Resultats de la cerca

Fou fundat el 1922 i, a partir de la temporada 1925-26, participà de manera intermitent en la tercera categoria del Campionat de Catalunya, que guanyà en dues ocasions 1935, 1936 Ascendí a primera categoria B segon nivell del futbol català, on jugà tres temporades 1936-37, 1937-38 i 1939-40 La 1940-41 es proclamà campió de primera regional i participà en una lligueta equivalent a la tercera divisió L’any 1943 es fusionà amb l’Esbarjo Marià Ausa, creat el 1913, per constituir la Unió Esportiva Vic

Jugà al Club Voleibol Joventut Viladecans i el Club Voleibol Sant Boi, del qual formà part de la junta directiva i dirigí la seva escola esportiva El 1998 tornà al Viladecans per fer d’entrenadora i, posteriorment, accedí a la vicepresidència del club Al mateix temps, assolí el títol estatal d’àrbitre Des del 2008 presideix la Federació Catalana de Voleibol i és la primera dona que ocupa aquest càrrec També forma part de la directiva de la Federació Espanyola de Voleibol i del Consell Esportiu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

La temporada 1986-87 s’incorporà a l’equip formatiu Segle XXI Fitxà pel CB Vigo 1990-96, el CD Bosco de Vigo 1996-2002, amb el qual jugà en la màxima categoria, el CB Ciudad de Burgos 2002-03 i el Caja Canarias 2003-07, també de la màxima categoria estatal Finalitzà la seva carrera al Pío XII 2007-10 de la Lliga Femenina 2 Amb la selecció espanyola es proclamà campiona d’Europa 1993 i conquerí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1993 i en el Campionat d’Europa 2005

S’inicià a set anys en un equip mixt al Club Esportiu Arenys de Munt i el 2003 arribà al primer equip femení Excepte la temporada 2012-13, que jugà a l’Sfèric de Terrassa, sempre ho feu a l’Arenys de Munt, amb el qual fou campiona d’Espanya 2004, subcampiona de la Copa de la Reina 2006 i subcampiona d’Europa 2007 També fou internacional amb la selecció catalana absoluta i amb la selecció espanyola sub-19, amb la qual es proclamà campiona d’Europa 2007

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI Amb la selecció espanyola disputà 28 partits i anotà 10 punts 1993-2003 Des del 2012 exercí d’entrenador assistent del primer equip del Futbol Club Barcelona de la divisió d’honor B La temporada 2016-17 fitxà com a segon entrenador de la Unió Esportiva Santboiana, equip amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei 2017 És germà del jugador de rugbi Rafel Ventura Miranda

Desenvolupà la major part de la seva carrera en el Club Esportiu Noia, on es formà i es retirà per convertir-se en el seu entrenador el 1978 El 1955 formà part de la selecció espanyola juvenil que per primera vegada es proclamà campiona d’Europa de la categoria a Barcelona, i també fou internacional amb la selecció absoluta Amb el Noia assolí el subcampionat de Lliga 1970, 1971 i el títol de la Copa d’Espanya 1971 També jugà a l’Igualada 1964 i el Vendrell 1964, 1965, 1966, 1972, 1973, 1974, 75

Començà a jugar al TT Palafrugell i també al Calella, l’Epic Terrassa, el TT Bagà, l’Avilés, l’Ourense, el CER l’Escala i El Ciervo de Sabadell, i jugà deu anys a divisió d’honor Fou campió d’Espanya juvenil 1990 i sub-21 1992 En categoria absoluta, guanyà cinc cops el Campionat de Catalunya per equips, tres en dobles, dos en mixtos i un d’individual 1992 Aconseguí, també, dos bronzes individuals en el Campionat d’Espanya 1994, 1995 Formà part de la selecció estatal

Format en l’equip del seu poble, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1969, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1974-77 i guanyà una Lliga 1977 i una Copa d’Espanya 1975 Posteriorment, jugà en el Cerdanyola Club d’Hoquei 1977-79, tornà al Sentmenat 1979-82, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa 1980, i acabà la seva trajectòria en el Club Hoquei Lloret 1982-85 Fou divuit vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual obtingué el subcampionat mundial el 1974

Format al Club Patí Voltregà, debutà en la màxima categoria quan només tenia setze anys El 2009 marxà al Club Esportiu Noia, amb el qual fou subcampió de la Copa del Rei 2012 La temporada 2013-14 fitxà pel CE Vendrell, amb el qual aconseguí una Copa del Rei 2014, i des de la següent temporada 2014-15 jugà amb amb la União Desportiva Oliveirense Portugal Amb la selecció espanyola es proclamà campió d’Europa juvenil 2003, júnior 2006, absolut 2012 i dels World Roller Games 2017 També ha format part de la selecció catalana

És Mestre Internacional Començà a jugar al Club d’Escacs Barcelona, i fou campió de Catalunya 1971 i d’Espanya juvenil 1972 En categoria absoluta, es proclamà campió català 1974, 1979, 1980, 1984, 1997, 2000 i estatal 1976, 1984, 1986, 2000 individual, i assolí el Campionat d’Espanya per equips en nou ocasions També jugà al Club d’Escacs Congrés i al Club d’Escacs Vulcà Disputà cinc Olimpíades amb Espanya 1976, 1982, 1984, 1986, 1988 Dirigeix la revista Peón de rey , i participa a l’escola EDAMI