Resultats de la cerca
Es mostren 1827 resultats
sandhi
Fonètica i fonologia
Terme (‘combinació’) amb què hom designa el fenomen fonològic pel qual els extrems dels mots, més que no pas l’interior, es modifiquen per influència d’altres mots veïns en el text.
Així s’esdevé, en català, per ensordiment o sonorització d’oclusives i fricatives a final de mot segons que el so inicial del següent sigui sord o sonor, respectivament gat petit gát petít, però gat gros gád grós Fora d’aquests casos de fonètica sintàctica, s’anomena fals sandhi la deglutinació o afèresi no etimològica, com ara el dialectal vellana per comptes d' avellana per una mala interpretació del sintagma l’avellana
Vòlvul intestinal
Patologia humana
És anomenada vòlvul intestinal la torsió d’un segment de l’intestí gros sobre el propi eix, que es produeix sobtadament i que provoca una obstrucció brusca del trànsit del contingut intestinal L’intestí gros es manté fix a l’interior de la cavitat abdominal, bàsicament, gràcies al mesenteri , una làmina de teixit conjuntiu que cobreix aquest òrgan i el lliga a les vísceres i els teixits propers Perquè es produeixi un vòlvul intestinal, doncs, cal que el mesenteri sigui més llarg del que hom considera normal, o bé que no cobreixi tota la superfície de l’intestí, com s…
timbarro
Tros gros de pa, de carn, etc.
armenter | armentera
desastre
Desgràcia greu, ruïnosa, gros infortuni, esdeveniment funest.
bec d’esclop

Bec d’esclop
Peter Halasz (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell camallarg, ciconiforme, de la família dels cicònids, d’un metre aproximat d’alçada i amb el plomatge de tons grisos.
Té el cap gros, i el bec, també molt gros, ample i encorbat cap amunt, recorda la forma d’un esclop No canta, sinó que fa petar el bec, semblantment a la cigonya Els becs d’esclop habiten en parelles o en petits grups en zones pantanoses o prop de rius Fan el niu amb fang i amb plantes aquàtiques, i s’alimenten de peixos, granotes, petits rèptils, etc Són propis de l’Àfrica central, des del Nil Blanc fins al llac Victòria S'adapten bé a la vida en parcs zoològics
tricocèfal
Zoologia
Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus, de dimensions força petites (5 cm de longitud total màxima), amb la part anterior del cos filiforme i la posterior, que conté l’aparell reproductor, molt engruixida.
Parasita, sembla que exclusivament, l’intestí gros i el recte de l’home La femella fecundada pon de 2 000 a 6 000 ous cada dia, els quals són expellits amb els excrements, es desenvolupen —si cauen en terreny humit i càlid—, i, si són ingerits per l’home, són alliberades les larves a l’intestí prim i passen a l’intestí gros, on arriben a la maduresa sexual El cicle té com a mínim una durada d’uns tres mesos Si la infecció és en massa produeix danys greus És cosmopolita, però especialment abundant a les zones càlides
restrenyiment
Patologia humana
Estat dels intestins en què les evacuacions són escasses i dificultoses; és anomenat també constipació.
El restrenyiment designa una forma de comportament de l’intestí gros Els principals factors condicionants del restrenyiment són l’alimentació desencertada pocs residus, la repressió del reflex de l’evacuació, la poca força de la premsa abdominal debilitat de la musculatura abdominoperineal i del moviment del diafragma i el sedentarisme En la majoria de casos el restrenyiment no és causa d’altres molèsties que les derivades del major esforç per aconseguir la deposició Hom anomena restrenyiment secundari el consecutiu a infeccions generals, malalties del sistema nerviós o a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina