Resultats de la cerca
Es mostren 6873 resultats
cordes vocals

Cordes vocals
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
Plecs o llavis simètrics, a dreta i esquerra del tub respiratori, en direcció anteroposterior, que poden vibrar quan s’afronten a la línia mitjana.
Són situades dins la laringe Aquesta té una estructura cartilaginosa i lligamentosa Cada corda vocal està formada per un lligament, un múscul i una mucosa que la recobreix Els lligaments vocals s’insereixen per davant al cartílag tiroide, fins als cartílegs aritenoides per darrere, amb la qual cosa es crea un angle agut entre ambdues cordes Les cordes s’obren en inspirar i es tanquen en la fonació L’espai triangular que existeix entre elles s’anomena glotis En illuminar-les amb una llum freda, destaquen pel seu color blanc nacrat causat per llur pobra irrigació sanguínia, que contrasta amb el…
taula harmònica

Taula harmònica de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En els instruments cordòfons, superfície rígida i flexible -generalment de fusta- que rep directament l’energia vibratòria de la corda, a través d’un o més ponts (pont), i la transmet a l’aire en forma d’ones sonores.
És habitualment una superfície de fusta o altres materials pell, materials sintètics, parallela a la direcció i al pla de les cordes en les cítares cítara , i perpendicular en les arpes arpa Sobre aquesta taula s’hi fixen els elements de transmissió de les vibracions ponts, celletes, clavilles i clauets o botons En alguns instruments la tapa tanca un espai buit, formant un ressonador anomenat caixa harmònica o caixa de ressonància Com a part estructural suporta la tensió i pressió de les cordes i això fa que les seves propietats mecàniques siguin especialment responsables de la qualitat…
zona d’habitabilitat
Astronomia
Regió de l’espai que envolta una estrella on seria possible l’existència d’un planeta amb aigua líquida a la seva superfície.
La zona d’habitabilitat, la determina la intensitat de la radiació provinent de l’estrella, ja que una radiació massa intensa o massa feble impediria la presència d’aigua líquida D’aquesta manera, com més alta és la temperatura d’una estrella, més lluny d’ella es troba la zona d’habitabilitat En el cas del sistema solar, es calcula que la zona d’habitabilitat comprèn una regió situada entre 0,725 i 3 unitats astronòmiques del Sol L’any 2007 es descobrí el primer planeta extrasolar de tipus superterra, Gliese 581 d, situat a la zona d’habitabilitat de la seva estrella L'exoplaneta situat en…
regionalització
Economia
Fraccionament en zones d’un espai econòmic, que es defineix a priori com un conjunt integrat per un nombre determinat d’unitats territorials.
L’àmbit regional varia segons els objectius de l’anàlisi, i abans de definir-lo és convenient de tenir en compte el marc econòmic general, així com les dimensions i el nombre de regions a considerar Amb aquests condicionants previs, les regions es poden definir a partir de la consideració d’unitats espacials bàsiques —entitats administratives per a les quals es disposa d’informació estadística— segons els criteris d’homogeneïtat, polarització i planejament Moltes vegades, això no obstant, el problema és ociós en la mesura que les regions són definides a priori per motius històrics molt…
ortogonal
Matemàtiques
En un espai vectorial, dit dels subconjunts A i B quan cada vector de A és ortogonal a tots els vectors de B
.
Si A és ortogonal a B , hom ho denota per A ⊥ B
densitat de població
Sociologia
Concepte i indicador de la geografia de la població que constitueix la més elemental de les correlacions entre la població i l’espai.
Normalment aquesta correlació és establerta en habitants per quilòmetre quadrat, però en aquest nivell té una significació molt imprecisa i sovint confusionària, puix que aquest quocient depèn de la variable superfície, i aquesta no solament presenta valors molt desiguals, sinó que obeeix generalment demarcacions administratives sovint arbitràries Les terres emergides del món suporten una densitat de població d’uns 26 habitants per quilòmetre quadrat, xifra que encobreix densitat zero a l’Antàrtida i de centenars d’habitants en alguns estats europeus o del SE asiàtic si hom va…
edifici de gran llum
Construcció i obres públiques
Edifici que presenta un espai interior de gran diafanitat, amb distància entre pilars o elements resistents verticals igual o superior a 15 m.
Són edificis de gran llum els poliesportius, els palaus d’esport i els estadis coberts, les estacions de ferrocarril i les terminals d’aeroport, i un gran nombre de naus industrials Per la diafanitat, l’edifici de gran llum exigeix una coberta estructuralment singular, per a la formació de la qual hom empra elements de formigó, acer o fusta estructural de gran envergadura, com grans encavallades, cúpules, làmines o tensoestructures
parc aquàtic
Espai delimitat a l’aire lliure on hi ha diverses instal·lacions amb aigua destinades al joc i a l’esbarjo (piscines, tobogans, etc).
contacte de llengües
Lingüística i sociolingüística
Situació en què dues o més llengües conviuen en un mateix espai i són usades pels parlants de forma alternativa en situacions específiques.
Pot respondre a causes polítiques, històriques, geogràfiques, etc Els efectes que pot tenir són el bilingüisme, l’alternança lingüística, els manlleus, la convergència, la reducció estilística o la mort lingüística
gola
Anatomia animal
Part anterior del coll, és a dir, espai existent entre el vel del paladar i l’entrada de l’esòfag i la laringe.