Resultats de la cerca
Es mostren 2602 resultats
Espot
Espot
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal d’Espot, de 97,30 km 2 , al sector sud-occidental de la Vall d’Àneu, en contacte amb el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran, comprèn tota la vall d’Espot, que aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa en forma de vall suspesa, d’origen glacial, separada de la principal per graus de confluència El municipi limita al N amb els termes d’Alt d’Àneu, Esterri d’Àneu pel pic de Quartiules i la Guingueta d’Àneu, que també hi confronta pel sector E i SE al S termeneja amb Rialb, amb Sort i la Torre de Cabdella Pallars Jussà, i a l’W amb Vall de…
Paüls de Flamisell
Poble
Poble (1 131 m alt.) del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri, a l’antic terme de Mont-ros.
L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria depèn de la de Mont-ros
Galliner
Antic poble
Antic poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa (a l’indret del pantà de Talarn), al peu del puig Galliner (834 m alt.).
la Mira
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Mira) de la parròquia d’Escarlà, del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat al peu del grau d’Espills, a l’esquerra del barranc d’Escarlà.
fill de la Sagrada Família
Educació
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Tremp (Pallars Jussà) en 1870-71 pel sacerdot Josep Manyanet i Vives, orientada a l’ensenyament de la joventut, predicació de missions i altres ministeris eclesiàstics.
El 1875 es traslladà a Barcelona, on li foren confiades algunes escoles parroquials, fins que fou construït el collegi de la Sagrada Família a Sant Andreu de Palomar Barcelona el 1877 Rebé l’autorització el 1887 i l’aprovació definitiva de les seves constitucions el 1902 La seva expansió per les terres catalanes continuà amb les cases de Santa Coloma de Farners 1882, Fraga 1883, Vilafranca del Penedès 1889, Taller del Nen Jesús de Barcelona 1892 —convertit al cap de poc en collegi de la Sagrada Família i noviciat de la congregació—, Molins de Rei 1894, Blanes i Reus 1895, Sant Julià de…
Moror
Moror
© Fototeca.cat
Poble
Poble (846 m alt.) del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), al sector oriental del municipi, en un coster, al vessant meridional del Solà de Moror (1 057 m alt.).
De la seva església parroquial Sant Miquel depenen els llocs d’Alzina, Beniure i Estorm
Mereia
Caseria
Caseria del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Sant Salvador de Toló, al peu de la serra de Bonrepòs, a la capçalera del riu de Conques.
Toló
Despoblat
Despoblat del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Sant Salvador de Toló, a la vall de capçalera del riu de Conques, damunt la serra de Campanetes.
L’antiga església parroquial Sant Vicenç depèn de la de Sant Salvador de Toló, antiga sufragània L’antic castell de Toló fou donat el 1071 per Arnau Mir de Tost a la seva filla Valença i al seu net Arnau
Tercui
Poble
Poble (783 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), aturonat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem meridional del terme, a l’indret de l’antic castell de Tercui.
L’església parroquial SantPere era un antic monestir de SantPere de Tercui , fundat el 1061 per monjos de SantPere de Rodes el lloc passà a dependre de Lavaix Els rectors duien encara al segle XIX el títol de pabordes, títol que dugué el superior de la comunitat almenys des de mitjan segle XIII En un cim d’un turó als afores del poble, hi ha les ruïnes de l’església de Santa Maria
Riscos geològics derivats d’esfondraments i d’inestabilitats de vessant
Un primer gran grup de riscos geològics deriva dels desplaçaments de grans volums de materials provocats per esfondraments, per esllavissades o per altres fenòmens relacionats amb la inestabilitat de talussos i vessants Els problemes d’inestabilitat són, de molt, els més considerables dins d’aquest grup La inestabilitat de vessants és un fenomen que adquireix una notable consideració quan s’efectuen rebaixos i excavacions per a obres de vialitat carreteres, ferrocarrils o de construcció excavacions per a edificacions, preses, etc En les següents pàgines, però, només seran considerades les…