Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Joan Maria Bofill i Roig
Història
Política
Polític.
Milità en el partit federal republicà i participà en el moviment contra les quintes de Barcelona 1869 Durant la Primera República fou secretari de la presidència d’Estanislau Figueras 1873 En ésser restaurada la monarquia es retirà de la política, estudià la carrera de ciències fisicoquímiques i fou catedràtic de l’institut de Figueres 1880-1914
Saunders Lewis
Història
Polític i escriptor gal·lès.
Conreà els gèneres més diversos poesia, teatre, assaig, novella, etc i, influït per la societat gallesa, pel catolicisme i per les idees de Maurras i Barrès, fundà el partit nacionalista Plaid Cymru Pel seu alt patriotisme, és considerat una de les màximes figures galleses de tots els temps Algunes obres seves han estat traduïdes al català
Ladislau VII d’Hongria
Història
Rei de Bohèmia (1471-1516) i d’Hongria (1490-1516).
Fill del rei Casimir IV de Polònia, Jordi I el designà com a successor seu al tron de Bohèmia, al qual accedí enfront de l’oposició del partit catòlic, que feia costat a Maties I d’Hongria Succeí aquest com a rei d’Hongria Reprimí nombroses revoltes camperoles i deixà de fet que la noblesa governés Hongria
creu gammada

Creu gammada
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu grega amb els quatre braços torçuts en angle recte, levogirament o dextrogira, en forma de lletra gamma o d’escaire, i amb els dos trossos d’igual longitud.
És anomenada també esvàstica , i antigament, en llatí, crux gammata Aparagué a l’edat del bronze i fou coneguda pels pobles aris, germànics i els primitius habitants d’Amèrica Possiblement simbolitzava la rotació diürna del Sol Modernament, a Alemanya, es convertí en el símbol del partit nazi i, el 1933, en l’emblema del III Reich
creu de Lorena

Creu de Lorena
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu patriarcal, generalment d’argent.
Ordinàriament hom la representa amb els dos travessers situats a igual distància dels extrems del pal Fou símbol de la França lliure i del partit gaullista, i havia estat un badge dels ducs de Lorena des de Renat I, rei titular de Nàpols i amb pretensions al regne d’Hongria, a l’escut del qual país figurava aquesta creu
Samuel Escrits Lliberós
Futbol
Futbolista.
Incorporat com a davanter al Club Esportiu Europa l’any 1929, hi jugà dues temporades i un total de 26 partits Posteriorment formà part del Múrcia 1931-32 i del FC Barcelona 1932-33, on tan sols jugà un partit Acabà a l’Hèrcules d’Alacant 1933-35, amb el qual guanyà el Campionat de segona divisió
Eloy Pérez García
Futbol
Futbolista conegut amb el nom d'Eloy.
Defensa lateral format al planter del RCD Espanyol, amb el primer equip del qual jugà set temporades 1987-94 Posteriorment jugà una temporada amb el Palamós CF i una altra amb la UD Alavés El 1990 disputà un partit amb la selecció catalana Més tard fou preparador físic de l’Espanyol i responsable de la ciutat esportiva
Ferran Carreras Parset
Rugbi
Jugador de rugbi.
Fou un dels jugadors fonamentals de la primera era daurada del FC Barcelona, amb el qual fou tres vegades campió d’Espanya 1926, 1930, 1932 i sis vegades campió de Catalunya 1926-30, 1932 Amb la selecció espanyola jugà el partit inaugural de l’Estadi Olímpic de Montjuïc El 1930 jugà dos partits amb la selecció catalana
Ceferí Cella Quivent
Futbol
Futbolista.
Germà d'Artur Cella Inicià la seva trajectòria a l'Espanya 1918-19 Fou jugador del FC Barcelona durant quatre temporades 1920-23 i ocupava la demarcació de davanter No jugà cap partit oficial amb el club, però si 69 amistosos i anotà 40 gols Posteriorment jugà amb l’Europa 1923-26 i el CE Manresa 1926-27
Joan Babot Xaus
Futbol
Futbolista.
Pertangué al Futbol Club Barcelona 1937-40 Després fitxà per la Ferroviaria de Madrid i seguidament pel Gimnàstic de Tarragona 1942-48 Continuà la seva carrera al Valladolid 1948-51 i l’Espanyol 1951-52 Jugà un partit amb la selecció catalana A la seva població natal se celebra un torneig de futbol que porta el seu nom