Resultats de la cerca
Es mostren 945 resultats
Castells i edificacions militars de l’Alta Ribagorça Occidental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i altres edificacions militars de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Benasc Castell de Benasc Castell Ferran Bissaürri Castell de Gavàs Castell de Veri Castillo de Sos Castell de Castillo de Sos Les Paüls Castell de les Paüls Castell d’Espés Saünc Castell de Saünc Sessué Castell de Sos
Josep de Gispert i Dulçat
Història del dret
Magistrat.
Era net d' Onofre Gispert i Boix s XVIII — Perpinyà 1757 i fill d' Antoni de Gispert Rosselló s XVIII — ~1790, també magistrats Fou president de la cort criminal de Perpinyà Empresonat per la revolució 1793, fou alliberat en caure Robespierre 1794 i recuperà el càrrec Escriví un Essai sur l’évidence i unes Observations sur la logique 1807
Pere Mullor i Garcia
Disseny i arts gràfiques
Xilògraf.
Establert a Barcelona, collaborà amb Marià Aguiló en la preparació de l’edició de la Bibliografia Catalana , i s’especialitzà en la traducció al boix d’originals d’altri TPadró, MTeruel, EPlanas, etc tant en l’edició d’obres literàries com en llibres d’història També realitzà goigs i collaborà en revistes illustrades La Ilustració Catalana
Pere Gussinyé i Gironella

Pere Gussinyé i Gironella
Pintura
Pintor.
Es formà a Olot amb Berga i Boix, i a Barcelona a l’acadèmia Mallol i al Cercle Artístic de Sant Lluc Ha fet nombroses exposicions als Països Catalans i ha participat en exposicions collectives espanyoles i sud-americanes La seva pintura, influïda per l’impressionisme, posà al dia el paisatgisme de l’escola d’Olot
Abadal
Xilografia del taller de Pere Abadal datadael 1672
© Fototeca.cat
Família de gravadors xilògrafs que arrenca del segle XVII.
El fundador de la dinastia fou Pere Abadal , fill d’un paraire, documentat a Moià entre el 1657 i el 1686 com a gravador d’auques Altres membres són Pere Josep Abadal , fill de l’anterior, amb el qual collaborà Joan Abadal i Casalius , documentat a Barcelona entre el 1850 i el 1873, gravador al boix i litògraf
premsa
Xil·lografia en boix de Gillaume le Roy (1529), que representa una premsa plana d’impressió, de cargol (s XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina constituïda bàsicament per dos elements plans o cilíndrics, generalment l’un fix i l’altre mòbil, disposats de tal manera que per accionament mecànic, hidràulic o pneumàtic poden agafar entre ells i estrènyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, estampar-la, imprimir-la, etc.
Les premses poden ésser classificades segons el nombre de parells d’elements actius premses d’efecte simple, de doble efecte o de triple efecte, segons la manera d’ésser aplicada l’energia a l’element mòbil premses d’excèntrica o d’excèntriques múltiples, de palanca, de cargol, d’engranatges, etc, segons l’operació que efectuen premses d’embotiment, d’encunyació de corbar , de punxonar, etc, segons l’accionament premses mecàniques, hidràuliques i pneumàtiques, segons la posició en l’espai de les guies de l’element mòbil premses verticals, horitzontals i inclinades i segons l’agent motor…
Penya Sportiva Gracienca
Esport general
Club poliesportiu del barri de Gràcia de Barcelona.
Fundada el 1920 en el marc de l’expansió social de la pràctica esportiva, promogué el futbol i el ciclisme especialment Organitzà el Campionat de Gràcia i altres curses ciclistes durant els anys vint Entre els seus presidents destaca Jaume Boix 1925 Al final de la dècada decaigué la seva activitat i molts dels seus membres formaren part d’altres associacions esportives gracienques
València Nova
Publicacions periòdiques
Butlletí quinzenal de l’entitat homònima, aparegut entre el 7 de maig de 1906 i el 19 de desembre de 1907.
Publicà 40 números n'era director Eduard Boix i hi collaboraren, entre altres, Puig i Torralva, Miquel Duran i Tortajada, Joaquim Badia, VFe i Castell, RGumiel, GHuguet, JNavarro i Cabanes, JMEscuder i LCebrià i Mezquita Tenia caràcter polític i literari Les capçaleres eren d’Enric Pertegàs i de Sousa El succeí Renaiximent gener-març del 1908, publicació del Centre Regionalista
Rafael Armengol i Machí
Pintura
Pintor.
El seu estil conté certs elements pop combinats amb una tendència informal Juntament amb Boix i Heras, en una obra collectiva titulada Trilogia monoteista , que fou exhibida al Saló de Març de València el 1964, representà la primera manifestació del nou realisme als Països Catalans Cultivà les imatges seriades i la incorporació de la reproducció litogràfica, a la manera de Robert Rauschenberg
el Portell
Sector o indret
Sector dels municipis de Castellfollit del Boix i Rajadell (Bages).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina