Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Joan Ramon Folc de Cardona
Història
Segon comte de Cardona, vescomte de Vilamur i almirall d’Aragó (Joan Ramon Folc I de Cardona), fill d’Hug (II) i de Beatriu de Luna.
Era conegut també amb els noms de Cap de Sant Joan Baptista, el Gambacoberta i el comte Camacurt Es casà a 16 anys amb Joana de Gandia, de la casa reial El 1396 fou un dels magnats que anaren a Sicília a cercar el nou rei Martí, que l’investí ben aviat de l’almirallat patern El 1400 heretà el comtat de Cardona Fou un dels generals de Martí el Jove a la campanya sarda que acabà amb la tragèdia de Sanluri 1409 Durant l’interregne de 1410-12, ell i el seu germà Antoni de Cardona i de Luna foren els caps parlamentaris més notables de la noblesa urgellista El 1412 protestaren per la manera com…
Vicente Risco
Literatura
Escriptor gallec.
En la seva evolució presenta una primera etapa, cosmopolita, d’expressió castellana —fundà la revista La Centuria 1917-18, des d’on combaté l’ús literari del gallec—, on mostra una actitud que ell mateix qualificaria d' inadaptada i que coincideix amb el dandisme de fi de segle El 1919 s’incorporà a la cultura gallega —descriu el procés de l’assaig Nos, os inadaptados 1933— Fundà amb Castelao la revista Nos , decisiva en la vida intellectual de Galícia des del 1920 fins al 1936 Publicà la Teoria de Nacionalismo galego 1920 i parallelament, en castellà, El problema político de Galicia 1930,…
Guillem Reynés i Font
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1905 Fill del mestre d’obres Gaspar Reynés, el succeí el 1906 en un càrrec de la diputació provincial Fou també arquitecte diocesà i es dedicà molt a la restauració Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona 1906 amb la ponència Necessitat de reconstituir el llenguatge català en els oficis tècnics i en l’art de la construcció Illustrà amb croquis arquitectònics Die Felsenfesten Mallorcas Praga 1910, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana Dirigí amb Joan Rubió i Bellver les construccions de l’Exposició Regional de productes de…
García Fernández de Heredia
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès, nebot de Juan Fernández de Heredia.
Fou canonge de Mallorca 1372 i ardiaca de Sant Feliu de Girona 1374 Amic de l’infant Joan, duc de Girona, fou procurador seu a la cúria papal El 1377 fou nomenat bisbe de Vic, on s’enfrontà durament amb el capítol Comprà a Pere III els castells i les jurisdiccions de Sentfores, Voltregà i Nalec El rei, recelós de la seva amistat amb Joan, el féu destituir 1383, i el 1387, en esdevenir rei, Joan I el féu nomenar arquebisbe de Saragossa Tingué una intensa activitat pastoral i política i fou fervent partidari de Benet XIII A la mort de Joan I s’oposà a la candidatura de Mateu de Foix, i en nom…
Ramon Fabregat i Arrufat
Història
Política
Polític.
Arran de la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià a França, on esdevingué, amb Francesc Macià, un dels dirigents d’Estat Català Participà en el complot de Garraf i els fets de Prats de Molló 1926, activitat per la qual fou jutjat a París el mateix any Posteriorment, s’establí a Bèlgica S’oposà a la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Macià i una assemblea de grups catalanistes de diversos països americans havien intentat crear a l’Havana el 1928 Malgrat aquestes diferències polítiques, formà part amb Macià del comitè d’aquesta assemblea per a Europa De retorn a…
Baal
Mitologia
Nom de la divinitat masculina suprema entre els pobles semites occidentals: fenicis, cananeus, i àdhuc hebreus.
Significa ‘senyor’ i presidia la terra conreada, la pluja més tard esdevingué déu del Sol i del Cel La seva parella femenina fou Baalat, identificada després amb altres deesses Correspon a l’Adad mesopotàmic i al Hadad sirià El seu animal representatiu era el toro Fou representat com un home jove amb un casc decorat amb banyes, amb una maça en una mà i llançant llamps amb l’altra mà Els texts d’Ugarit el presenten com a fill d’El i d’Ašerat, però en conflicte amb aquest i amb la resta de la seva descendència, especialment amb Mot, el qual ell occí després de baixar als inferns acompanyat del…
Leovigild
Història
Rei visigot (573-586).
Governador de la Hispània Citerior, inicià la conquesta dels dominis bizantins a la Bètica i la lluita contra els sueus 572 Mort el seu germà Atanagild, es casà amb la vídua, Godsvinta En accedir al tron volgué portar a terme la seva idea d’una monarquia peninsular hereditària, i intentà la fusió dels gots i els hispans a través del Codex revisus , conegut només en part, i associà al tron els seus dos fills, Recared i Ermenegild Aquesta mesura desplagué a la noblesa Intentà d’unificar la religió sota l’arianisme, i per aquest motiu convocà un sínode a Toledo 580 però, malgrat…
Mariano José de Larra y Sánchez de Castro
Literatura
Crític i escriptor castellà.
Fill d’un afrancesat, s’educà en part a França Deixà inacabats els estudis de medicina i lleis, freqüentà les tertúlies literàries de Madrid i es dedicà a la literatura, la crítica i la política en el camp liberal Viatjà per Europa i, novament a la península Ibèrica, milità en el partit moderat El fracàs del seu matrimoni i diversos amors frustrats el portaren al suïcidi Escriví poesia i teatre Macías , 1837, drama romàntic, però és més interessant la seva activitat crítica escriví sèries de fullets com El pobrecito hablador , la publicació de la qual fou interrompuda per la censura política…
John Knox
Cristianisme
Reformador escocès, iniciador del presbiterianisme
.
Ordenat de sacerdot 1540, ocupà càrrecs a la cúria de Saint Andrews sembla que el 1546 passà ja a la Reforma, i l’any següent restà implicat en l’assassinat de l’arquebisbe Beaton i fou condemnat a galeres Retornà, per indult, a Anglaterra, on fou capellà d’Eduard VI, el qual li oferí la seu episcopal de Rochester, que ell refusà collaborà en la redacció del Prayer Book, on donà una orientació calvinista a la doctrina sobre l’eucaristia, i en la redacció dels 32 articles anglicans 1553 En iniciar-se el regnat de Maria Tudor fugí a Ginebra i, per petició de Calví, passà després a ocupar-se del…
Menandre
Literatura
Teatre
Poeta còmic grec.
La seva obra resulta clarament vinculada a la crisi postdemocràtica de la seva polis De fet, només es conserva íntegra una de les cent comèdies que escriví, l’anomenada El díscol , i ni aquesta obra ni les altres que són conegudes algunes molt fragmentàriament i d’altres força senceres L’arbitratge, La dona de Samos, L’home de Sició, etc no mostren un poeta de geni, un còmic com Aristòfanes o Plaute Mai no qüestiona ni manipula o envigoreix la realitat és acceptada i “romantitzada”, amb un ineludible final feliç que culmina la seva feina d’enredaire ingenu Els bons, però,…