Resultats de la cerca
Es mostren 1990 resultats
Iconi
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, corresponent a l’actual Konya.
La part vella de la ciutat encara subsisteix a l’E de l’acròpolis Situada a l’antiga Licaònia , formà part de Frígia i posteriorment passà a l’imperi Persa fins al segle IV aC, que fou conquerida per Alexandre el Gran A la mort d’aquest se n'empararen els selèucides i, sota el domini romà, fou una de les principals ciutats de la Cilícia i un centre del cristianisme primitiu hom hi celebrà concilis els anys 231 i 277 El 1069 els turcs seljúcides la conqueriren a l’imperi Bizantí i li donaren el nom actual
Migdònia
Geografia històrica
Regió de Macedònia situada al N de la península calcídica, entre els cursos inferiors dels rius Axiós i Strymōn.
Tingué la capital a Terma, dita posteriorment Tessalònica Hom ha cregut, pel fet d’existir altres poblacions homònimes a l’Àsia Menor, que els migdonis, habitants de la regió, emigraren vers l’Orient en una època molt antiga
Hacilar
Poblat neolític d’Anatòlia, prop de Burdur, en forma d’hüyük o tell.
És un dels jaciments neolítics més importants de l’Àsia Menor Habitat per una comunitat d’agricultors, té cinc nivells, que van des del ~7000 aC fins al ~5000 La part més alta correspon ja a l’Eneolític
plumbaginàcies
Botànica
Família de plumbaginals constituïda per herbes, arbusts o lianes, de fulles simples, de flors actinomorfes, hermafrodites, d’ovari súper, arranjades en inflorescències cimoses o racemoses, i de fruits en núcula o capsulars.
Comprèn prop de 400 espècies, la majoria pròpies de la regió mediterrània i de l’Àsia central Plumbaginàcies més destacades Armeria sp armèria Armeria alliacea gasó Limonium sp ensopeguera , ensopegall Plumbago auriculata gessamí blau Plumbago europaea malvesc , verdolina
tetigomètrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels homòpters, d’aspecte característic, amb les ales anteriors endurides, rugoses o llises i brillants, les tíbies amb crestes, petites dents o bé llises, i les posteriors amb corones d’espines a l’extrem.
Les femelles tenen un oviscapte rudimentari Inclou unes 100 espècies, sobretot d’Europa i Àsia, algunes de les quals viuen en simbiosi amb les formigues El gènere més representatiu és Tettigometra , amb moltes espècies comunes als Països Catalans
padda
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estríldids, de 15 cm, que té el cap, les rèmiges i la cua negres, les galtes i el ventre blancs i la resta del cos grisa.
El bec és cònic, gros, massís i de color roig viu, amb les vores i la punta blanques És apreciat com a ocell de gàbia i habita a tot el SE d’Àsia i a l’Àfrica oriental
esparver cendrós
Esparver cendrós
© India Biodiversity Portal
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 40 a 46 cm de llargada, molt similar a l’esparver d’estany, del qual es distingeix pel plomatge dels mascles, que és una mica més fosc, sense taca blanca al carpó, amb el ventre i els costats llistats de gris o de negre i una franja negra estreta a la meitat de les ales.
S'alimenta de petits vertebrats i insectes grossos Migrador parcial Habita als aiguamolls, a gairebé tot Europa, Àsia i Àfrica hiverna i nia a tots els Països Catalans, excepte a les Balears, per on només passa en migració
Francesc Vendrell i Vendrell
Francesc Vendrell
© Center on International Cooperation. New York University
Política
Diplomàtic.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Amplià estudis al King’s College de Londres i es graduà en història moderna a Cambridge Exercí la docència a la Universitat de Papua Nova Guinea, i el 1968 ingressà al cos diplomàtic de l’ONU, on fou cap dels serveis de documentació del secretariat general per a Europa i Amèrica 1987-92 Fou representant de les Nacions Unides en els processos de pau d’El Salvador i Nicaragua 1989-91, Guatemala 1990-92 i Timor des del 1999 Participà en missions diplomàtiques al Caucas 1992 i a Haití 1993 Director de la divisió d’afers polítics per a Àsia…
varà
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil saure de la família dels varànids, integrats en el gènere Varanus, en especial a V.niloticus (varà del Nil), V.griseus (varà del desert), V.salvator (varà cabaragoia), V.dumerili (varà de Borneo i Java) i les diferents espècies de varans australians, com V.brevicauda, V.varius i V.giganteus, i polinèsics, com V.indicus, puix que l’espècie V.komodoensis és més coneguda amb el nom de dragó de Komodo
.
El varà del Nil pot assolir prop de 2 m de llargària, i té el dors de color grisós amb taques grogues, mentre que a les parts inferiors és groc amb bandes fosques Habita als illots sorrencs, baixos i sense vegetació i a les riberes desertes dels rius de l’Àfrica tropical, i descansa sobre les branques dels arbres que s’estenen sobre l’aigua Neda molt bé, i es nodreix d’ocells, rèptils, mamífers, peixos i insectes Quan hom l’acosa, mossega i dóna cops amb la cua El varà del desert , molt més petit, habita a les zones àrides i desèrtiques de l’Àfrica, Aràbia i l’Àsia oriental El…
sibil·la
Religions de Grècia i Roma
Dona, generalment anciana, que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
El nom fou aplicat especialment a diverses profetesses, sempre verges, de temperament esquerp i apassionat, en les quals els antics reconeixien una inspiració divina, procedent d’Apollo, i, per tant, la virtut d’emetre oracles Llur història és una de les més obscures i complexes de l’antiguitat hom no en parla fins a les acaballes del segle VI aC, però gaudiren aviat, gairebé arreu, d’un gran predicament social i polític Hom en coneix fins a deu, localitzades en diversos indrets Al món oriental i grec, les més famoses eren la de Marpessos, a l’Àsia Menor, al SE de Troia la d’…