Resultats de la cerca

Ambaixador de Manuel II Paleòleg a Roma, Venècia, Anglaterra i París Establí escoles de cultura grega a Florència i a Constantinoble i ensenyà a Milà i a Pavia Convertit al catolicisme i nomenat cardenal, participà en el concili de Constança Traduí al llatí la República de Plató

Doctor en ambdós drets per la Universitat de Pisa, serví la cort romana com a jurista i protonotari El 1498 fou un dels jutges que condemnà Savonarola a Florència Alexandre VI el nomenà governador de Roma i vicetresorer, arquebisbe de Sorrento 1501 i cardenal prevere de Sant Joan i Sant Pau el 1503 Al final d’aquest any, davant l’actitud de Juli II contra els cardenals borgians, es refugià a Nàpols, on suplí temporalment Ramon de Cardona en la lloctinència d’aquell regne Havent retornat a Roma, collaborà íntimament amb l’ambaixador de Ferran II, Jeroni de Vic, en la política d’amistat amb…

A l’adveniment d’Elisabet I, refusà l' Act of Supremacy 1559 i abandonà Anglaterra 1565 El 1568 fundà a Donai Artois un seminari per a anglesos i el 1587 fou nomenat cardenal S'enfrontà a la reina d’Anglaterra i sostingué les iniciatives de Felip II d’Espanya

Professor a Roma, publicà tractats de quasi totes les parts de la teologia dogmàtica i restaurà el mètode de la teologia positiva Les seves obres el caracteritzen com un dels representants de la renovació escolàstica Fou teòleg papal al concili I del Vaticà i fou creat cardenal el 1876

Fill de Matteo I i de Bonacossa Borri Destinat a la vida eclesiàstica, l’antipapa Nicolau V el creà cardenal 1329, legat de Llombardia, bisbe de Novara 1329, senyor de Novara 1332 i arquebisbe de Milà 1330 Obtingué Bolonya 1350, i féu la pau amb tots els seus veïns

Assumí el govern el 1528, i eliminà el partit proanglès del regent Albany El 1537 es casà amb Magdalena de França, filla de Francesc I, i el 1538 amb Maria de Lorena, de la qual nasqué Maria I Lluità contra la reforma luterana, amb l’ajut del cardenal Beaton

Príncep Trivulzio Creat cardenal 1629, lluità a favor de Felip IV de Castella i fou lloctinent d’Aragó 1642, capità general de Sicília 1647, virrei de Sardenya 1649-51, ambaixador a Roma 1653 i governador de Milà 1655-56, càrrec que ja havia exercit interinament en 1637-41

Havia estat canonge de Solsona 1912 i preconitzat bisbe d’Amata i administrador apostòlic de Solsona 1920 Promogué en la seva diòcesi l’Obra dels Exercicis Parroquials i aconseguí la restauració de la mitra de Solsona 1933, suprimida pel concordat del 1851 i promoguda pel cardenal Vidal i Barraquer

Nomenat bisbe de Mallorca 1532, confià el govern de la diòcesi a un administrador eclesiàstic i el 1558 renuncià el càrrec Participà activament en el concili de Trento, on pronuncià, el 1552, el discurs De tuenda religione 1561

Bisbe de Rouen 1550, rebé de la Lliga Catòlica el títol de rei amb el nom de Carles X 1589, tot i viure Enric III Aquest el féu empresonar i n'obtingué la renúncia