Resultats de la cerca
Es mostren 14829 resultats
Wilhelm Schäfer
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Fundà la revista Die Rheinlande 1900 De la producció novellística cal remarcar la trilogia Karl Stauffers Lebensgang ‘La vida de Karl Stauffer’, 1913, Lebenstag eines Menschenfreudes ‘Un dia d’un amic de la humanitat’, 1915, sobre Pestalozzi, i Huldreich Zwingli 1926, Der Hauptmann von Köpenick ‘El capità de Köpenick’, 1930 i la seva obra cabdal, Die dreizehn Bücher der deutschen Seele ‘Els tretze llibres de l’ànima alemanya’, 1822
José Sánchez Rosa
Història
Anarquista andalús.
Processat i empresonat per la seva presumta relació amb La Mano Negra 1892, fou indultat el 1900 Esdevingué un propagandista àcrata molt actiu arreu d’Andalusia i publicà, entre d’altres, El abogado del obrero , La aritmética del obrero i La idea anarquista Editor i collaborador d' El Productor i La Anarquía , els darrers temps de la seva vida collaborà en la Revista Blanca Fou assassinat per agents del bàndol nacional
Leopold Staff
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg polonès.
Els seus poemes, pessimistes durant la joventut, es manifesten amb el pas dels anys plens d’amor a la vida i proven l’acceptació del món per part del poeta Entre els seus reculls poètics cal destacar Dzień duszy ‘El dia de l’ànima’, 1903, Ptakom niebieskim ‘Als ocells del cel’, 1905, Tęza łez i krwi ‘L’arc iris de llàgrimes i sang’, 1918, Wiklina ‘El vímet’, 1954, etc
Francisco Pacheco del Río
Pintura
Pintor andalús i teòric de l’art de l’escola sevillana.
En els seus quadres —cicle sobre la vida de sant Pere Nolasc Museo de Santa Cruz, Sevilla, Immaculada catedral de Sevilla— és evident l’estil manierista del darrer quart del s XVI Nombrosos artistes s’iniciaren en el seu estudi, entre els quals DVelázquez i ACano Gran humanista, al seu entorn es reunien els intellectuals de l’època El 1649 publicà l’important tractat El arte de la pintura
Josep Pallés i Llordés-Bertran
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Apologista catòlic, residí a Barcelona, a València —on fundà i dirigí El Paladín — i de nou a Barcelona, on dirigí el Diario Catalán 1898-1901 Escriví moltes novelles de costums, algunes traduïdes al francès i a l’italià La perla de Barcelona , 1870 El sacrificio de la vida , 1878 i Aquella mujer , 1900, i opuscles de caràcter religiós i apologètic, com La religión, la sociedad y el liberalismo 1869
Eduard Olivella i Falp
Fotografia
Fotògraf.
Estudià enginyeria i història de l’art Fou professor de fotografia a l’Escola Massana de Barcelona 1976-77 i a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya Professionalment feu fotografies d’art i d’illustració El seu arxiu, format per 50000 fotografies que documenten la vida cultural de la Ciutat Comtal des de la dècada de 1960 fins al principi del segle XXI, ingressà a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona 2015
Sança d’Aragó
Història
Filla natural d’Alfons II de Nàpols i de Trusia Gazzella.
El 1478 es casà amb Ononto Gaetani, matrimoni dissolt pel papa Alexandre VI per tal de casar-la amb el seu fill Jofre de Borja, que rebé del papa el títol de príncep de Squilacce Sembla que Sança portà una vida llicenciosa i cortesana Escriví, en castellà i en forma de carta, una relació detallada i pintoresca de la cerimònia del casament del seu germà Alfons amb Lucrècia Borja
Luis Antón del Olmet
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
D’ideologia conservadora, dirigí “El Debate” 1910 i “El Parlamentario” 1914 Escriví novelles El veneno de la víbora, 1906 La verdad en la ilusión , 1912, etc i obres de teatre Vida nueva , 1921 etc, destinades a un públic ampli Autor també de treballs biogràfics i històrics de caràcter anecdòtic, l’Acadèmia de Bones Lletres li publicà La intervención de Cataluña en la guerra de la Independencia fuera del Principado 1908
Pavel Grigor’jevič Antokol’skij
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg rus.
Partidari de la revolució des del primer moment i membre del partit comunista des del 1943, publicà el primer llibre de poesies l’any 1922 Les seves obres — Kommuna ‘La Commune’, 1931, François Villon 1934, Syn ‘El fill’, 1943, etc — descriuen la realitat soviètica i glorifiquen èpicament els herois del poble La seva obra principal com a dramaturg, Škalov, glossa la vida de l’as de l’aviació soviètica
Bartolomeo Ammannati

La font de Neptú
© Xevi Varela
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià; seguidor de Miquel Àngel.
Fou mestre d’escultors manieristes de la importància de Giambologna, que collaborà en la construcció de la font de Neptú, a la Piazza della Signoria de Florència 1563-77 Enllestí la continuació del palau Pitti de Florència 1560-77 i edificà a Roma el Collegi dels jesuïtes 1578 Al final de la seva vida, influït pel puritanisme de la Contrareforma, desautoritzà totes les seves escultures que representaven un nu