Resultats de la cerca

L’atac d’Abd el-Krim al penyal d’Alhucemas, l’agost del mateix any, on morí el cap de la plaça, féu decidir el general Primo de Rivera, interessat pel prestigi de la seva dictadura, a portar a terme un pla de desembarcament, que ell mateix havia de dirigir, comptant amb l’ajuda francesa L’operació agafà els rifenys per sorpresa, i permeté de prendre el penyal i, més tard, Xauen i Axdir

Originari de la tribu berber masmuda, anà en pelegrinatge a la Meca i visità l’Àndalus, Egipte i Bagdad Establert de nou 1116 a l’alt Atles, predicà l’estricta observança de l’islam enfront del formalisme almoràvit vigent El 1121 es proclamà mahdī , i els seus adeptes, anomenats al-muwaḥḥidūn almohade , dominaren aviat la regió de Sus i l’Antiatles La seva obra fou continuada pel seu deixeble ‘Abd al-Mu'min

Havien estat els regents 1420-72 dels benimerins a la zona, i en morir Abd al-Ḥaqq, el wattàssida Muḥammad al-Šayḫ es proclamà soldà Els establiments portuguesos a la costa minaren notablement el poder wattàssida, que restà anorreat per la pujada de la dinastia dels xerifs saadites, els quals s’empararen de Marràqueix 1525 i de Fes 1550 Malgrat l’ajut de Carles V, dels portuguesos i dels turcs, els wattàssides hagueren d’emigrar del Marroc

Heretà del seu pare el xerifat de la Meca 1908 Durant la Primera Guerra Mundial s’alliberà del domini otomà, i les seves tropes lluitaren a Aràbia a favor dels aliats Fracassat el seu intent de creació d’un gran regne d’Aràbia com també el seu autonomenament de califa, 1924, ‘Abd al-Azīz III ibn Sa’ūd l’obligà a abdicar a favor d’ Alī ibn Ḥusayn , i els anglesos li permeteren de refugiar-se a Xipre

Alí Abd Allà Sàlih, president del Iemen entre el 1978 i el 2014 i un dels principals líders en la guerra civil, mor a la capital, Sanà, enmig d’un combat entre els seus partidaris i la milícia xiïta houthi Sàlih donava suport darrerament als rebels houthis malgrat ser sunnita, però aquests el van acusar de traïció La seva mort allunya encara més la perspectiva d’una sortida a la guerra civil que viu el país des de fa tres anys

Fill del rei ‘Abd al-'Aziz II, durant el regnat del seu germà consanguini Fayṣāl II fou vicepresident del consell de ministres 1962-75 i príncep hereu de la corona 1965-75 Assassinat Fayṣāl II, el succeí en el tron, la qual cosa el convertí alhora president del consell de ministres Prooccidental, en política interior impulsà algunes reformes moderades, però aviat problemes de salut feren recaure el poder efectiu en el seu germanastre Fahd, que el succeiria en el tron

Essent virrei de Transoxiana, menà una expedició victoriosa contra el kanat de Mongolistan regió d’Ili i d’Issik-kul Ja sobirà, feu de Samarcanda la capital de l’imperi i un centre de civilització musulmana construcció d’un observatori astronòmic i elaboració d’unes taules astronòmiques superiors a les de Ptolemeu Destacà també com a matemàtic, poeta, historiador i teòleg Arrasada Samarcanda pels uzbeks ~1448, fou ajusticiat pel seu fill ‘Abd al-Latīf, que s’havia rebellat contra ell

Lluità a Cuba 1895-98, i passà al Marroc, on participà en el desembarcament de Casablanca 1908, l’ocupació de Larraix 1911 i les campanyes del 1912 al 1914 Ascendit a general 1913 i a ajudant de camp del rei Alfons XIII 1915, intentà 1920, sota ordres directes del rei i sense consentiment del seu superior, el general Berenguer, una penetració a l’interior del Marroc Abd el-Krim desencadenà l’atac que donà lloc al desastre d'Annual 1921

El 1944 s’afilià a la lliga d’estudiants palestins, que presidí en 1952-56 Participà en totes les guerres araboisraelianes i el 1956 fou cofundador d’ Al-Fatah Des del 1968 presidí el comitè executiu d’aquest moviment i el de l’ Organització per a l’Alliberament de Palestina , que tingué les bases a Jordània fins el 1970 L’OAP i Arafat en foren expulsats durant l’anomenat "setembre negre", en què intentaren enderrocar la monarquia, i s’establiren al Líban, on a partir del 1975 l’organització prengué part en els conflictes armats que enfrontaren les diverses comunitats d’aquest país, des del…

Situada a la vora del riu Tinto, és un centre agrícola i ramader Ciutat romana, fou cap de bisbat en època visigoda fou conquerida per ‘Abd al-'Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr 713, i des del 1023 constituí un regne de taifa independent, que fou annexat a Sevilla 1051 Conquerida pels almohades 1150 i pels benimerins 1224, formà una nova taifa, fins que el 1261 Alfons X de Castella se n'apoderà, després de nou mesos de setge Passà posteriorment al llinatge dels Guzmán