Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
òbol
Farmàcia
Física
Antiga unitat de pes que valia 12 grans, o sia, 1/2 escrúpol o 1/6 de dracma.
Un òbol equival a 0,599 g
laurifoli | laurifòlia
Botànica
De fulles semblants a les del llorer, o sia, persistents, coriàcies i relativament grans.
Els vegetals laurifolis són propis sobretot de les terres intertropicals i subtropicals
resoldre
Música
Encadenar (un acord dissonant) amb l’acord que el segueix, sia consonant o no.
lleis de Mendel
Biologia
Lleis genètiques fonamentals formulades per J. Mendel com a resultat de nombrosos experiments amb vegetals.
Esquema illustratiu de la primera de les lleis de Mendel La primera llei de Mendel, o de la dominància , diu que hi ha una disjunció de les característiques en els híbrids Aquesta llei és anomenada actualment llei de la segregació gènica , o sia, que durant la meiosi es produeix la segregació o la disjunció dels allels d’un gen Mendel arribà a aquesta llei observant els resultats de molts encreuaments Per exemple, quan encreuava pesoleres de raça “gran” G amb pesoleres de raça “nana” g, en resultava una primera generació amb tots els individus de mida “gran” la característica “…
traqueotomia
Operació que consisteix a obrir la tràquea, sia per extreure’n un cos estrany, sia per facilitar la respiració quan hi ha un obstacle a la part superior de l’aparell respiratori.
bregatge
Indústria tèxtil
Operació per a separar de les fibres de cànem o de lli la riscla o canemuixa, sia batent-les amb cops secs ( bregatge manual
), sia trencant-les amb rodets dentats ( bregatge mecànic
).
sèrum
Solució que conté anticossos protectors específics, obtinguts a partir de l’home o d’un animal que ha adquirit immunitat sia espontàniament per infeccions clíniques o subclíniques, sia artificialment per immunització (vacunació).
En injectar-los produeixen una immunitat adquirida passiva Poden ésser homòlegs o d’origen humà i heteròlegs o d’origen animal Aquests darrers poden ésser antitòxics , és a dir, immunitzants contra toxines, com per exemple els sèrums antidiftèrics, antitetànics, antibotulínics, antigangrenosos, etc, i antimicrobians , que immunitzen contra bacteris o virus, com per exemple els sèrums anticolèrics, antiràbics, antitífics, etc
resurrecció
Religió
Bíblia
Cristianisme
Pas de mort a vida, sia que hom ho refereixi a la reanimació d’un mort, sia a l’acte final de la història en què Déu ressuscitarà els morts, sia al retorn a la vida de Jesús el tercer dia d’haver mort o resurrecció d’entre els morts.
La idea de ressorgir, redreçar, llevar-se un cos ajagut, reanimar, aplicada a un mort o, més literalment, a un cadàver, té sempre un sentit metafòric si el cadàver és el signe visible de la mort, la resurrecció o el redreçament d’un cadàver ho és del retorn a la vida És afirmar la vida més enllà de la mort Idea coneguda ja en altres contexts religiosos el parsisme, per exemple, o la religió de l’Egipte antic, el concepte pròpiament cristià té el seu origen en els escrits tardans de l’Antic Testament Des del llibre d’Isaïes fins a la literatura apocalíptica es multipliquen les referències —…
ritme
Ecologia
Fenomen característic de processos vitals que es presenta amb una regularitat periòdica, sia a l’escala cel·lular, com el ritme de divisió cel·lular, sia a l’escala de l’organisme (circadiari, estacional, etc).
Hom ha estudiat els ritmes a partir de la periodicitat amb què es presenten i del paper que hi tenen els factors que els engeguen, ja siguin interns o externs Un ritme que s’engega per la variació de factors externs —com els que s’esdevenen en passar del dia a la nit— és considerat exogen un ritme que resisteix l’acció dels factors externs és considerat endogen
abalisament
Construcció i obres públiques
En una via per a la circulació de vehicles, conjunt de les balises de seguretat destinades a orientar el moviment dels usuaris o a destacar l’existència d’elements o zones de perill, amb exclusió dels sistemes generals de seguretat o de regulació (il·luminació, semaforització, senyalització).
Aquestes balises poden ésser dispositius de barrera o dispositius de guia Entre els dispositius de barrera hi ha la barrera de seguretat, que hom colloca en un costat de la via, en un revolt pronunciat o per evitar el pas a zones de perill calçades de sentit contrari, penya-segats, etc, sia com a element dissuasiu o dissenyat de forma que puguin amortir el xoc i retornar el vehicle a la trajectòria inicial les més utilitzades són la barrera de seguretat metàllica, consistent en un perfil metàllic ondulat collat sobre unes estaques ancorades a terra la barrera de seguretat rígida…