Resultats de la cerca
Es mostren 10640 resultats
Ferdinand Foch
Història
Militar
Militar francès.
El 1907 fou nomenat general i director de l’École Supérieure de Guerre En començar la Primera Guerra Mundial fou designat cap del novè exèrcit, deturà l’ofensiva alemanya del Marne a Saint-Gond i com a ajudant de Joffre defensà Jeper Cap dels exèrcits del nord 1915, dirigí les ofensives d’Artois Lluità a la batalla del Somme 1916, molt dura a causa de la caiguda de Joffre i de la seva Nomenat cap d’estat major per Pétain 1917 i generalíssim dels exèrcits aliats al front occidental març del 1918, amb la victòria del Marne ascendí a mariscal juliol Negocià l’armistici i en supervisà l’aplicació
Marcel Dieulafoy
Art
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’art llenguadocià.
Dirigí una missió arqueològica a Pèrsia 1881 i a Susa 1888 excavà els palaus de Darios I i d’Artaxerxes II i en publicà els resultats en L’art antique de la Perse 1884-89 i L’acropole de Suse 1890-93 Estudià l’art romànic a Catalunya La statuaire polychrome en Espagne 1907, Histoire générale de l’art Espagne et Portugal 1913, L’architecture romane 1913, L’architecture romane en Catalogne 1920
Marlene Dietrich
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Marie Magdalene von Losch, actriu cinematogràfica alemanya.
El 1930, després de l’èxit de Der blaue Engel , anà a Hollywood, on J von Sternberg la convertí en un dels grans mites eròtics del star-system plegats treballaren en Morocco 1930, Shanghai Express 1932, The Devil is a Woman 1925 i altres films També intervingué en Angel 1937, Stage Fright 1950, Touch of Evil 1958, Judgement at Nuremberg 1961, entre d’altres
Paul Bernard
Literatura francesa
Escriptor francès conegut per Tristan Bernard.
S’inicià en el periodisme i conreà el conte i la novella, però destacà sobretot com a autor de comèdies i de vodevils, on desenvolupà l’humor i la sàtira L’anglais tel qu’on le parle 1899, Triplepatte 1905, Petit Café 1911, Jules, Juliette et Julien 1929, etc És fill seu l’escriptor Jean-Jacques Bernard
Claude Bernard

Claude Bernard
© Fototeca.cat
Biologia
Metge i fisiòleg francès.
Fou ajudant, al Collège de France, de François Magendie, el lloc del qual ocupà més tard 1855, i professor de fisiologia experimental a la Sorbona 1854 Hom el pot considerar el pare de la fisiologia moderna, no solament per les seves importants descobertes, sinó per la metodologia de l’experimentació que creà, desenvolupà i llegà a tots els qui després d’ell s’han esmerçat en tasques de recerca en el camp de la fisiologia i, en general, en qualsevol dels camps de les ciències biològiques Els seus estudis cabdals versaren sobre les funcions digestives dels animals superiors i de l’home en…
Gaston Berger
Filosofia
Psicologia
Psicòleg i filòsof francès.
La seva primera obra important fou un assaig titulat Les conditions de l’intelligibilité et le problème de la contingence 1925 Fou professor a la facultat de lletres d’Ais de Provença 1945 i director d’ensenyament superior 1953-60 Preocupat per la caracterologia, contribuí a la difusió de la tipologia holandesa a través del seu ensenyament universitari, però, sobretot, amb la publicació del Traité pratique de l’analyse du caractère 1950 En el llibre pòstum L’homme moderne et son éducation 1962 exposa la seva teoria de l’ensenyament
Harry Baur
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic fracès.
Les seves interpretacions més brillants foren Poil de carotte 1932 i Un carnet de bal 1937, de Julien Duvivier, i Les misérables 1934, de Raymond Bernard Morí torturat a mans de la Gestapo
Georges d’Avenel
Història
Vescomte d’Avenel.
Economista i historiador francès, influït per l’escola històrica alemanya La seva obra més extensa és Histoire économique de la propriété, des salaires, des denrées et de tous les prix en général depuis l’an 1200 jusqu'à l’an 1800 1895, de dubtós rigor científic
Leon Bakst

Autoretrat, de Leon Bakst
©
Pintura
Teatre
Nom amb què és conegut el pintor i escenògraf rus Lev Samojlovič Rosenberg, un dels fundadors del grup Mir Isskusstva que reaccionava contra el realisme dels Ambulants.
El primer ballet que decorà fou Una nit d’Egipte , amb coreografia de Fokin, estrenat al Teatre Maria de Petesburg el 1908 Després s’incorporà als Ballets Russos de Diaghilev i executà, entre d’altres, les decoracions i els figurins de l' Oiseau de feu i Shéhérazade 1910, Le Spectre de la rose 1911, L’après-midi d’un faune , Daphnis et Chlóe , Thamar i Papillons 1912, Jeux 1913 i La belle au bois dormant 1921 Esceneografia per Shéhérazade , de Leon Bakst ©
Arletty
Cinematografia
Teatre
Nom artístic d’Arlette Léonide Bathiat, actriu de cinema i teatre.
El seu nom estigué lligat al de Marcel Carné, per a qui realitzà les millors interpretacions a Le jour se lève 1939, Les enfants du paradis 1944 i Les visiteurs du soir 1942
