Resultats de la cerca
Es mostren 5773 resultats
Josep Rodríguez i Lloveras
Arquitectura
Arquitecte (1925).
Treballà amb Puig i Cadafalch i A Florensa, a Barcelona, i amb Joanes i W Krüger, a Berlín Especialitzat en teatres, cinemes i sales d’espectacles, cal subratllar, dintre les obres d’aquest tipus, els teatres Comedia, Calderón, Candilejas i els cinemes Waldorf, Cristina i Jaime I, tots ells a Barcelona El 1928 féu els plans de la plaça de Diagonal-Urgell de Barcelona, que tan sols foren seguits pel que fa al costat nord segons el seu projecte L’últim projecte fou el ‘Poblat típic’ a la urbanització Empuriabrava, de Castelló d’Empúries Collaborà intensament en diverses…
Berenguer d’Entença
Història
Senyor de les baronies d’Entença ( Berenguer V
) i Xiva i també de Móra, Tivissa, Pratdip, Falset i Marçà, fill de Berenguer IV.
Fou un dels jutges de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona 1268, i testimoni de l’arbitratge de l’infant Pere entre Jaume I i els nobles rebels Tingué també el domini del Puig, a València, i també el del Castell d’Olèrdola i el de Montornès, que vengué a Guillema de Montcada 1291 i després recuperà Signà com a testimoni la confirmació dels Recognoverunt proceres 1284 Guerrejà contra els sarraïns 1276 i contra els francesos 1285 i participà en la conquesta de Menorca 1286-87 Lluità contra Guillem, Pere i Simó de Montcada, els quals assetjaren Móra i…
Maria José de Riba de Salas
Tennis
Tennista.
Fou jugadora del RCT Turó i del RCT Barcelona Guanyà nou vegades el Campionat de Catalunya d’individual 1943, 1944, 1946-49, 1951, 1954 , 1955, quatre el de dobles 1951 i 1952, amb P Barril 1954 i 1957, amb MI Maier i una el de dobles mixtos 1951, amb E Martínez Fou també campiona d’Espanya d’individual en set ocasions 1944, 1946-50, 1953, de dobles en quatre 1946, amb C Puig 1948 i 1949, amb MI Maier 1950, amb B Alonso i de dobles mixtos en cinc 1945, 1950 i 1955, amb J Bartrolí 1951, amb E Martínez 1954, amb F Olózaga Paticipà en diversos tornejos internacionals de primer…
Celestí Prieto Rodríguez
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Com a professional competí als equips Reynolds 1981-86, Kas 1987-88 i ONCE 1989-90 L’any 1981 guanyà una etapa de la Vuelta a Espanya, les Tres Províncies i a la Costa d’Azahar El 1983 s’imposà en una etapa de la Vuelta a Burgos, just després de debutar al Tour de França, on participà ininterrompudament del 1983 al 1988 El 1989 fou subcampió d’Espanya de fons i tercer a la Clàssica de Sant Sebastià i a la Vuelta a Burgos, resultat que repetí el 1985, en què també guanyà el Gran Premi de Navarra El 1986 fou tercer a la Vuelta a Castella i Lleó, el 1987 segon al Trofeu Luis Puig i…
Joan Freixa Marceló
Curses de muntanya i d’orientació
Corredor de curses de muntanya.
Formà part d’equips com l’Excelent Center, el CN Sallent, l’Inverse Ditec Triatló Vilanova, el CERRR Igualada, l’AE Mountain Runners del Berguedà o l’AE Diedre El 2005 fou subcampió del món de duatló de muntanya amb Catalunya i sisè classificat individual Destacà en curses de muntanya en l’àmbit estatal i català, i el 2012 guanyà la Copa d’Espanya de curses verticals El mateix any guanyà el quilòmetre vertical dels Sky Games en categoria open i acabà quart al Campionat del Món de duatló de muntanya En el seu palmarès també figura la duatló d’alta muntanya Queralbs-Núria, la duatló de …
Malla

Caseria de Malla, on destaca l’església parroquial de Sant Vicenç
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba dins les terres que formen la Plana de Vic Limita al NW i el N amb el municipi de Vic, a l’E, per una petita llenca, amb Santa Eugènia de Berga i Taradell, al S amb les terres de Tona i al SW amb el municipi de Muntanyola El fet que Malla sigui un municipi físicament planer fa que no hi destaquin gaires formes de relleu Així i tot, cal mencionar el puig del Clascar 644 m, sota el qual s’alça la caseria de Malla, Puigllampat 644 m i el serrat del Vilar 820 m, al límit més meridional amb Vic, i el serrat del Prat, el serrat de Can Bou i el serrat de la Coma, al…
Sant Pere d’Ardesa

Absis de Sant Pere d’Ardesa, Rubió (2023)
© Jaume Ferrández
Església
Església del municipi de Rubió (Anoia).
Fou centre d’una petita demarcació parroquial de l’antic castell d’Ardesa, fusionat amb el de Rubió, situat al S del municipi, al puig de Sant Miquel 734 m alt, veí de l’església Té un absis de mitjan segle XI, amb arcuacions llombardes i lesenes i un fris amb dent de serra A la fi del segle XII es completà la nau i es construí un portal nou al mur de migdia Fou consagrada el 1192, i fou sufragània de la parròquia de Rubió des del segle XV Al segle XVII fou de nou modificada Perdé la categoria parroquial a mitjan segle XIX, i no té culte des del 1936 Edifici abandonat i en ruïnes…
Sant Benet de Montserrat

Sant Benet de Montserrat
© Xevi Varela
Abadia
Abadia de monges benedictines, nascuda canònicament el 1952 com a resultat de la fusió en una sola comunitat de les antigues de Santa Clara de Barcelona i de la de Sant Benet de Mataró.
Aquesta darrera, filial de Sant Pere de les Puelles, fou fundada el 1881, i el seu convent fou destruït el 1936 Acabada la guerra, ambdues comunitats s’uniren en l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, on residiren entre el 1940 i el 1954, fins que decidiren la fusió i la creació d’un nou monestir Hom adaptà i amplià l’edifici de l’hotel Marcet, al municipi de Marganell Bages, en un vessant de Montserrat, prop de la colònia Puig La construcció del nou monestir fou projectada per Jordi Bonet l’església és una realització d’art contemporani on destaca l’esvelt campanar,…
muntanyes de Begur
Massís
Massís muntanyós, a l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana, entre la vall de l’Aubi i la mar i entre la platja de Pals i Palamós.
El punt més alt n'és el Puig de Son Ric 323 m Les dislocacions i la diversitat litològica calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa el més característic de la Costa Brava, constituït per un seguit d’alts penya-segats com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià, que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert…
Castellnou de Sogorb
Castellnou de Sogorb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la vall del Palància i accidentat pels darrers contraforts de la serra d’Espadà.
El terme és drenat pel barranc del Baladrar, la rambla d’Almedíxer i el barranc de l’Almúnia Les brolles hi ocupen unes 600 ha Al regadiu hom conrea unes 260 ha d’hortalisses Al secà, 400 ha de garrofers i 120 d’oliveres Hi ha una fàbrica de teixits de cotó Té jaciments de coure, que foren explotats a la primera meitat del s XIX hom hi installà una efímera foneria La vila 995 h agl 2006 347 m alt és al vessant meridional del puig de San Cristóbal 571 m alt, on hi ha les ruïnes d’un antic castell islàmic L’església parroquial els Reis és neoclàssica Lloc de població mixta tenia 47…