Resultats de la cerca

Secretari de l’Assemblea 1790, intervingué, després del Terror, en els consells d’ensenyament públic i fou membre del senat Viatjà per Síria i Egipte, experiència que recollí per escrit el 1787 És també autor de les Ruines ou Méditations sur les révolutions des empires 1791 i L’alphabet européen appliqué aux langues asiatiques 1819

Assidu a l' RHôtel de ambouillet , féu amistat amb els contertulians més significatius i arribà a ésser confident de la marquesa de Rambouillet Les seves Historiettes 1835 reflecteixen aquest ambient mundà, que, juntament amb l’ambient teatral, fou objecte de la seva observació i reflexió Escriví també una tragèdia, Oedipe , que restà inèdita

Malgrat que el seu protector Gaston d’Orleans l’hagués enviat a Espanya després d’ésser derrotat per Richelieu 1632 es reconcilià amb aquest i li dirigí una Lettre sur la prise de Corbie Nomenat majordom de la cort, fou un dels escriptors més representatius de la refinada societat del moment les seves Lettres en són un excellent testimoni Fou un assidu de l’Hôtel de Rambouillet

Al servei de Maria Antonieta i víctima de la Revolució, fou alhora clínic i anatomista, i ha estat considerat un dels fundadors de l’anatomia comparada, particularment pel seu llibre Système anatomique des quadrupèdes 1792

Benedictí de la congregació francesa de Saint-Maur, és autor, amb Joseph Vaissete, de la valuosa Histoire de Languedoc , en la qual treballava des del 1715 Només pogué treballar en els dos primers volums, publicats el 1730 i el 1733

Esperit fortament antireligiósi llibertí, la publicació del seu Gabinet satyrique li comportà nombroses enemistats Tot i que es convertí al catolicisme fou hugonot, se li atribuí el recull Le Parnasse satyrique 1623,pel qual fou condemnat a mort, bé que la pena li fou commutada per una altra de molt lleu

Duc de Rovigo Partidari de Napoleó, com a cap de la policia secreta participà en la repressió de la conjura reialista de GCadoudal 1804 Enviat a la península Ibèrica, tingué cura del trasllat de Ferran VII a Baiona i fou comandant en cap de les tropes expedicionàries 1808 Havent tornat a França, fou ministre de policia 1810-14 Seguí Napoleó durant els Cent Dies És autor d’unes Mémoires pour servir à l’histoire de l’empereur Napoléon 1828

Estudià l’audició i féu notables recerques en acústica, especialment en la determinació del nombre de vibracions dels sons També foren bàsiques les seves investigacions juntament amb Biot sobre els efectes dinàmics del corrent elèctric llei de Biot i Savart Estudià també el moviment dels fluids i dels ciclons

És considerat un dels fundadors de l’acústica musical estudià l’orella humana i explicà la natura dels sobretons Investigà els tubs sonors, les cordes vibrants i els harmònics

S'inicià amb els thrillers com Classe tous risques 1960 i L’arme à gauche 1965 posteriorment realitzà Les choses de la vie 1970, Max et les ferrailleurs 1971, Mado 1976, Une histoire simple 1979, Un mauvais fils 1980, Garçon 1983, Quelques jours avec moi 1987, Un coeur en hiver 1992, Nelly et monsieur Arnaud 1995, premi César millor director, etc