Resultats de la cerca

Estudià cant a la seva ciutat natal, on del 1972 al 1978 fou membre de la companyia del Malyj Opernyj Teatr El 1977 protagonitzà, al Teatre Kirov de Leningrad, una reeixida producció de Guerra i pau , i tot seguit rebé ofertes per a interpretar alguns dels papers més importants per a baríton El 1982 inicià la seva carrera internacional a Wexford Irlanda Fins el 1987 cantà sovint a l’English National Opera, i el 1988 debutà al Covent Garden de Londres amb Il Trovatore L’any següent es presentà als Estats Units interpretant un reeixit Telramund Lohengrin a l’Òpera de San…

Fou fundat el 1931 per JM Thomàs amb el suport de I Stravinsky, M Ravel i A Honegger, entre d’altres, i es mantingué fins el 1936, any en què esclatà la Guerra Civil El 1981 fou restaurat gràcies a la iniciativa de Margalida Ferrà i Boutroux El festival es realitza anualment durant els mesos de maig a juliol Hi han participat concertistes com A Rubinstein, C Arrau, A Cortot, A Tansmann, P Casals, Ll Millet, J Lamote de Grignon i M Plantada També hi han actuat les orquestres Pau Casals, Simfònica de Madrid, Orquestra de Cambra de Barcelona, així com les agrupacions corals Orfeó Català i…

Estudià al Conservatori de Cluj amb G Dima i A Bena 1919-21 i posteriorment 1921-26 anà a perfeccionar-se a Viena amb E Kanits, que li ensenyà contrapunt i composició Impartí classes al Conservatori de Tírgu-Mures, del qual fou director en 1946-48 També exercí de professor al Conservatori de Timisoara 1940-45 i tingué un càrrec al Ministeri de Belles Arts a Bucarest El 1960 fou nomenat vicepresident de l’Associació de Compositors Romanesos Dugué a terme tasques de musicòleg i publicà estudis sobre G Enescu i la música coral sacra Compongué força música de cambra de notable interès, de la qual…

Es formà simultàniament al Royal College of Music i a la catedral de Sant Pau de Londres, on fou nen cantor El 1937 dirigí els assaigs dels cors per a la interpretació del Rèquiem alemany , de J Brahms, dirigit per A Toscanini, i un any després fou nomenat director del cor de la BBC Entre el 1944 i el 1951 dirigí la BBC Northern Orchestra, i a partir del 1954, l’Orquestra Municipal de Bournemouth En 1961-63, després d’haver realitzat una gira per Austràlia i Sud-àfrica, estigué al capdavant de l’Orquestra Nacional Gallesa i l’Orquestra Filharmònica de Liverpool Posteriorment…

Es formà a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot, i amb Yves Nat al conservatori Acabats els estudis, es perfeccionà amb Edwin Fischer a Lucerna Fins a la mort de Fischer, esdevinguda el 1960, molt sovint l’acompanyà en la interpretació de repertori per a quatre mans També tocà habitualment amb intèrprets molt reconeguts, com ara Pau Casals, George Enescu, Pierre Fournier i Sándor Végh El 1946, Cortot l’anomenà professora de virtuosisme de l’Escola Normal de Música de París i el 1965 esdevingué professora del conservatori de la capital francesa Fou la primera…

Fill de Lluís de Peguera, era cosí de Pau Claris En 1597-98 es destacà en la lluita contra els francesos al Rosselló El 1626 participà en les corts de Barcelona, on fou el primer a presentar un dissentiment El 1638 era delegat de la generalitat prop del Consell de Cent en els debats sobre la repressió del contraban Fou membre de la comissió que es formà 1639 per protestar de la intromissió dels funcionaris reials en el recapte dels drets de la generalitat Coordinà la protesta contra l’empresonament de Francesc de Tamarit i fou un dels representants de la diputació enviats a Madrid Hi era en…

Legalitzat el 1977, es mostrà partidari d’un humanisme cristià i defensor del federalisme Els dirigents inicials foren Antoni Miserachs Rigalt i el seu fill Pau Miserachs Sala que al desembre de 1976 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Joan Roca Giralt i Ignacio de Prada Els succeïren Eduardo Llorente president, Pere Sols vicepresident, Pere Martí i Xavier Llobet i Furró El partit fou actiu entre 1976 i 1979 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 8286 vots i de 1979 4918 vots i també a les municipals de Barcelona, on presentà com a cap de llista Esteve…

Després de dos anys d’interrupció, a mitjan febrer es van reprendre les converses de pau entre els xipriotes grecs i els xipriotes turcs amb vista a una reunificació i per parlar de la futura explotació de les reserves energètiques a l’illa El president de la República de Xipre, Nikos Anastassiadis xipriota-grec, i el dirigent de la República Turca del Nord de Xipre, Dervis¸ Erog˘lu, van avalar el full de ruta preparat per l’ONU Al març, els parlamentaris xipriotes van aprovar, per 30 vots a favor i 26 en contra, una llei que permet la privatització dels principals serveis…

Residia a la ciutat de Iammona Ciutadella És famós per la carta que el 417 dirigí als bisbes i els fidels de la cristiandat explicant la conversió dels jueus de Magona Maó Narra que, amb motiu d’haver portat Pau Orosi les relíquies de sant Esteve, hi hagué una sèrie de discussions i controvèrsies a Maó, que acabaren amb la conversió dels jueus En la carta, titulada Epistola de Judeis l’autor literari de la qual fou, probablement, Consenci , hi ha una explicació de la jerarquia, la litúrgia, el catecumenat i la situació jurídica dels jueus i la vida dels fidels, que és el millor…

Professà al convent de Lleida, d’on fou professor de la universitat Fou elegit tercer vicari provincial dels dominicans observants i gràcies a l’ajut de Joan II aconseguí d’introduir la reforma dominicana al regne de València, on fundà el 1473 el convent de Corpus Christi de Llutxent Vall d’Albaida, del qual fou el primer prior Més tard fundà el convent de Sant Onofre, extramurs de València Predicà a València, a Oriola i, finalment, a Andalusia S'establí a Còrdova, on fundà la primera confraria del Roser de la regió hi morí i fou enterrat a l’església del convent de Sant Pau El…