Situació
Absis de l’església, la part més genuïna d’aquesta construcció.
ECSA - M.À. Font
El llogaret de Gavarret (1 100 m) s’alça en un coster dels vessants esquerres de la vall de Sirès, a ponent del tossal de Miravet.
Mapa: 32-10(213). Situació: 31TCG115987.
Al barri d’Aragó del Pont de Suert surt una pista de terra que mena a Sirès, tot remuntant el barranc del mateix nom (en uns 4 km de recorregut). Un quilòmetre escàs abans de Sirès un brancal en molt mal estat a mà dreta du en dos quilòmetres al nucli abandonat de Gavarret, on hi ha l’església de Sant Pere. També s’hi pot arribar des de Bonansa. (MAF-XFG)
Història
Només es consigna una única referència documental sobre l’indret, en la venda de Castelló de Tor de l’any 1054, on es diu que els termes de Castelló anaven des de Cardet (vall de Boí) fins a Gabarreto, la qual cosa demostra que el lloc tenia llavors una certa importància. Segons referències més tardanes Gavarret formà part de l’anomenada honor de Sirès, vinculada a una branca dels Erill, i del tercer comtat de Ribagorça al segle XIV. Se sap també que l’església de Sant Pere de Gavarret depenia de la de Sant Bartomeu de Sirès. Actualment l’església no té culte. (JBP)
Església
Planta de l’església.
X. Fresneda i M.À. Font
És una església d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular ultrapassat a l’interior. L’hemicicle en algun moment quedà tancat per un envà, avui dia desaparegut. L’edifici original fou ampliat cap a l’W, com ho demostra el canvi d’aparell, de carreus de mida més petita i menys meteoritzats pels agents atmosfèrics, que hom observa en aquest sector. Aquest aparell també és present als murs de les dues capelles laterals, cobertes amb volta de canó, que s’afegiren al punt d’unió de la nau amb la capçalera del temple. La capella nord ha estat, a més a més, sobrealçada amb morter de ciment.
La part afegida a ponent presenta dues obertures: una finestra que il·luminava el cor i una porta, a sota, que donava accés a la nau. La porta primitiva, d’arc de mig punt, és oberta al mur de migdia, on un porxo ara arruïnat l’arrecerava. Aquest mur s’interromp cap a llevant per la capella afegida en aquest sector, sobre la qual s’aixeca un campanar d’espadanya de dos ulls. L’absis mostra al centre una finestra de travertí i de doble esqueixada. El presbiteri s’il·lumina amb una finestra de doble esqueixada d’ampit esplandit desclosa al mur sud.
L’absis és cobert amb volta de quart d’esfera. El presbiteri i la nau són coberts amb volta de canó, en el tram de la nau reforçada per dos arcs torals. El més occidental coincideix amb els peus primitius de l’edifici. Al tram de la nau original l’aparell de la volta mostra una disposició de carreus en plec de llibre.
Un aparell irregular d’aspecte rústec configura la major part dels murs de la construcció. Està format per diferents tipus de materials rocallosos, amb predomini de conglomerats de quars amb cimentació sorrenca; també es troben gresos vermellosos i fragments d’ofita, tots ells lligats amb morter de calç. El cobriment exterior de l’església és de teula àrab, excepte a l’absis, que conserva les lloses de gres roig. A l’interior el paviment de rajoles ha quedat cobert pels guixots caiguts de l’arrebossat que amagava el parament.
A la capella de tramuntana hom ha descobert un sistema hipogeu de desguàs de la pica baptismal de pedra. Aquesta pica encaixava en un suport octogonal perforat longitudinalment.
L’edifici es troba en un lamentable estat d’abandonament. Tanmateix, encara seria possible una actuació per tal d’impedir el seu imminent enrunament. (MAF-XFG)
Bibliografia
- Ibarra, 1904, doc. 56, pàgs. 97-98
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàgs. 148-149