Resultats de la cerca

Fou actor i empresari teatral Com a actor, actuà sempre en papers còmics i adquirí una certa popularitat Fundà i dirigí —possiblement a iniciativa de Frederic Soler— Lo Teatre Català  1890 D’entre les seves obres teatrals, publicades sota diversos pseudònims, en destaquen les comèdies La pedra filosofal 1873, Una mare fanàtica 1873,  Diners o la vida 1873,  La pietat d’una donzella, o Lo Ninot de Gràcia 1887, La força de l’amor 1892, La carta del fill d’en Roc 1896 estr 1876 i Les causes poderoses 1900, i el drama Casados por la muerte 1897 És autor també de Los grandes problemas sociales en…

Enginyer químic de professió, dedicà bona part de la seva vida a treballar per la independència dels Països Catalans i a establir lligams entre aquests països i Occitània Participà en el  Congrés de Cultura Catalana  1975-77, de resultes del qual fundà juntament amb més persones l’ Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana IPECC, des d’on desenvolupà una important tasca de promoció internacional de la cultura catalana El 1977 també participà en la fundació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català CAOC Tant de l’IPECC com del CAOC, Garriga Trullols n’esdevingué president Fou…

De jove residí a l’Argentina i collaborà en diverses publicacions periòdiques catalanes amb articles i reportatges Destaca la seva participació a La Illustració Catalana i La Veu de Catalunya De retorn a Barcelona, el 1917 fundà  TBO , setmanari infantil en castellà de reconeguda popularitat Atesa la seva vocació periodística, la coneixença de diversos àmbits geogràfics i la fascinació pels viatges, les seves obres ofereixen agilitat d’estil i cura pel detall Destaca la publicació de narracions com De tots colors 1918, Cops de ploma 1918, El colom de Noè 1921, La font de Penya Falconera 1926…

Estudià el contrabaix amb Josep Vallespí Fou contrabaixista 1948-54 de la cobla La Principal de Girona i el 1956 fundà la Capella Polifònica de Girona, entitat que, a més, dirigí fins el 1990 Fou director de l’Escola Normal i, des del 1965 fins a la seva jubilació el 1985, també del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona El seu catàleg d’obres inclou sobretot sardanes i harmonitzacions de cançons populars catalanes El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya L’auditori de la Casa de Cultura de la ciutat de Girona porta el seu nom

De família napolitana, anà a viure de jove a l’Alguer És conegut pel pseudònim de Ramon Clavellet Fou un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera El 1906 assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a Barcelona, i de llavors ençà visqué al Principat, on feu amistat amb Josep Aladern, escriví articles i feu conferències sobre el fet alguerès El 1908 fundà la revista La Sardenya Catalana Part de la seva obra poètica, patriòtica i romàntica fou publicada a La Conquista de Sardenya Sàsser 1906 Algunes de les seves poesies, com Serenada i l’ Himne alguerès , foren…

Es formà al Conservatori de Música de París, on es diplomà l’any 1963 Començà la seva carrera a l’Orquestra de l’Òpera de Lilla i posteriorment a París, primer a l’Orquestra de l’Òpera Còmica i posteriorment a l’Orquestra de l’Òpera de París Fundà l’Ensemble Rameau amb Martin Roche clave i Franky Daniel violoncel Amb ells es dedica a la interpretació d’obres del repertori barroc amb criteris històrics Del 1976 al 1983 fou violí solista de la Nova Orquestra Filharmònica de Radio-France i posteriorment de l’Orquestra de l’Òpera de Lió Ha fet nombrosos enregistraments d’obres de cambra de WA…

Fou deixeble de J Boucherit al Conservatori de Música de París Feu la seva primera aparició pública l’any 1946 D’aleshores començà a participar en gires com a solista, però saltà a la fama el 1955 en guanyar el primer premi en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano El 1968 fou nomenat professor del Conservatori de Marsella i el 1973 fundà la formació Solistes de Marsella També fou director del Centre Provençal de Música de Cambra des del 1977 Estrenà obres de D Milhaud, HP Sauguet, A Jolivet i d’altres compositors francesos Es casà amb la filla d’A Jolivet, Catherine

Preocupat alhora per les males condicions de vida del proletariat rus i per l’ascens del socialisme revolucionari, defensà un tsarisme benèvol d’arrel cristiana Fundà l’Assemblea Obrera 1904 i, en el curs dels esdeveniments que donaren lloc a la Revolució Russa del 1905 organitzà, en connivència amb la policia, la manifestació pacífica a Peterburg del gener d’aquest any, que acabà en l’anomenat ‘diumenge sagnant’, en el qual moriren milers d’obrers a mans de la policia, malgrat el compromís secret d’aquesta de no intervenir-hi Exiliat a Londres, Gapon responsabilitzà directament el tsar de la…

Fill del rei Carles Robert i d’Elisabet de Polònia, afavorí la noblesa i alhora el desenvolupament econòmic de les ciutats El 1367 fundà la Universitat de Pécs Els primers anys del seu regnat es dedicà a venjar la mort del seu germà Andreu, assassinat 1345 a Nàpols, d’on era rei consort, crim que Lluís imputava a la reina Joana I i al qui fou el seu segon marit, Lluís de Tàrent S'emparà de Nàpols 1347, però no s’hi va poder mantenir Aliat amb Casimir III de Polònia, derrotà els lituans 1351, els serbis 1353 i els venecians, als quals prengué la Dalmàcia 1357

S’ordenà de sacerdot el 1911 Residí a Osca, on fundà l’Orfeón Oscense Beneficiat i mestre de capella de la catedral de Lleida, el 1934 publicà una Teoria de la música Per la seva adhesió a la Generalitat i el seu prestigi entre les classes populars, durant la Guerra Civil fou respectat i fou director de l’Escola de Música de Lleida S’exilià el 1939, i patí camps de concentració i estretors econòmiques Exercí el ministeri pastoral a la diòcesi de Montalban, del seminari de la qual fou professor Publicà el polèmic L’Església contra la República Espanyola sd, signat Joan Comas, i La meva…