Resultats de la cerca
Es mostren 9878 resultats
Gemma Romanyà i Valls
Música
Empresària catalana.
Gerent de l’empresa d’arts gràfiques Romanyà/Valls, la seva afició per la música la portà el 1988 a organitzar concerts domèstics amb els quals intentava donar a conèixer joves intèrprets catalans no tan sols al públic sinó també als organitzadors de cicles de concerts La bona acollida d’aquests concerts fou l’origen de la primera convocatòria el 1990 del "Concurs Paper de Música de Capellades", que fou un reclam per a músics de tot Europa Poc després inicià la construcció de la Sala Paper de Música a Capellades, inaugurada a l’octubre del 1991 Sempre interessada a donar suport a…
Pascal -Joseph Taskin
Música
Constructor de clavicèmbals d’origen való.
Tot i la influència que rebé de l’escola flamenca de construcció, emigrà aviat a París, on esdevingué deixeble i continuador de Blanchet, i adoptà l’estil francès, del qual fou el més alt representant del final del segle XVIII Transformà molts instruments flamencs antics segons el gust de la seva època, augmentant-ne les dimensions de la caixa i l’extensió del teclat, però la seva aportació més significativa fou la dels instruments genuïnament francesos, de gran refinament i tacte més lleuger i delicat El 1768 hi afegí el registre de peau de buffle , que pinçava les cordes amb…
Jaume Mestres Fossas
Esport general
Arquitectura
Arquitecte i dirigent esportiu.
Practicà l’atletisme en les files de l’Athletic Sporting Club, i fou recordista català 1914-15 i espanyol 1015 dels 1500 m Pioner de l’arquitectura esportiva a Catalunya, participà en el diseny de l’Estadi Català i en la construcció de la piscina de l’Escullera del Club Natació Barcelona 1921-24, entre altres projectes Membre d’Acció Catalana, impulsà el moviment catalanista esportiu Formà part de la junta directiva del CNB, del qual fou vicepresident 1920 i representant del club en els actes fundacionals de la federació espanyola, que arribà a presidir, des de l’abril del 1920 fins al gener…
L’Orcagna
Arquitectura
Escultura
Pintura
Nom amb què és conegut Andrea di Cione, pintor, escultor i arquitecte italià, documentat a Florència entre el 1343 i el 1368.
Autor del tabernacle d’Orsanmichele a Florència, el 1359 dirigí a Orvieto les obres de la catedral Després del 1362 tornà a Florència, on participà en la construcció de la catedral La seva producció pictòrica parteix de Giotto i dels florentins, bé que hi incorporà elements decoratius senesos així, als contactes amb Taddeo Gaddi i Bernardo Daddi s’afegeixen els d’ALorenzetti i SMartini, la qual cosa es manifesta en l' Anunciació 1346 de l’església florentina de San Remigio i en la taula amb Crist i sants de la capella Strozzi, a Santa Maria Novella Florència D’altres obres…
Antoni d’Oms de Santapau i de Salbà
Història
Lloctinent general de Mallorca (1578-82).
Fill d’Antoni d’Oms de Santapau i de Sentmenat, de qui heretà la castellania de Cotlliure, que ell cedí finalment al seu nebot Galceran de Sentmenat Lloctinent general de Mallorca, promogué la construcció de torres i talaies a tota la costa de l’illa i sobretot la muralla de ciutat, i introduí algunes modificacions al projecte fet per Jacobo Paleazzo Fratin, fet que ocasionà la protesta dels jurats al rei Durant la seva lloctinència fou confeccionada la primera estimació general de béns rústics i urbans de l’illa, iniciada el 1578 en compliment de la sentència arbitral del 1512,…
Pachacutec Inca Yupanqui
Història
Emperador inca.
Primer dels grans conqueridors, amb ell comença el període pròpiament històric d’aquell imperi Sota el seu regnat foren construïts la majoria dels grans monuments de Cusco, les terrasses per al conreu i una bona part de les obres d’irrigació, construcció de canals, ponts, aqüeductes i camins al voltant de la ciutat En el terreny militar, començà per dominar totes les tribus veïnes de Cusco més tard arribà fins a les valls de l’Urubamba i del Vilcapampa al N, i pel S fins al llac Titicaca El seu fill, Topa Inca, sota les seves ordres, des del 1463 fins al 1471, estengué l’imperi…
Francesc Manuel Pau

Francesc Manuel Pau
© Fototeca.cat
Economia
Literatura catalana
Escriptor i financer.
Professionalment, treballà a Barcelona, a París 1887 i a Madrid 1895, i el 1888 emprengué la construcció del famós Hotel Internacional, avui desaparegut, que encarregà a Domènech i Montaner Collaborà a La Renaixença , La Gramalla , La Rondalla i La Bandera Catalana , especialment amb quadrets de costums, recollits després en part a Lectura Popular amb el títol Del Natural 1916 Membre de La Jove Catalunya sobre la qual escriví a “La Rondalla”, el 1874 fundà el setmanari humorista carlí La Cucurulla Roja , on publicà una sèrie de retrats de carlistes cèlebres participà també en la creació de l’…
,
Société Industrielle de Mécanique et Carrosserie Automobile
Economia
Empresa francesa dedicada a la fabricació d’automòbils, una de les més importants, fundada el 1934 per Henri Pigozzi, a partir de les instal·lacions de la firma Donnet-Zedel, que adquirí el 1933.
Dedicada de bon principi a la fabricació de carrosseries d’automòbil originals de xassissos italians amb llicència FIAT, fabricà automòbils amb la mateixa llicència fins que el 1951 inicià la construcció del model “Aronde”, de disseny propi, que collocà la societat al nivell dels grans fabricants francesos El 1954 passà a mans de la Ford Motor Company, que vengué les accions de la SIMCA a la Chrysler Corporation el 1958 El 1960 foren creades les entitats SIMCA Industries dedicada a la fabricació de vehicles industrials i agrícoles i SIMCA Automobiles dedicada a la fabricació d’…
Andreas Schlüter
Arquitectura
Arts decoratives
Escultura
Escultor, arquitecte i decorador alemany.
Profund coneixedor de l’art francès i italià, s’establí a Berlín, on desplegà un important treball escultòric La seva primera obra important, l’estàtua de bronze de l’elector Frederic III 1697, denota una certa influència de l’estil neerlandès d’Artur Quellinus En els encàrrecs posteriors es féu evident la influència francesa decoració de l’Arsenal amb màscares de guerrers moribunds, Monument eqüestre del Gran Elector 1698-1703 Com a arquitecte gaudí d’una gran fama i d’encerts remarcables Intervingué en la direcció del Palau de l’Arsenal, però la inhabilitat en la construcció de…
Vincenzo Scamozzi
El conjunt arquitèctonic de l’església de San Giorgio, a Venècia, iniciat per Andrea Palladio i acabat per Vicenzo Scamozzi
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià.
Últim exponent important del corrent manierista, reprengué diferents obres que APalladio havia deixat inacabades a Vicenza Teatro Olimpico i a Venècia església de San Giorgio Maggiore, on també en completà d’altres d’Il Sansovino i participà en la construcció de diversos palaus 1586-1611, Nove Procure 1609, Palazzo Contarini La influència d’aquests arquitectes, unida a l’estudi de l’obra de SSerlio, és palesa en les nombroses edificacions que dugué a terme, com la Villa Pisani, a Lonigo 1578, i la Villa Nani-Mocenigo, a Canda 1580-84 L’any 1600, després de projectar les…