Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
Agents infecciosos i paràsits de l’home
Patologia humana
Amb la denominació genèrica d’ agents infecciosos es coneix una gran diversitat d’espècies d’organismes, o éssers vius en general, de dimensions microscòpiques, que tenen la capacitat d’ infectar l’organisme humà —és a dir, de penetrar-hi, establir-s’hi i reproduir-s’hi— i eventualment d’originar una malaltia infecciosa , és a dir, una alteració patològica El terme microbi del grec antic mikrós , ‘petit’, i bíos , ‘vida’, sinònim de microorganisme o germen , és aplicat indistintament a tots els éssers vius de dimensions microscòpiques, invisibles a l’ull humà i d’una organització biològica…
Olvan

Vista general d’Olvan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, entre les rodalies de Berga i Gironella.
Situació i presentació El municipi té per límit occidental el curs del Llobregat el límit E coincideix amb la riera del Pontarró pel N, les serres del Montsent i de Campdeparets separen el terme municipal del de la Quar i el situen dins el Baix Berguedà per la banda S, els límits convergeixen des del Llobregat i la riera del Pontarró i formen un apèndix estret que es prolonga cap al S i fa de tascó entre els termes de Sagàs i de Gironella, fins a tocar tot just l’extrem NE del de Puig-reig El terme és solcat també per les rieres de la Portella i d’Olvan, que desguassen al Llobregat per l’…
Vilada
Vilada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat a la vall baixa del Margançol, fins a la seva desembocadura al Llobregat, prop de la Baells.
Situació i presentació Limita al N amb Castell de l’Areny, al N i l’W amb la Nou de Berguedà, a l’E amb Borredà i al S amb Cercs i la Quar Aquest municipi, que actualment solament presenta com a entitat de població el nucli urbà, força dispers, del poble de Vilada, constava originàriament de tres nuclis que corresponen a les tres parròquies de Sant Joan de Vilada, de Santa Maria de Roset i de Santa Magdalena de Gardilans o Guardiolans, esmentades el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Després d’una època d’inseguretat, l’impuls repoblador de Guifre el Pelós tornà a donar vida…
bufa del diable
Micologia
Bolet gasteromicet, de l’ordre de les licoperdals, de carpòfor globulós, blanc, sovint molt gros (de 13 a 15 cm de diàmetre, però a vegades n’ateny 80), sense peu, de carn al principi blanca i dura, que evoluciona lentament cap a la formació d’espores.
Es fa en clarianes de boscs, jardins i camps, i quan és tendre constitueix un bon comestible
moixernó

Moixernó
Andreas Kunze (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret ferm, de 5 a 15 cm d’ample, blanquinós o de color pàl·lid, de làmines juntes, estretes i una mica escotades, de cama gruixuda i blanquinosa, i de carn blanca, friable i amb una forta olor de farina.
Creix en prats de muntanya, on forma erols, i en boscs caducifolis És un dels bolets gastronòmicament més apreciats
cama de perdiu mucosa

Cama de perdiu mucosa
Jerzy Opiola (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de la família de les gomfidiàcies, de barret de color gris violaci o brunenc, sovint amb taques negres, molt mucós, de 6 a 9 cm de diàmetre, làmines grisoses, decurrents, i peu també viscós, curt i afuat, brunenc, amb una zona clara a la part superior.
Espècie comuna a l’Europa central on viu sobretot a les avetoses, és més rara a Catalunya, on creix principalment en boscs de pi És un comestible excellent que cal preparar pelant-ne primer la cutícula
cama de perdiu
Cama de perdiu
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les gomfidiàcies, de barret bru vermellós, mamil·lar, recobert de fibretes radials, lluents, viscós quan és tendre, de 4 a 10 cm de diàmetre, amb làmines gruixudes, espaiades i decurrents, cama de color de safrà i carn groga vermellosa, comestible, de qualitat mitjana.
Es fa a les pinedes de pi blanc, pinyer, roig, etc
cassoleta venosa
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa sostinguda per un peu curt i gruixut, primer globulosa i dreprés oberta i lobulada, de 3 a 12 cm de diàmetre, amb la superfície interior replegada venosa, de color bru castany, i a l’exterior, grisenca.
Creix als boscs a la primavera
candela geganta

Candela geganta
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gran bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret en forma d’embut ample, al principi de color de crema, després més torrat, de 25 a 30 cm de diàmetre, amb el marge pentinat, cama robusta i curta i carn blanca, amb una olor lleu de fruita comestible.
Viu a les pastures de muntanya
bossa truncada

Bossa truncada
Micologia
Bolet basidiomicet semblant a la bossa, de la família de les clavariàcies, de 6 a 12 cm d’alçada, de color més pujat i amb arrugues més marcades que aquesta, de la qual es distingeix sobretot per la part superior truncada i per la carn més o menys dolça.
És propi de boscs de coníferes i comestible sense interès
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina