Resultats de la cerca

Durant la segona meitat dels anys setanta, els trets que havien caracteritzat l’evolució de les ciutats i el territori dels Països Catalans conegueren un assenyalat canvi de tendència En efecte, entre el final dels anys cinquanta i la meitat dels setanta aquest àmbit d’estudi havia experimentat el creixement demogràfic més ràpid, en termes absoluts, de la seva història Aquest creixement —associat a l’expansió econòmica i al procés d’industrialització— fou, en bona part, fruit de moviments migratoris procedents d’altres regions i, com és sabut, es produí de forma molt concentrada…

Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…

Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona i diplomat en ecologia vegetal a la Université des Sciences et Techniques du Languedoc Montpeller És membre de diferents societats científiques catalanes i internacionals, entre d'altres, la Society for the History of Natural History, la Institució Catalana d'Història Natural, la Societat Catalana de Biologia –de la qual ha estat secretari general 1979-81–, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori –soci fundador 1977– i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica  –fundador i  primer president en 1991-93– És autor de…

Anava des de Tolosa fins a l’Atlàntic Comprenia de primer les ciutats de Tolosa i Bordeus, capitals alternants, i Agen, Angulema, Santes, Poitiers i Perigús, i ben aviat 462, regnant Teodoric les de la Narbonesa o Septimània El conjunt pertanyia a les dues províncies romanes d’Aquitània, la Novempopulània i totes dues Narboneses Per això rebé també alguna vegada Sidoni Apollinar, 473 el nom de Septimània, nom, però, que passà a designar després la Narbonesa estricta Al nou regne de Tolosa s’establiren els visigots retornats d’Hispània, potser uns 80000 L’expansió dels visigots…

S'estén a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme, i és accidentat al S pel sector muntanyós que enllaça les serres de Benicadell i d’Ador coll de Llautó Aquest sector poc més de la meitat del territori és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la zona més plana de la vora del riu i es dedica bàsicament a conreus de secà 200 ha, abancalats vinya 127 ha i oliveres El regadiu aigua de fonts, en part de reg temporal es limita a 22 ha d’arbres fruiters i hortalisses El poble 345 h agl 2006, terrategins 254 m alt és a la vora del barranc de Terrateig , afluent…

La capital és Schaffhausen Situat a la dreta del Rin, aigües avall del llac de Constança, constitueix una mena d’enclavament dins el territori alemany País d’altiplans calcaris amb un relleu de costes al SE, ocupa la zona de transició entre el Jura i el Jura de Suàbia La població és de llengua germànica i es concentra a les valls fèrtils i abrigades, entre les quals sobresurt la de Klettgau, rica zona cerealista i vinícola Les zones altes són pobres i cobertes de bosc L’activitat industrial es concentra a la capital, Schaffhausen, i és representada per la indústria siderúrgica,…

Fins el 1970 fou municipi independent L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs 1 283 m alt —contrafort meridional de la de Sant Gervàs—, i del grau d’Espills 1 118 m alt —continuació de la serra de Gurp—, es dirigeixen en direcció E-W vers la Noguera Ribagorçana La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges El poble 1 015 m alt es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda L’església parroquial és…

És centrat per l’església parroquial, consagrada el 1170, d’origen romànic en conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a una restauració efectuada a la primeria del s XX Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella i dels Hostalets de Capsacosta i la masia del Ferró , així com el de Pujador i de Callís Fou municipi independent fins el 1969    En el marc del projecte de la Vall dels Sentits…

Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau, de Camprodon Ripollès L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283 A mitjan segle XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops L’església de Sant Nicolau fou…

Les aigües són drenades directament cap a la mar pel barranc de la Barbeguera o de la Figuereta, al N, el riu Cérvol, al centre, i el barranc de Surrac, al S El 20% del territori és de muntanya improductiva La resta correspon a conreus de secà, amb predomini tradicional de l’olivera, acompanyada de garrofers, ametllers i vinyes La vila 678 h agl 2006, santjordiencs 175 m alt és situada sobre un petit turó, a la part SW, la més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella La població té l’origen en uns masos d’origen islàmic —més tard anomenats el Mas d’…