Resultats de la cerca

Corresponsal de guerra a la campanya del Marroc 1859-60, collaborà a diversos periòdics madrilenys Fou vocal de la junta revolucionària de Madrid 1868 Afiliat a la Unión Liberal, fou sovint diputat a corts entre el 1861 i el 1881, governador civil de les Balears 1864 i ministre de foment 1875, 1884-86 Publicà Ensayos poéticos 1851, Poesías 1857, Las crisis de España 1870, Notas dispersas 1893 i les biografies O'Donnell y su tiempo 1869 i El Cardenal Cisneros 1869

El 1986 formà, amb Pep Sala , el conjunt de rock   Sau , amb el qual tingué un gran èxit Com a actor, s’inicià en teatre Una jornada particular , 1984 i també actuà en cinema Si te dicen que caí , 1989 i en sèries de televisió Sitges , 1997, etc

Trajectòria professional i càrrecs Germà de l’historiador Àngel Duarte i Montserrat Llicenciat en filologia catalana 1984, fou secretari dels Cursos de Llengua Catalana i de la Comissió Sociolingüística de la Universitat de Barcelona 1978-81, i treballà a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya 1981-89, i ha estat director 1983-2003 de la Revista de Llengua i Dret , publicada per aquesta institució Ha estat també cap del Servei d’Assessorament Lingüístic, subdirector general de Formació d’Adults, cap de l’àrea d’Imatge Institucional i director general de Difusió i secretari general de…

Fill de pare italià, estudià a Itàlia i a Barcelona Especialitzat en temes d’art, fou collaborador de La Renaixença des del 1879 i auxiliar de la càtedra de teoria estètica i històrica de les arts a Llotja El 1888 esdevingué secretari general de l’Exposició Universal Com a funcionari municipal fou l’ànima de les posteriors Exposicions de Belles Arts de Barcelona, de les quals fou també secretari general, i així mateix organitzà els concursos arquitectònics anuals del municipi, dels quals fou secretari Fou cap de la secció de museus i belles arts del municipi i acadèmic de Sant Jordi 1907…

Fill d’ Antoni Riba i Garcia  Llicenciat en dret i lletres, es doctorà en lletres el 1938 amb una tesi sobre la  Nausica de Joan Maragall El 1911 guanyà una flor natural als Jocs Florals de Girona i l’any següent, en uns altres jocs florals, conegué la poeta Clementina Arderiu , amb qui es casà el 1916 Aquest mateix any fou nomenat professor de l’Escola de Bibliotecàries, càrrec que ocupà fins el 1939, amb interrupcions degudes a la Dictadura 1923-30 i al Bienni Negre 1934-36 Fou un autèntic professional de les lletres, en un intent de realitzar la figura del poeta professor, que començava a…

Membre del Club Natació Sabadell, es proclamà campió de Catalunya en 100 m papallona 1975, 200 m papallona 1975, 1978, 1500 m lliure 1979, 4 × 100 m lliure 1976 i 4 × 200 m lliure 1976 També fou quatre cops campió d’Espanya, sempre en proves de relleus 4 × 100 m, 4 × 200 m lliure, i 4 × 100 m estils a l’estiu del 1976, i 4 × 200 m lliure a l’hivern del 1977

Format al Futbol Club Barcelona, debutà amb el primer equip a l’abril del 1965 en un partit de Copa i marcà un gol Les dues temporades següents jugà amb el CF Comtal i continuà disputant partits amb el primer equip, al qual s’integrà plenament la temporada 1967-68 Començà jugant d’interior, però després passà a fer-ho d’extrem, sobretot a la dreta Disputà 638 partits, dels quals 447 foren oficials, i marcà 197 gols 122 en partits oficials Guanyà una Lliga 1974, quatre Copes 1968, 1971, 1978, 1981, una Recopa d’Europa 1979, una Copa de Fires 1966 i la Finalíssima de Fires 1971 Fou màxim…

Biografia  Entrà a l’escola Pia, on vestí la sotana a Moià el 16 de setembre de 1894 i hi professà el 20 d’agost de 1894 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 27 de febrer de 1904 De salut malaltissa, fou destinat exclusivament a Tàrrega Ensenyà tres cursos a primària, i després impartí les assignatures de calligrafia, geografia, llatí i dibuix Molt volgut pels alumnes per la seva bonhomia i per la destresa calligràfica i pictòrica, compartí també amb ells la passió pel futbol i passà hores, fins i tot de la nit,…

Llicenciat en dret 1985 i en història 1986 per la Universitat de Barcelona, amplià estudis als EUA, on el 1990 obtingué un màster en administració pública, i el 1995 el doctorat en ciència política per la Universitat de Harvard Ha estat professor de ciència política a les universitats d’Ohio 1995-99 i Chicago 1999-2001, de la qual fou catedràtic en 2001-06 Des del 2006 és catedràtic de la Woodrow Wilson School of Politics and Public Affairs Universitat de Princeton  És autor de nombrosos llibres i articles sobre econonomia política, teoria de la democràcia i catalanisme Hom pot esmentar-ne,…

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on rebé diversos premis i distincions com a pianista Establert a París, estudià amb mestres tan prestigiosos com Jacques Février, Magda Tagliaferro i Marguerite Long, i més tard ho feu amb Harry Datymer a Suïssa El 1961 es professionalitzà com a pianista i compongué el Concert irregular , una creació de teatre musical sobre guió de  Joan Brossa , el qual amb el temps esdevindria un dels seus referents El 1968, becat per la Fundació Joan March, anà als Estats Units, on conegué l’avantguarda musical nord-americana i artistes com  John Cage , que l…