Resultats de la cerca

Es començà a formar de manera anàrquica el decenni dels cinquanta —amb l’onada immigràtoria vers l’aglomeració barcelonina— damunt els terrenys del sector de muntanya de l’Hospitalet dedicats al conreu de secà i on hi havia, també, algunes bòbiles Fins el 1973 no hi arribà el metropolità Forma un continuum urbà amb el barri de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat, i amb el barri de Can Serra forma el districte administratiu V de la ciutat

Un avió del Programa Mundial d’Aliments, un organisme de l’ONU, s’estavella en una àrea de muntanya al nord de la ciutat de Mitrovica, a Kosovo, mentre feia el trajecte entre Roma i Pristina L’accident, que s’atribueix a la intensa boira del lloc, causa la mort dels 24 ocupants de l’avió, entre els quals hi havia dos policies i un guàrdia civil espanyols adscrits a la missió de l’ONU en aquell territori

Sovint deriva de pràctiques esportives ja existents, modificades Està molt relacionat amb l’augment del turisme en zones de muntanya a Catalunya, hom els practica sobretot al Pallars Jussà, al Pallars Sobirà, a la Vall d’Aran, l’Alt Urgell i la Cerdanya Entre els més practicats hi ha els anomenats barranquisme, hidrotrineu, hidrobob, l’esquí de riu, el salt de pont, l’heliesquí, a més de l’ala de pendent, el descens en bot i el tresc

Tractà sobre la cooperació transfronterera, les comunicacions, el patrimoni cultural, l’ordenació del territori i el medi ambient als Pirineus, com també del marc jurídic dels problemes de muntanya Hi participaren representants dels governs de l’Estat espanyol i francès i de les institucions públiques representatives d’Andorra, de les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc, i de les regions de programa de l’Estat francès del Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Aquitània

Comprèn al voltant de 550 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Primulàcies més destacades Androsace sp andròsace Androsace maxima cantirets , canterera Anagallis arvensis morró , anagall Coris monspeliensis farigola borda , pinzell Cyclamen sp ciclamen Cyclamen persicum ciclamen de Pèrsia Lysimachia sp lisimàquia Primula sp prímula , primavera Primula auricula aurícula  Primula elatior   prímula de muntanya  Primula veris   prímula vera  Primula viscosa   prímula viscosa, violer de Sant Josep  Samolus valerandi   enciamet , dolceta …

Les flors constitueixen la tilla El tell argentat Ttomentosa , de fulles amb el revers blanc tomentós, és propi de la península balcànica i és plantat en jardins El tell de fulla gran Tplatyphyllos , de fulles de 6 a 9 cm i de fruits costats, es fa a la muntanya mitjana El tell de fulla petita Tcordata , de fulles de 3 a 8 cm i de fruits llisos, creix en sòls profunds, a les comarques més septentrionals dels Països Catalans

Aquesta església és citada l’any 1183 en el testament de Ramon de Gurp, prelat de Santa Maria de Tremp, el qual dotà aquesta canònica amb el lexiu de Tormeda que fou de Ramon Guillem, menys el delme que concedia a Santa Maria de Tormeda La seva localització, igual que el castell, ens és desconeguda El topònim indica que era emplaçada en un torm o muntanya aïllada, no gaire lluny d’Aulàs, i probablement a la Sarga d’Orrit

Situada dins l’antic terme del castell de Marró, sobre el monestir de Santa Cecília Degué ser una de les diverses capelles eremítiques que sorgiren a la muntanya L’església és esmentada el 1299 com a Sant Miquel de Pena , sobre el monestir de Santa Cecília Segurament sobre el monestir de Santa Cecília i sota Sant Jeroni hi hagué una església amb aquesta advocació El 1294 apareix un Sant Miquel que creiem que és aquest mateix

S’estructura en diverses seccions entre les quals hi ha l’Esbart Barcelona i els Amics dels Concerts, comissió per al foment de la música de cobla, a més d’un grup de muntanya Des dels anys cinquanta, l’entitat organitza cursets de català 1956, i ha convocat diverses vegades el Concurs Musical Joaquim Serra El 1956 creà un quadre escènic català L’arxiu de l’Agrupació disposa de més de 3 000 sardanes i obres per a cobla

Pilot amateur , la majoria dels triomfs els obtingué al volant d’un Porsche setena posició al Campionat d’Europa 1976, campió 1977 i subcampió 1977 del Campionat de Catalunya i cinquè al Campionat d’Espanya 1978 Del 1974 al 1980 corregué amb Joan Aymamí de copilot El 1981 deixà els rallis per participar en curses de muntanya, i fou tercer al Campionat de Catalunya d’aquesta especialitat Retornà a les competicions de ralli l’any 1984