Resultats de la cerca
Es mostren 2117 resultats
baronia de Sant Esteve
Història
Jurisdicció senyorial al Rosselló adquirida el 1650 per Antoni de Generes i Hitié.
Li fou confiscada el 1653 i donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar, però la recuperà més tard Passà per enllaç als Delpàs, marquesos de Sant Marçal
baronia de Riba-roja
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Riba-roja de Túria, que al s XIV ja pertanyia als Riu-sec.
Passà per enllaç als Centelles, i posteriorment als Montcada i als marquesos de Guadalest Des del s XVIII fou propietat dels Güemes, comtes de Revillagigedo
baronia de la Granadella
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que pertangué als Moliner i passà per successius enllaços matrimonials als Queralt (s XVII), als Àger i als Kessel de Blamont (1756).
baronia de la Llacuna
Història
Jurisdicció senyorial pertanyent als Cervelló, senyors de Vilademàger (Anoia), que empraren aquesta denominació vers el 1347.
Passà als Alagó, barons d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli El 1831 la jurisdicció era compartida entre el marquès d’Aitona duc de Medinaceli i el marquès de Moja
Alfara de la Baronia
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, al límit amb l’Alt Palància (i amb la zona de llengua castellana del País Valencià), entre el riu Palància, al N, i la serra Calderona, al S.
El territori és drenat, a més, per la rambla d’Àrguines, que desemboca al Palància en aquest terme Hom distingeix una part plana, a la vall del riu, intensament conreada, i una zona muntanyosa coberta de pinedes, de propietat municipal, a més d’una zona intermèdia ocupada per conreus de secà, allà on l’aigua no arriba o on el terreny comença a ésser accidentat El sector forestal ocupa 350 ha un 30% de la superfície del terme al regadiu 85 ha dominen el conreu de tarongers 56 ha i l’horta Les terres de secà ocupen 665 ha el 57% de la superfície del terme i hi dominen gairebé totalment els…
baronia de la Sentiu
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de la Sentiu, que al s XVI pertanyia als Meià, dels quals passà als Gilabert, als Lanuza i als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües.
baronia de les Rodes
Història
Títol concedit el 1848 a l’hisendat i veí de Figueres Joan Puig i Descals (Darnius, Alt Empordà ~1803 — Barcelona 1863) de la pairalia can Descalç, a Darnius.
baronia de la Roca
Història
Títol senyorial concedit sobre la senyoria del castell de la Roca (Vallès Oriental) el 1468 a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat
.
Passà el 1604 als Sentmenat, que es cognomenaren de Torrelles-Sentmenat Des del principi del s XVIII el títol roman vacant
baronia de Prado Hermoso
Història
Títol concedit el 1849 al doctor en dret civil i professor de l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación Joan de Clarós i de Ferran (mort a Barcelona el 1871), net del brigadier Joan Clarós i Preses. El títol roman encara en mans dels descendents de la família Claròs, essent els darrers barons Carlos Neuenschwander i de Clarós i Domingo Neuenschwander de Clarós i Chassot.