Resultats de la cerca
Es mostren 24814 resultats
Anna Vila Cuadras

Anna Vila Cuadras
ARXIU A. VILA
Hoquei sobre patins
Portera d’hoquei sobre patins en línia.
Començà a l’Igualada Hoquei Línia i després jugà al Club Hoquei Línia Jujol de Sant Joan Despí 2006-09 i al Cent Patins de Rubí 2009-12 Amb el Jujol guanyà tres Lligues Catalanes 2007, 2008, 2009, dues Lligues 2007, 2008, un Campionat d’Espanya 2007 i la primera edició de la Copa de la Reina 2009 Amb el Cent Patins guanyà tres Lligues Catalanes 2010, 2011, 2012, dos subcampionats de Lliga 2011, 2012 i un subcampionat de la Copa de la Reina 2012 Fou internacional amb la selecció catalana i amb l’espanyola, amb la qual jugà dos Campionats del Món
Ivan València Arévalo
Rem
Remer.
Formà part dels equips del Club Nàutic Vilada, Club Nàutic Amposta i Club Natació Banyoles Fou doble campió d’Espanya i de Catalunya juvenil 1995, 1996 i subcampió del món sub-23 1998, sempre en esquif En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en doble scull 1998, 2000 i en quatre scull 2000, i subcampió en esquif 1997, en doble scull 1999, 2002 i en quatre scull 2004 Guanyà, a més, sis títols de campió de Catalunya, dos en esquif 1997, 2001 i quatre en doble scull 1998, 1999, 2000, 2002 Disputà dos Campionats del Món 1998, 2001
geodinàmica
Geologia
Part de la geologia que s’ocupa de les modificacions que experimenten el relleu i l’estructura de l’escorça terrestre.
Els agents geològics que produeixen aquestes modificacions es divideixen en dos grups agents geològics externs a l’escorça terrestre, els més coneguts i més ben estudiats glaç, aigües superficials, etc, i agents geològics interns, que actuen des de l’interior de la terra vulcanisme, sismologia, poc coneguts, malgrat ésser-ne ben patents els efectes La geodinàmica es divideix, doncs, en dos apartats geodinàmica externa , que estudia els agents geològics externs, i geodinàmica interna , que estudia els interns L’establiment de les bases científiques de la geodinàmica…
Casa nadiua de Pau Casals

Aspecte del primer pis on el pare feia els classes de música
© Casa nadiua de Pau Casals
Museu
Museu dedicat a Pau Casals, instal·lat en la seva casa natal, al centre del Vendrell.
Inaugurada la rehabilitació de l’edifici el 1998, el museu conserva l’ambient d’una casa de família humil del final del segle XIX A la planta baixa es pot seguir la infantesa del músic relacionada amb la vila a través de fotografies i dos instruments musicals molt significatius que marcaren la seva carrera algun la carbasseta i la gralla Una escala arran de la porta estreta de l’entrada condueix als dos pisos que la família Casals ocupava Al primer pis el pare feia classes de música, i al segon, només amb dues habitacions, vivia la família
Espés

Aspecte del poble d'Espés
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de les Paüls (Ribagorça).
És dividit en dos nuclis Espés de Dalt o de Sur , enlairat damunt el pic d’Espés , i Espés de Baix o de Jus , al vessant del pic L’església de Sant Vicenç d’Espés de Dalt conserva un portal romànic i és sufragània de la de Sant Martí d’Espés de Baix Espés de Dalt, a partir del segle XII, fou dels barons d’Espill Els dos nuclis es fusionaren com a municipi al segle XIX, juntament amb el llogaret d'Abella Més tard foren integrats al terme de Nerill, annexat el 1966 a les Paüls
Adri

Sant Llorenç d’Adri
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Canet d’Adri (Gironès) al vessant oriental de la serra de Rocacorba.
L’església parroquial de Sant Llorenç, del segle XII, es troba a 303 m d’altitud, entre les capçaleres de les rieres de Gàrrep i de Pedrola, prop d’un dels dos cràters del puig d’Adri o de Montcal, que és l’aflorament volcànic més important del Gironès per l’abundància de material basàltic i l’acumulació de greda Dos corrents de lava s’escorren cap al sud-est, al llarg d’aquelles rieres i, més avall, de la riera d’Adri afluent, per l’esquerra, del Ter, fins prop de Santa Eugènia de Ter
eudiòmetre
Química
Instrument utilitzat en l’anàlisi volumètrica de certes mescles de gasos.
Consta d’una proveta graduada, de vidre gruixut, amb aixetes que tanquen tots dos extrems Quan cal determinar la composició d’una mescla de dos gasos coneguts, hom introdueix la mescla en l’eudiòmetre juntament amb un tercer gas adientment escollit, el qual, en saltar una guspira, es combina amb un dels components de la mescla Si el component resultant no és gasós, hom determina el volum del gas emprat, car és mesurable el volum residual total Hom empra també l' eudiòmetre de mercuri , l’extrem interior de la proveta del qual és introduït en una proveta de mercuri
hipèrbole

Hipèrbole equilàtera
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba oberta, intersecció d’un con de revolució amb un pla que forma amb ’eix d’aquell un angle més petit que amb la generatriu.
Constitueix el lloc geomètric dels punts del pla tals que la diferència de llurs distàncies a dos punts fixos, anomenats focus , és una constant, simbolitzada habitualment per 2 a Té dos eixos de simetria i, referida a ells, la seva equació és x 2 / a 2 - y 2 / b 2 = 1, on i 2c és la distància entre els focus L’excentricitat e és c / a Les asímptotes són les rectes y = b / a x asímptota Quan a = b , la hipèrbola és anomenada equilàtera , i la seva equació referida a les asímptotes, que són perpendiculars, és y = k/ x la seva excentricitat és
coccolitoforals
Botànica
Ordre d’algues unicel·lulars de la classe de les crisofícies.
Comprèn organismes molt petits de 5 a 40 μm amb dos cromatòfors de color groguenc fosc, dos flagels iguals i una membrana fina, coberta d’una capa gelatinosa dins la qual es formen peces calcificades discoidals, els coccòlits Viuen principalment al mar, sobretot en aigües temperades o calentes, en les quals arriben a constituir la part principal de nanoplàncton i poden atènyer densitats de 10000 a alguns milions de cèllules per litre tenen interès com a organismes fotosintetitzadors i com a formadors de sediments rics en coccòlits fòssils Hom pot citar com a gèneres…
La Cartoixa de Parma
Novel·la de Stendhal, publicada el 1839.
Inspirada en l’evocació de Waterloo i en cròniques antigues llegides a Itàlia —principalment la que explicava els orígens de la família Farnese—, fou escrita en cinquanta-dos dies i publicada en dos volums per Ambroise Dupont, el qual, per tal d’estalviar-se les despeses d’un tercer volum, imposà a l’autor un final ràpid i ellíptic L’obra, que obtingué un notable èxit de crítica Balzac l’elogià a la “Revue Parisienne”, relata la vida aventurera d’un jove ambiciós, Fabrizio del Dongo, en un ambient eclesiàstic i polític, tot barrejant-hi intrigues sentimentals