Resultats de la cerca

Destacà com a clavecinista des de molt jove Cursà estudis jurídics, però aviat es decantà per la música Fou nomenat clavecinista de cambra de Frederic II de Prússia 1740, càrrec que no li resultà mai plaent En morir el seu padrí, el compositor Georg Philipp Telemann 1767, sollicità i obtingué la seva plaça de “director de música” a Hamburg, la qual li donà més independència Fou el més admirat dels Bach al seu temps És autor del Versuch über die wahre Art, das Klavier zu spielen ‘Assaig del veritable art de tocar el clavecí’, instrument per al qual té prop de dues-centes obres Té…

El 251 alliberà Sició de la tirania de Nicocles i la incorporà a la Lliga Aquea, de la qual fou nomenat estrateg el 245 i reelegit en anys alterns gairebé fins a la seva mort Tingué l’obsessió de convertir la Lliga en una gran potència, i per això adreçà la seva política a contrarestar la voluntat hegemònica de Macedònia, aliada amb la Lliga Etòlia, i la voluntat d’independència i d’expansió d’Esparta Bé que la seva acció política i diplomàtica fou hàbil, com a general fou mediocre i no reeixí a donar a la Lliga l’organització militar adequada A la fi hagué de reconèixer de fet l…

Jugà amb l’Apolo Patín Club 1952-54, el Club Patí Voltregà, amb el qual ascendí a segona divisió, el Futbol Club Barcelona 1957-60 i el Club Esportiu Laietà, on un cop retirat exercí com a delegat de la secció d’hoquei 1966-68 Com a directiu, formà part de la junta del Laietà 1969-75, que presidí a partir del 1988, i fou vicepresident del Club Nàutic Pineda El 1996 fou nomenat patró de la Fundació del Bàsquet Català, i el 1998 formà part del Senat del Tennis Català Rebé la distinció de millor directiu de club de Catalunya 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Fou un dels fundadors de la secció de bàsquet femení del Picadero JC 1953, a la qual continuà lligat fins a la seva desaparició Treballà pel reconeixement i el desenvolupament del bàsquet femení, tant des del club com des de la Federació Catalana de Basquetbol, de la qual fou vocal 1955-83 Recuperà el Campionat de Catalunya femení a partir dels anys cinquanta Posteriorment fou un dels fundadors del Club Bàsquet Manlleu, del qual fou president honorari, i de l’Associació de Bàsquet de Sant Julià de Vilatorta Rebé l’emblema d’or 1978 de la federació espanyola i la medalla d’or 1983 de la…

S’inicià amb l’equip AD Maquinista, de l’empresa La Maquinista Terrestre i Marítima, on treballà fins la seva jubilació En una ocasió arribaren a ser campions de Catalunya Jugà fins el 1962, i fou seleccionat moltes vegades per a jugar amb la selecció catalana partits internacionals a França i a Itàlia També formà part de l’equip d’Espanya en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, però no arribà a jugar Un cop retirat, fou nomenat secretari general de la Federació Catalana de Rugbi 1963-69, de la qual també fou vicepresident També presidí la Societat Esportiva La Maquinista…

Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i, posteriorment, enginyeria i direcció d’empreses a l’IESE Des del 1976 assumí la direcció de Derbi  en jubilar-se el seu pare, Simeó Rabasa , empresa que presidí des de la seva mort, el 1988, fins al 2000, que fou nomenat president d’honor Impulsor de l’expansió de la marca i figura clau en els èxits en les competicions esportives des del 1967, l’any 1998 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi També fou reconegut amb la Medalla d’Or al mèrit esportiu de la Federación Española de Motociclismo, la Insígnia d’Or de la Federació Catalana…

Jugà al CB Aismalíbar de Montcada i Reixac 1960-62 procedent del Saragossa Fou tretze vegades internacional absolut amb Espanya, amb la qual participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1965 abandonà el bàsquet professional i s’establí a Barcelona, on exercí de metge traumatòleg especialitzat en medicina esportiva Fou metge del Joventut de Badalona, durant 45 anys, de la selecció espanyola de futbol sub-21, de les seleccions absolutes de bàsquet i futbol, i del Comitè Olímpic Espanyol Estigué present en multitud de Jocs Olímpics, Campionats del Món i d’Europa Fou també membre del Comitè…

S’inicià en el cicloturisme amb la Penya Ciclista Cavall Bernat 1982-93 Començà a competir com a juvenil al Club Ciclista Mollet i passà pel Club Ciclista Maco, el Club Ciclista La Maurina i el Club Ciclista Palafrugell en el període amateur Fou mecànic al Team Polti italià 1999-2002 i, posteriorment, al Team Aliverti, al Prato Marathon Bike i al Bigla A partir del 2005 exercí de director esportiu en diversos equips com l’Univega Cycling Pro Team, el Girona Costa Brava i el Cervelo Test Team El 2010 fou nomenat seleccionador de l’equip femení de carretera dels EUA i el 2011…

Ingressà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC com a vocal mèdic i en fou president 1960-69 Fundà una Junta Promotora de Cooperació Mútua per a la construcció del Palau de Gel i del Pedal de Barcelona en un acte conjunt entre les federacions de patinatge i de ciclisme Instaurà el Trofeu Intervelòdroms Catalans i una sèrie de curses preparatòries per als Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1963 participà en la creació de la Setmana Catalana de Ciclisme El 1967 entrà com a director provincial de l’Obra Social 18 de Juliol L’any 1975 fou nomenat president del Club Natació Barcelona Rebé…

Trajectòria acadèmica i professional Estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1966 a la Universitat de Valladolid Posteriorment amplià estudis a la Universitat de Minnesota EUA, on es doctorà l’any 1972 Professor ajudant i successivament assistent i catedràtic del departament de matemàtiques i economia de la Universitat de Berkeley 1972-81, catedràtic d’economia a la Universitat de Harvard 1981-96, i des del 1995 del departament d’economia de la Universitat Pompeu Fabra , ha estat professor visitant en diverses universitats Ha…