Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
Santa Maria (o Sant Marc) del castell de Foixà
Art romànic
La “ capella castri de Fuxano ” és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i també el mateix any 1279, en què fou signat en aquesta capella el conveni pel qual el cavaller Berenguer de Sant Martí donava la meitat del delme de Foixà al bisbe Pere de Castellnou En els nomenclàtors del final del segle XIV figura entre les capelles sufragànies amb sacerdot adscrit “ Capella sancte Marie de Fuxano, in parrochia sancti lohannis de Fuxano ” En documents posteriors apareix sota l’advocació de sant Marc L’actual capella ha estat molt modificada l’espai semicircular del…
plana Alta
Pla
Pla dels municipis de Castellnou de Seana i Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell).
Sant Salvador de Torre Abadal
Capella
Capella de tradició romànica però molt modificada del municipi de Castellnou de Bages (Bages).
torrent de la Canal

Aspecte de la torrent de la Canal
© CIC-Moià
Torrent
Curs fluvial de la comarca del Bages, prop del nucli de Castellnou de Bages.
Sant Feliu d’Avall
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a la dreta de la Tet (pertany també al terme una estreta franja a l’esquerra de l’actual límit del riu, aigua avall de Sant Feliu d’Amunt, fins al límit amb la plana de Tuïr.
El terme és drenat, a més, per la riera del Soler Una bona part del territori és regat amb aigua de la Tet, a les hortes properes al riu, i dels canals de Castellnou i de Perpinyà, a la resta del terme La superfície agrícola és de 661 ha, amb 317 d’arbres fruiters 281 de presseguers, 36 d’albercoquers, 226 de vinya, 156 d’hortalisses, 4 de cereals i 2 de farratge La principal activitat industrial és la ceràmica bòbiles i teuleries El poble 1 552 h agl 1982, feliuans, feliuencs o santfeliuencs 90 m alt és situat a la plana alluvial de la dreta de la Tet, a poca distància del riu, al voltant…
Betren

Betren
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.006 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), a l’esquerra de la Garona, entre el riu i la carretera general, prop de Viella.
L’església parroquial de Sant Esteve, al segle XII, amb tres absis pentagonals, fou ampliada al XV el portal, esculpit amb figures, i dos grans finestrals, són d’un estil gòtic primitiu Hi ha un campanar, exempt, quadrat, resta de l’església romànica de Sant Sadurní Més al sud, a la serra que separa les valls del riu Nere i de Valarties, hi ha la tuca de Betren 2514 m alt L’increment de població és degut a la proximitat de l’estació d’esports de neu d’Era Tuca És documentat des de l’any 1198 amb el nom de Bertren , que apareix repetit l’any 1267 i el 1278 El dia 13 de novembre de…
Gausac

Gausac
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a l’extrem NE de la plana de Viella.
L’església parroquial Sant Martí, romànica i gòtica, té un notable campanar vuitavat conserva una talla d’un Crist , el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànics A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc Formava un municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Pèr No hi ha referències documentals fins al darrer terç del segle XIII Consta com a Gausat l’any 1278 i Guasaco el 1298, i el 13 de novembre de 1313 els homes de Casau juraren fidelitat a Jaume II apud Sanctum Martinum de…
Casarilh

Casarilh
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), a l’esquerra de la Garona, a llevant de l’antic terme d’Escunyau.
L’actual església parroquial de Sant Tomàs del 1731 conserva una làpida sepulcral de marbre encastada prop de la porta que mena al campanar, amb un bell monograma de Crist entre una estrella de quatre puntes i una creu grega dins un cercle, i l’absis semicircular de la primitiva església romànica A l’interior, té una pica beneitera renaixentista sostinguda per un pedestal romànic i un Crist segles XII-XIII Apareix en la documentació de l’any 1278 al 1313 amb els noms de Canarilh, Casaril, Casarihl i Casarillo El 12 de novembre de 1313 els quatre cònsols i vint caps de casa de la ville de…
Companyia de Maria
Orde religiós, el primer orde femení dedicat a l’ensenyament, fundat a Bordeus per santa Joana de Lestonnac, amb l’ajuda del jesuïta Jean de Bordes, i aprovat per Pau V el 1607.
Als Països Catalans eren conegudes popularment amb el nom de monges de l’Ensenyança Aquest orde fou introduït a Barcelona el 1650, durant la guerra dels Segadors, gràcies a les gestions del jesuïta Guillem de Josa les religioses, procedents de la comunitat de Besiers, s’establiren definitivament, el 1655, a l’antic palau de l’arquebisbe de Tarragona a tocar del Castellnou de la muralla romana de Barcelona, amb l’autorització del lloctinent Pèire de Marca Enderrocada una part de l’antic convent en obrir el carrer de Ferran 1846, el 1885 passaren al carrer d’Aragó, a l’indret de l…
Antoni de Cardona-Borja i d’Alagó
Literatura catalana
Escriptor.
Segon marquès de Castellnou i de Ponts, i senyor de les baronies de Paranxet i Prades Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II, per a qui escriví algunes obres teatrals cortesanes, com Dido y Eneas Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Després de la mort de la seva dona, Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, s’ordenà de sacerdot i es dedicà a la dramatúrgia És autor de diverses comèdies, cinc de les quals restaren inèdites, mentre que algunes foren editades i representades, com ara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina