Resultats de la cerca

Debutà amb el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria el 1923 El 1924 Joan Gamper li donà la responsabilitat de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona, de la qual fou delegat fins el 1969 Del 1927 al 1953 exercí d’àrbitre Fou secretari de la Federació Catalana de Rugbi 1928-34 i 1974-83, vicepresident, tresorer, vocal i seleccionador El 1948 li fou concedida la insígnia d’or i brillants del FC Barcelona i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Rugbi El 1972 rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació catalana i el 1984 l’Orde al Mèrit de la…

S’inicià a les files del club de futbol d’Igualada La temporada 2003-04 fitxà per l’RCD Espanyol i la següent pel FC Barcelona Des del 2007 jugà amb la Penya Barcelonista Anguera a la primera divisió catalana Formà part de la selecció catalana en diferents categories També desenvolupà tasques tècniques, com a preparadora física i segona entrenadora de l’equip de futbol femení del Barça i, el 2010, com a seleccionadora catalana sub-16

Començà a competir l’any 1997 representant el Club Esportiu Power Olesa Assolí la vuitena plaça en els Campionats d’Europa 2008 Fou subcampió 2007, 2008 i campió 2010 de Catalunya en la categoria de 75 kg

Formada al Club Atlètic Igualada, competí també a les files del Ría Ferrol, de l’Agrupació Atlètica Catalunya, de l’Integra 2 i del Futbol Club Barcelona Fou campiona d’Espanya júnior de 3000 m en pista coberta 1997 i campiona de Catalunya en categoria promesa de 800 m a l’aire lliure 1999 i de 3000 m en pista coberta 2000 En categoria absoluta, guanyà en set ocasions el Campionat de Catalunya de 1500 m en pista coberta 2002, 2004-09 i en dues ocasions el de 3000 m 2003, 2010 A l’aire lliure, fou campiona de Catalunya de 800 m 2002 i de 400 m 2003 Disputà set finals…

Format a l’Igualada HC, el 1982 fitxà pel FC Barcelona, en el qual jugà amb l’equip juvenil i sub-23 abans de debutar amb el primer equip i guanyar dues Copes del Rei, una Supercopa d’Europa i una Recopa El 1987 tornà a l’Igualada, on havia jugat cedit la temporada 1984-85, i l’any 1989 conquerí la primera Lliga de la història de l’entitat Posteriorment passà pel Liceo de La Corunya 1989-93, on guanyà una Copa d’Europa 1992, dues Supercopes d’Europa 1990, 1992, una Copa Intercontinental 1990, tres Lligues 1990, 1991, 1993 i una Copa del Rei 1991, i tornà al Barça 1993-99, amb el qual…

Soci del CN Barcelona, guanyà el Premi Pasqua 1940 i totes les proves d’estil lliure 100, 400, 1500 i 4 × 200 m dels Campionats de Catalunya de cadets 1941 En categoria absoluta fou campió català i subcampió estatal dels 400 m lliure 1942, 1943

Membre del Club Atlètic Igualada, fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1975 i aconseguí una marca de 54,2 s També destacà en els 110 m tanques Posteriorment fou entrenador del CA Igualada

Formà part de la secció d’atletisme del CN Montjuïc Es proclamà campió de Catalunya en salt d’alçada en pista coberta 1999 i en decatló/heptatló 1991, 1992, 1993, 1996, 1998 Fou campió d’Espanya de decatló a l’aire lliure 1992, 1993 i d’heptatló/octatló en pista coberta 2000 Aconseguí la medalla d’or en decatló a l’aire lliure al Campionat Iberoamericà de Sevilla 1992 Fou catorze vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en el Campionat del Món 1993

Filla del poeta Joan Llacuna i Carbonell , inicià estudis musicals a quatre anys amb Joana Martí, i els amplià a Barcelona amb Joan Gibert Camins Debutà a l’edat de dotze anys en un concert a l’Institut Francès, on interpretà la Tocattina de Joan Comellas invitada pel Cercle Manuel de Falla Actuà al Palau de la Música el 1950 amb gran èxit En aquesta època Alfred Cortot la convidà a estudiar amb ell a París Posteriorment treballà a Suïssa amb Béla Siki i més tard a Londres amb Maria Curcio L’any 1958 s’installà a França, on ha endegat una important tasca concertística i d’enregistraments…

Vida Després d’estudiar belles arts a la Universistat de Barcelona i de diverses feines artístiques, el 1986 començà com a escenògraf teatral Entrà al món del cinema com a ajudant de decoració en Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde i feu el salt a la direcció artística i al disseny de producció amb Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías Rebé sengles premis de Cinematografia de la Generalitat a la millor direcció artística el 1992 i el 1994 per La banyera 1989 i Els de davant 1993, ambdós de Jesús Garay Ha treballat també per a la televisió en les sèries Un día volveré…