcions incises amb lletra majúscula de transició GUDIOL o gòtica DURAN GUDIOL constitueixen, si més no, un grup bastant coherent, datat entre el 1194 i el 1241, i per tant atribuïble al petit taller d’escultors de l’anomenada escola de Roda l’obra continuà, però, d’una manera molt més relaxada, a la segona meitat del segle XIII sèrie entre el 1251 i el 1294 i…

S'estén des de l’àrea axial pirinenca fins a la plana de Tarba La part pirinenca és drenada per la conca alta de l’Ador Més avall s’alternen els conreus amb els prats de regadiu El mercat agrícola és Tarba El territori prengué el nom d’un antic castell El primer titular del comtat de Bigorra degué ésser Donat I Llop, investit per l’emperador Lluís I el Piadós amb caràcter hereditari 819 Possiblement un dels seus fills fou Ramon I, comte de Pallars El 840 una invasió normanda assolà el comtat i incendià Tarba, la capital Segueix una etapa confusa, de lenta reconstrucció, en què apareixen el…

Fou convocat per primera vegada el 1984 Relació d'obres i autors guardonats 1984 Gabriel Ferrater obra poètica , de Xavier Macià i Núria Perpinyà 1985 Àmbits de postmodernitat , d’Àngel Castiñeira 1986 Les rutes de Ponent , de Vidal Vidal 1987 Assaig sobre periodística catalana , de Josep MCasasús 1988 Repensar Catalunya , d’ Oriol Pi de Cabanyes 1989 Miralls màgics , de Carme Arnau 1990 Eros i Art , de Gerard Vergés 1991 Les cruïles de la utopia , de Xavier Duran 1992 Papers privats , d’ Enric Bou 1993 Estandarització i establiment de llengües , de Xavier Lamuela 1994 El paradís de les…