Resultats de la cerca

Repartí la carrera esportiva entre el CN Barcelona 1976-86 i l’AA Moratalaz 1987-97, sempre amb Hans Ruf com a entrenador Ja destacà en les categories juvenil i júnior, amb la consecució de rècords i títols estatals En categoria absoluta fou campió de Catalunya de 100 m 1983 i de perxa 1985 Entre l’aire lliure i la pista coberta establí una desena de rècords catalans i estatals, i elevà la plusmarca des dels 5,41 m 1983 fins als 5,61 m 1986 Assolí dotze títols espanyols en salt de perxa, set a l’aire lliure 1981-86, 1988 i cinc més en pista coberta 1983-86, 1988 Participà en els Jocs Olímpics…

Fou el primer cronista futbolístic als mitjans esportius de l’època, en publicacions com Los Deportes o La Vanguardia És l’autor de la crònica del primer partit jugat pel Futbol Club Barcelona al Velòdrom de la Bonanova, el 8 de desembre de 1899, i gràcies a ell es té constància de la implantació d’aquest esport al principi del segle XX També exercí d’àrbitre en alguns d’aquests partits inicials i divulgà el reglament del futbol a través del diari Collaborà en l’organització de concursos, com la Copa Macaya, i, des de l’octubre del 1909, presidí la Federació Catalana de Futbol durant un any…

S’installà a Barcelona el 1905 i completà la seva formació a l’Escola Llotja S’inicià com a illustrador de temes esportius en un tractat de jujitsu A partir de la dècada de 1920 destacà com a cartellista Dissenyà cartells per a curses de cotxes, motos i avions, combats de boxa i sobre futbol o ciclisme, com el cartell de Les noces d’argent del Futbol Club Barcelona 1949 i el de la Volta Ciclista a Catalunya 1958 El Museu del FC Barcelona recull part de la seva obra

Resident a Hostalric, formà part de l’Escuderia Sellabona i fou campió d’Espanya d’autocròs 1979 amb un Alpine 1430 Aquell mateix any participà en el primer autocròs internacional de Madrid i fins a mitjan dècada de 1980, competí en algunes edicions del Campionat d’Europa i de la Copa d’Europa d’autocròs També participà en curses de Fórmula TT

S’inicià amb el CE Sabadell Guanyà el Gran Premi de Pasquas 1950 el cinquantenari del Campionat d’Espanya 1951 El 1955 fitxà pel Mariotas i continuà per la Peña Solera, l’Ignis, el Lambretta, el Ferrys i l’Inuri Guanyà la general de la Vuelta a la Rioja i dues etapes de la Vuelta a Colòmbia el 1957 Guanyà una etapa de la Volta a Catalunya 1960 i una de la Vuelta a Andalusia 1962

Format al Club Atlètic Granollers, també competí pel Futbol Club Barcelona Fou campió d’Espanya júnior dels 400 m tanques 1981 En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya dels 110 m tanques 1983, els 400 m tanques 1987 i els 4×400 m 1987, 1988 amb l’equip del Granollers En els Campionats d’Espanya assolí la medalla de bronze en els 110 m tanques 1986

Defensa central, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà dues temporades a l’equip B, abans d’anar cedit al Lleida 1993-94, amb el qual debutà a primera divisió i disputà 22 partits Després jugà a l’Albacete 1994-98, el Vissel Kobe japonès, el Toledo 1998-99, el Llevant 1999-2001, el Gimnàstic de Tarragona 2001-02 i el Centre d’Esports Sabadell 2002-04 Fou internacional juvenil set vegades i formà part de la selecció catalana en tres partits

Fou un dels fundadors de la secció de bàsquet femení del Picadero JC 1953, a la qual continuà lligat fins a la seva desaparició Treballà pel reconeixement i el desenvolupament del bàsquet femení, tant des del club com des de la Federació Catalana de Basquetbol, de la qual fou vocal 1955-83 Recuperà el Campionat de Catalunya femení a partir dels anys cinquanta Posteriorment fou un dels fundadors del Club Bàsquet Manlleu, del qual fou president honorari, i de l’Associació de Bàsquet de Sant Julià de Vilatorta Rebé l’emblema d’or 1978 de la federació espanyola i la medalla d’or 1983 de la…

Membre del Club Natació Catalunya Fou deu vegades campió de Catalunya en aquest estil quatre cops en 50 m 1997, 1999, 2000, 2001, tres cops en 100 m 1995, 1997, 1999 i tres vegades en relleus 4 × 100 m estils 1997, 1998, 1999 Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1994

Jugà a bàsquet al Club Bàsquet Igualada 1980-87 i a rugbi al Club Esportiu INEF de Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya universitari L’any 1986 s’introduí en l’hoquei sobre patins a l’Igualada Hoquei Club com a preparador físic, tasca que feu fins el 1995 Fou l’entrenador del primer equip 1995-2000 formant tàndem amb Joan Pont, etapa en què guanyà tres Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, tres Supercopes d’Europa 1996, 1999, 2000, una Lliga 1997 i una Lliga Catalana 1999 Posteriorment fou el segon de Jordi Camps a la selecció catalana 2003-06, amb la qual guanyà el Mundial B de…