Resultats de la cerca
Es mostren 30160 resultats
hipertèrmia maligna
Medicina
Trastorn congènit que provoca crisis febrils com a resposta a l’administració d’anestèsics inhalants o relaxants musculars, o a una gran ingesta de cafeïna.
És un trastorn hereditari que en alguns casos s’acompanya de malformacions com ara talla curta, cifosi, etc El quadre clínic està marcat per febre molt alta secundària a trastorns metabòlics, juntament amb taquicàrdia, hipotensió, arrítmies cardíaques, cianosi i rigidesa muscular Si el quadre evoluciona, apareixen alteracions analítiques severes i incorregibles en l’equilibri hidroelectrolític i s’arriba a un quadre clínic de miositis, edema agut de pulmó i coagulació intravascular disseminada que presenta un elevat risc de mortalitat No es disposa de cap prova diagnòstica que informi d’…
feminització
Sociologia
Procés pel qual un fenomen social, com ara la pobresa o l’atur, afecta cada cop un nombre més gran de persones de sexe femení.
brom
Veterinària
Grup de malalties catarrals de les vies respiratòries altes, que afecten gossos, gats i cavalls, amb la característica comuna d’una gran producció de moc.
llargada
Extensió de l’un extrem a l’altre d’una cosa, la més gran de les dues dimensions d’una cosa o figura plana; llargària.
Guillem Ramon de Montcada i d’Alagón-Espés-Castre
Història
Quart marquès d’Aitona, gran d’Espanya, marquès de la Pobla de Castre, comte d’Osona i vescomte de Cabrera, de Bas i d’Illa.
Fill i hereu de Francesc II de Montcada i de Montcada Virrei de Galícia, lloctinent general de Catalunya per Felip III 1647-52 i cap de l’exèrcit per recuperar el Principat de l’ocupació francesa El 1642 li fou confiscat el vescomtat d’Illa, però li fou retornat poc després Membre del consell de regència de Carles II Autor de Discurso militar Propónense algunos inconvenientes de la milicia València, 1653 i, amb pseudònim, d’un tractat De la oración Madrid, 1655 deixà algunes obres històriques inèdites
Consell de Trenta
Història
Assemblea consultiva ordinària del govern de l’illa de Mallorca constituïda al segle XIV com a diputació permanent del Gran i General Consell de Mallorca
.
Des del 1392 fou constituïda per trenta membres representants dels estaments dos del de cavallers, quatre de cadascun dels de ciutadà, mercader i menestral, deu de la part forana, i els sis jurats de Palma Entenia en les qüestions encomanades pel ple i podia prendre acords per majoria de tres quartes parts sempre que hi fossin presents almenys tres forans
pogonòfors
Zoologia
Embrancament d’animals triploblàstics celomats deuterostomats de cos gran, en forma de cuc, d’una longitud entre 100 i 350 mm i sense tub digestiu.
El cos és divisible en un prosoma anterior que duu uns 200 tentacles grans i plens de cilis, un mesosoma situat darrere el prosoma, i un llarg tronc o metasoma , proveït de nombroses papilles Cada part té un sac celomàtic El sistema circulatori és tancat amb dos vasos a cada tentacle que recullen l’oxigen dissolt a l’aigua No tenen boca ni anus ni tub digestiu, llevat de quan són larves Això ha fet suposar que l’aliment és absorbit en forma de substància orgànica dissolta externament Són protegits per un tub quitinós, secretat pel mateix animal, i viuen enterrats parcialment en els fons…
cala
Tecnologia
Cloenda o placa gran de fusta que els ebenistes intercalen entre plafons diversos disposats per a ésser aplacats de les corresponents fulloles dins els llassissos.
homenet de colzada
Folklore
Ésser imaginari que figura, juntament amb la doneta de colzada, a les rondalles mallorquines i es caracteritza per la seva petitesa i una gran laboriositat.
desplegable
Disseny i arts gràfiques
Làmina, full o pàgina plegats, de format més gran que el del llibre al qual són inserits, que hom desplega per a la seva consulta.