Resultats de la cerca

Oficialment fou fundada el 1928, però té un antecedent en la Federación Catalana de Aficionados al Billar, fundada el 1927 i ja inscrita el mateix any en la Unió Internacional de Federacions d’Aficionats al Billar La seva creació es deu als esforços de Raimon Vives Gironès, que en fou el primer president La reunió fundacional serví també per a impulsar la constitució del Club Billar Barcelona i la Federació Espanyola de Billar Totes tres entitats tingueren inicialment la seva seu al Cafè Novetats del barceloní carrer de Casp Sota la presidència de Miquel Llompart 1980-2012 i des de la nova…

Fou un dels primers de la ciutat i estava situat entre els actuals carrers de París, Casanova, Londres i Muntaner Darrere del gol sud hi havia l’Hospital Clínic i la Facultat de Medicina Era de propietat privada, i el primer equip que l’utilitzà, fins l’any 1903, fou l’Hispània El 1905 el llogà el Futbol Club Barcelona, que l’estrenà el 26 de febrer d’aquell any en un amistós contra el Català 2-3 El club blaugrana hi jugà fins que es traslladà al camp del carrer de la Indústria, l’any 1909 Alhora, el camp deixà d’existir durant dues temporades per convertir-se en el Velòdrom Parc d’Esports L’…

Fundada el 1859, nasqué amb l’objectiu de difondre la cultura i la catalanitat La secció d’excursionisme fou constituïda el 1901 Durant la primera etapa predominà l’interès científic centrat en l’exploració espeleològica i l’inventariat fotogràfic Durant la dècada de 1920 i 1930 tingué molta activitat, sobretot per l’aportació de Joaquim Santasusagna i Josep Iglésies Edità tres guies i el 1927 promogué la realització dels Aplecs Excursionistes de les Comarques Tarragonines Després de la Guerra Civil, el 1948, reprengué l’activitat en destacà la secció d’arqueologia El 1963 inaugurà el refugi…

Es proclamà campió d’Europa júnior 1996 de 400 m i de 4 × 400 m El 2011 tenia la segona millor marca estatal 45,01 s i mantenia tres rècords estatals 4 × 400 m a l’aire lliure 301,42 min el 2001, 400 m en pista coberta 45,93 s el 2005 i 4 × 400 m en pista coberta 306,60 min el 2002 Fou sis vegades consecutives campió d’Espanya de 400 m a l’aire lliure 1998-2003, on també guanyà la prova de 200 m 2005 Formà part de la selecció espanyola en trenta-una ocasions i aconseguí dues medalles en els Campionats d’Europa, el bronze en els 4 × 400 m 1998 i la plata en els 400 m 2002 Disputà els Jocs…

En resta una torre d’angle i un llenç alt de mur, que emergeixen de l’alzinar que l’envolta S'endevina, però, la planta pentagonal, amb torres d’angle, com la que resta El castell fou alçat pels vescomtes d’Osona dins el feu vescomtal que els seria atribuït arran de la restauració del comtat d’Osona segle IX i que comprenia també la demarcació de Tagamanent La seva existència consta des del 994, any en què fou infeudat pel comte Borrell a Ramon, vescomte d’Osona-Cardona Tenia cura del castell un llinatge militar, els membres del qual, cognomenats Brull, més tard foren senyors del terme de…

Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamalur , tributària del Millars, a través de la rambla d’Aiòder a la qual s’uneix, per la dreta, davant el poble d’Aiòder El terme comprèn, a l’W, els vessants meridionals de la serra d’Espadà, un sector de capçalera de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El 40% del territori és cobert de bosc pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977 Hi ha 440 ha de conreus de secà, principalment dedicades a oliveres, garrofers i vinya, i 20 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 13,9 ha Les terres són treballades en…

Situat entre muntanyes, en una vall enlairada que devalla de la serra de Milany i que vessa les aigües al Ter, a través de les rieres de Vallfogona i de Tavèrnoles o riera de Llaés L’antic castell de Llaés , ara rectoria, és en un pintoresc turonet, a llevant de la vall, prop la gran masia de la Vila Consta des del 919 en relació amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el qual hi tenia l’alt domini, que conservà sempre L’església parroquial de Sant Bartomeu, situada al clos del castell, fou renovada per l’abadessa Ranlo i consagrada el 960 el bisbe i abat Oliba la tornà a consagrar el…

Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i, sovint, de les ciutadanes, i,…

Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims des d’una sola guitarra fins a una orquestra A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres A Catalunya…

Les primeres notícies sobre la presència de compositors a la cort de Màntua daten de l’època de Lluís II m 1478 El seu net Francesc II m 1519 creà el 1510 una capella permanent a la cort, fet que atragué nombrosos músics Els successors de Francesc II també foren bons mecenes, com ara el cardenal Hèrcules, que tenia la seva pròpia capella, tot rivalitzant amb la de la cort en fastuositat Guiglielmo Gonzaga fou compositor i fundador de la basílica palatina de Santa Bàrbara, important centre de producció musical També és notable el patronatge del seu fill Vicenç I, gran amant de la música…