Resultats de la cerca
Es mostren 429 resultats
Els bisbes de Lleida fins el 1300
Art romànic
Sagiti 419 Bisbe de tendència priscillanista, relacionat amb la possessió de certs còdexs de contingut màgic i esotèric Assistí al concili de Tarragona de l’any 419, on fou exculpat, juntament amb el bisbe d’Osca, de l’acusació d’heretgia Pere de Lleida v 519 Elogiat per sant Isidor a De viris illustribus Andreu 540 Acudí al I concili provincial de Barcelona, l’any 540 Febrer 546 En el temps de la seva prelatura se celebrà a Lleida el concili visigòtic de l’any 546 Ameli 599 Assistí al concili provincial de Tarragona de l’any 599 Gomarell 614 Envià Fructuós com a representant al concili d’…
Sant Climent d’Iran (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Petita església, encara amb culte, que centra el poble d’Iran ECSA - JA Adell L’església de Sant Climent centra el petit poble d’Iran, situat aprofitant un replà arrecerat de la Serra Capitana Mapa 32-10 213 Situació 31TCH177034 Per a arribar-hi cal agafar el brancal que arrenca de la N-230 a l’altura del Pont de Suert, el qual, des de Gotarta, voreja la serra de Sant Martí Cal seguir-lo tot passant per Igüerri i Irgo de Tor fins a arribar a Iran JBP-JAA Història La documentació d’època medieval no recull cap referència explícita al lloc d’Iran, el qual, tot i que avui…
Sant Pere de Gavarret (Bonansa)
Art romànic
Situació Absis de l’església, la part més genuïna d’aquesta construcció ECSA - MÀ Font El llogaret de Gavarret 1 100 m s’alça en un coster dels vessants esquerres de la vall de Sirès, a ponent del tossal de Miravet Mapa 32-10213 Situació 31TCG115987 Al barri d’Aragó del Pont de Suert surt una pista de terra que mena a Sirès, tot remuntant el barranc del mateix nom en uns 4 km de recorregut Un quilòmetre escàs abans de Sirès un brancal en molt mal estat a mà dreta du en dos quilòmetres al nucli abandonat de Gavarret, on hi ha l’església de Sant Pere També s’hi pot arribar des de Bonansa MAF-…
Rocabertí

Armes dels Rocabertí
Llinatge de la noblesa catalana establert a l’Alt Empordà.
No es coneix amb prou certesa l’origen d’aquesta família Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d’uns ducs dits Aubertins d’Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s’haurien establert al Pirineu català i haurien collaborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany Però fins a la segona meitat del segle X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents De fet, les notícies de JTorner,…
Santa Maria de Formiguera
Situació Façana de ponent de l’església, on són visibles les diferents reformes que ha sofert aquest notable edifici ECSA - A Roura Capçalera de l’església des del costat sud-est, amb l’absis i el tram presbiteral ECSA - A Bonnery L’església parroquial de Santa Maria és al centre del poble de Formiguera, capital del Capcir Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36′ 56″ N - Long 2° 6′ 12″ E Formiguera, en plena plana capcinesa, es comunica amb Montlluís per la carretera D-32 Hom hi arriba també per la Llaguna i Matamala a través de la D-118 CPO Història Poques esglésies catalanes poden enorgullir-se…
Ribera d’Ondara
Sant Antolí i Vilanova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació L’actual municipi de Ribera d’Ondara, de 54,47 km 2 , s’estén pel sector sud-oriental de la comarca Va ser creat el 1972 per la fusió dels antics municipis de Sant Antolí i Vilanova que l’any 1937, i fins el 1939, canvià el nom pel de Vilanova de Segarra i de Sant Pere dels Arquells Limita amb els termes municipals de Cervera W i N, Estaràs N, Sant Guim de Freixenet E, Montmaneu de l’Anoia, al SE, Talavera SE i S, i Montoliu de Segarra SW i W El municipi té un enclavament Montfar entre els termes de Talavera i Montmaneu, i un altre Gramuntell entre Cervera, Granyena de…
Castell de Castellgermà (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació Les restes de la torre del castell de Castellgermà i la base dels murs coronen un característic turó visible des de tota la vall de les Esglésies ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un turó, al costat del collet on hi ha l’ermita de Castellgermà Des del castell s’albira tota la vall de les Esglésies Mapa 33-10214 Situació 31TCG240937 Si seguim la carretera que va de la Pobla de Segur a Pont de Suert, molt poc després d’agafar la carretera de les Esglésies, hem d’enfilar-nos fins a la urbanització que hi ha a la riba dreta del riu, feta inicialment per als obrers de la fàbrica De…
Sant Sadurní del castell de Conques (Isona)
Art romànic
Situació Aspecte actual de les ruïnes del conjunt de Conques A la façana de ponent, ara aterrada com es veu en la fotografia, es podien veure encara l’any 1967 traces d’una porta i una finestra de doble esqueixada que corresponien a l’església Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església del castell de Conques són al cim d’un turó que domina la població de Conques JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG357652 Història El castell de Conques és conegut des de l’any 1007 Tanmateix, les notícies de l’església són més tardanes L’any 1314, en la visita dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a les esglésies…
Santa Maria de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Vista aèria del poble de Taüll, amb l’església de Santa Maria al centre, abans de les obres de pavimentació del seu entorn A Cutiller L’església parroquial de Santa Maria presideix el poble de Taüll, a 1 482 m d’altitud i al peu de la muntanya anomenada l’Agut d’Erill, damunt de Boí, a la dreta de la vall lateral del riu de Sant Martí Taüll consta de dos nuclis, el principal on hi ha l’església de Santa Maria, i un segon, en forma de carrer allargassat, vora l’església de Sant Climent Mapa 33-9 181 Situació 31TCH233099 Hi mena una carretera que…
baronia de Castellnou de Montsec
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que a la fi del s XVI pertanyia als Areny, senyors d’Altet i de Lluçà, i que passà als Erill, barons de l’Albi, als Cartellà, barons de Falgons, i als Ardena de Sabastida (cognomenats de Cartellà
), els quals el 1681 la vengueren als Portolà.
Passà després als Rubalcava i als Vilallonga-Babau cognomenats de Portolà Fou reconeguda com a títol del regne el 1801
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina