Resultats de la cerca

En el Spill … del vescomtat de Castellbò, que aplega les dades econòmico-socials d’aquest vescomtat al final del segle XV, s’esmenta dins del priorat de Tresponts el mas d’Escales, habitat per Joan d’Escales, amb l’anotació “bona casa” En el “Diccionario geográfico…” de P Madoz, l’any 1849, figuren en el terme de Tost quatre cases disperses, una de les quals és el mas Escales, que depenien de l’església parroquial de Sant Pere De l’església que seria l’actual esglesiola de Sant Pere del mas d’Escales, no s’han trobat més notícies documentals

L’església parroquial de Sant Miquel, força alterada i amb un edifici modern adossat a tramuntana, conserva alguns vestigis romànics part de la façana de ponent i, fins i tot, anteriors, com l’absis rectangular a llevant amb finestra espitllerada Per travessar el riu hi ha un pont de pedra d’un sol ull, d’origen medieval Al Vilar la festa major és dedicada a sant Miquel 29 de setembre El lloc és documentat el 1030 “ in val de Capudense in apendicio de Sancto Michael in locum que dictat ipso vilar ” Pertanyia al vescomtat de Castellbò

El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del s XIX Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del s XII en endavant Perdé la municipalitat a la fi del s XIX Hi ha un sol mas sota l’antiga església

Situació i presentació Creat el 1972, comprén els antics termes de Noves de Segre, Castellàs, la Guàrdia d’Ares i Taús El nom adoptat pel nou municipi no és prou adequat, ja que, si bé comprèn la vall del riu de la Guàrdia o d’Aguilar i les de la seva conca el riu de Castellàs i el de Solans, Taús pertany a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la d’Aguilar El terme municipal de les Valls d’Aguilar afronta a llevant amb el de Ribera d’Urgellet i amb l’enclavament dels Castellins Montferrer i Castellbò, al S ho fa amb Fígols i Alinyà, amb l’enclavament de Baridà del municipi de Ribera d’…

Durant l’època romana, el País de Foix formà part de la Civitas Conseranorum Coserans , i sota el domini dels visigots i dels francs, del ducat d’Aquitània, del comtat de Tolosa i finalment del comtat de Carcassona Al principi del segle XI, el comte Roger I de Carcassona mort vers el 1012 el llegà al seu segon fill, Bernat I de Carcassona mort entre 1035/38 el fill d’aquest darrer, Roger II de Carcassona, en fou el primer comte independent Roger I de Foix i l’iniciador de la primera dinastia comtal de Foix El succeïren el seu germà Pere I de Foix mort el 1071 i el fill d’aquest, Roger II…

Estigué al servei de Pere III de Catalunya-Aragó en la lluita contra Castella 1358-63, i de Martí l’Humà a Sicília Propens a les bandositats, la qual cosa el féu famós, lluità contra el comte de Foix i el vescomte de Castellbò, que obstaculitzaren el seu casament amb Blanca de Foix 1357 Es casà aleshores amb Brianda de Luna germana de la qui havia d’ésser la reina Maria de Luna, separada de Lope Ximénez de Urrea tanmateix, l’anullació del primer matrimoni, denegada el 1379, no fou aconseguida sinó el 1391, cosa que fou motiu, en aquests anys, de bandositats entre els Cornell i…

A uns 200 m al nord de la casa de Pinyes, en un serrat, hi havia les restes de l’església de Sant Vicenç, que foren totalment destruïdes en dates recents, amb màquines excavadores D’aquesta església s’ha trobat un únic esment datat l’any 1023, en què es jurà un testament sacramental sobre l’altar de Sant Vicenç, especificant-se que aquesta església era a la vall de Pinyes El lloc de Pinyes, esmentat ja l’any 959, l’any 1253 fou integrat plenament al vescomtat de Castellbò L’any 1519 el lloc formava part de la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà

Malauradament no es tenen notícies documentals d’aquesta capella, ni del seu terme, que, a la darreria del segle XV era ja un lloc despoblat, integrat al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò, i que comprenia els antics llocs de Castellarnau, Romadriu, Colomers i Serret En la visita pastoral del 1758 i en el Plan Parroquial del 1904, en el terme de Burg consta la capella de Santa Magdalena, referència a l’actual capella sota aquesta advocació que es conserva al terme de Farrera, però que no podem assegurar que sigui la successora de la primitiva església de la Ribalera,…

Se’n tenen molt poques notícies Fou objecte de reclamacions per part del comte Ramon V de Pallars Jussà contra la família Vallferrera Aquesta el tenia ja en temps del vescomte Isarn de mans dels comtes de Pallars Jussà, però ni ell ni els seus fills no respectaren els acords i se l’apropiaren El 1297 pertanyia a la família Bellera, que el tenia en feu del comte de Pallars Els Bellera el cediren en penyora al vescomte de Castellbò el 1352 Jaume de Bellera el va vendre el 1435 al comte de Foix, i des del 1460 en tenia la plena possessió per manament del rei

S'hi dreça l’església parroquial de Santa Coloma, rectangular, amb un campanar de torre quadrat, de la qual depèn la de Ges Al fossar de la Bastida, als afores del poble, hi ha l’església vella de Santa Coloma, trapezoidal, coberta amb encavallades de fusta Hom fa festa major el dissabte després de Pasqua, i el diumenge se celebra l’aplec de Sagàs L’antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d’una antiga batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat El lloc d' Ortone és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell