Els d’aquesta divisió són els bacteris arcaics, tots caracteritzats, a més de per altres aspectes metabòlics i estructurals, per no tenir el típic peptidoglicà a les seves parets.
La sistemàtica d’aquest grup de procariotes es troba en activa elaboració, ja que l’interès del seu estudi ha fet que en pocs anys es descrivissin i s’estudiessin amb tècniques de biologia molecular moltes soques isolades a partir d’ambients naturals, en la seva majoria extrems. A més de la paret cel·lular sense peptidoglicà típic, els ribosomes dels bacteris arcaics s’assemblen als dels eucariotes, els lípids de les membranes són èters i no èsters com a la resta dels bacteris, i les seqüències dels seus ARN ribosòmics són també diferents de les dels altres procariotes. Mitjançant l’estudi de la hibridació de l’ARN ribosòmic amb l’ADN dels mateixos arquebacteris, es veu la conveniència de distingir set ordres: tres corresponen als bacteris del metà (metanococcals, metanobacterials i metanomicrobials), un altre (halobacterials) inclou els halòfils extrems, l’ordre dels termoplasmals comprèn els micoplasmes termoacidòfils, l’ordre dels sulfolobals inclou les espècies d’oxidadors de sofre del gènere Sulfolobus, que són termoacidòfiles, i finalment l’ordre dels termoproteals inclou bacteris reductors de sofre i termòfils de zones volcàniques, com Thermoproteus.
Hem anat incloent la majoria dels bacteris arcaics en els grups que els corresponia d’acord amb llur metabolisme, i que hem anat explicant fins ara. Tot i així, avui dia es tendeix a separar i tractar com un regne a part els bacteris arcaics, a causa de llurs diferències respecte de la resta dels procariotes.
Els bacteris metanogènics
Com que l’important grup dels bacteris metanogènics no ha estat tractat abans, pel fet que és el més ben conegut d’entre tots els arquebacteris, el caracteritzem aquí, tot i esmentant els gèneres i les espècies més importants que comprèn.
Els tres ordres de metanògens esmentats a l’apartat anterior inclouen dotze gèneres i un nombre d’espècies que augmenta dia a dia. La majoria es caracteritzen per poder formar gas metà a partir de CO2 i H2, i per ser totes anaeròbiques estrictes. Les que duen a terme aquest metabolisme de tipus respiratori anaeròbic, amb CO2 i H2, també poden emprar l’àcid fòrmic com a primera matèria per a la metanogènesi, fora del gènere Methanothermus, un termòfil que té el seu òptim de creixement a 83°C. Diverses espècies de Methanothrix, Methanolobus i Methanococcoides no poden emprar CO2 i H2O, i treuen el CH4 a partir d’acetat, metanol i metilamines.
Entre els metanògens clàssics ben coneguts, que poden ésser isolats a partir del tub digestiu, del rumen, dels fangs negres o de digestors de residus de tipus anaeròbic, hi ha moltes espècies dels gèneres Methanobacterium, Methanobrevibacter, Methanospirillum, Methanosarcina, Methanococcus, etc. El grup dels metanògens va jugar, ben segur, un paper molt important en l’evolució de la Terra primitiva, i actualment representa el grup microbià que es troba en l’últim graó de les possibilitats de mineralització de la matèria orgànica, en els hàbitats naturals anaeròbics.