Resultats de la cerca
Es mostren 335 resultats
epigenètica
Biologia
Part de la biologia que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència de l’ADN.
Aquests canvis inclouen la modificació de l’estructura de la cromatina mitjançant l’addició de grups metil i la modificació de les histones La formació de modificacions epigenètiques s’ha relacionat amb diversos factors ambientals, com l’alimentació i les experiències individuals, com un mecanisme d’adaptació individual a cada ambient concret La major part d’aquestes modificacions dinàmiques són eliminades durant la formació dels gàmetes, per la qual cosa no es transmeten a la descendència També n’hi ha que es transmeten als descendents i que condicionen llur expressió gènica i d’altres que s…
genoteca
Biologia
Col·lecció aleatòria de fragments de ADN del mateix origen, clonats en diversos vectors, que junts contenen tota la informació genètica d’un organisme.
extrem rom
Biologia
Cadascun dels extrems que s’originen en una molècula de l’ADN quan un enzim de restricció talla el dúplex de manera simètrica.
còntig
Biologia
Conjunt de segments clonats d’ADN que s’encavalquen, utilitzat per a establir el mapa físic d’un cromosoma o d’una seqüència genòmica.
transfecció
Biologia
Infecció d’una cèl·lula bacteriana competent per un àcid nucleic (ADN o ARN) isolat d’un bacteriòfag, amb la consegüent producció de bacteriòfags complets.
eucromatina
Biologia
Cromatina nuclear que presenta la màxima càrrega d’ADN durant la metafase de la divisió cel·lular i que desapareix en el nucli en repòs.
competència
Biologia
Estat transitori dels bacteris durant el qual la cèl·lula pot unir i introduir en el seu interior molècules foranes d’ADN, fent possible la transformació.
L’estat de competència no és natural, sinó que ha de ser induït experimentalment, tractant els bacteris amb determinades concentracions d’ions, com per exemple clorur de rubidi, i congelant-los a baixes temperatures -80ºC
lític | lítica
Biologia
Dit de la soca bacteriana a l’interior de la qual l’ADN del bacteriòfag vegetatiu es multiplica aprofitant els mecanismes fisiològics genètics del bacteri.
Això produeix un cert nombre de nous bacteriòfags virulents i la lisi de la cèllula bacteriana Els virions infecten altres soques i repeteixen el cicle lític
competent
Biologia
Dit de la cèl·lula bacteriana que és capaç d’incorporar un segment d’ADN al seu cromosoma en el decurs d’un procés de transformació.
La competència és una propietat heretable, relacionada amb la síntesi de certes proteïnes extracellulars, anomenades factors de competència
Els virus i els viroides
Concepte i coneixement dels virus Les organitzacions biològiques més simplificades, però dotades amb informació genètica suficient per a multiplicarse i donar lloc a partícules d’estructura i morfologia definides, capaces de perdurar en l’ambient extracellular, són els virus La seva simplicitat estructural i funcional queda palesa en el fet que els virus no són cèllules, sinó que necessiten sempre utilitzar una cèllula, procariòtica o eucariòtica, per a poder-se reproduir Per aquest motiu, alguns autors els anomenen microorganismes acellulars No tenen metabolisme, per bé que poden contenir…