És anomenada vòlvul intestinal la torsió d’un segment de l’intestí gros sobre el propi eix, que es produeix sobtadament i que provoca una obstrucció brusca del trànsit del contingut intestinal.
L’intestí gros es manté fix a l’interior de la cavitat abdominal, bàsicament, gràcies al mesenteri, una làmina de teixit conjuntiu que cobreix aquest òrgan i el lliga a les vísceres i els teixits propers. Perquè es produeixi un vòlvul intestinal, doncs, cal que el mesenteri sigui més llarg del que hom considera normal, o bé que no cobreixi tota la superfície de l’intestí, com s’esdevé sovint en el cas de dolicocòlon, és a dir quan l’intestí gros és més llarg i ondulat del que es considera normal; en aquestes circumstàncies, és possible que un determinat segment de l’intestí gros, lliure de fixació, giri sobre si mateix.
Les anomalies del mesenteri, que es produeixen per causes desconegudes durant el desenvolupament intrauterí, constitueixen un requisit indispensable perquè es produeixi un vòlvul. Tanmateix, però, no n’hi ha prou amb això perquè es presenti l’alteració, ja que els vòlvuls solen manifestar-se en edats adultes i aquestes anomalies existeixen des del naixement. Les causes desencadenants del vòlvul intestinal no han pogut ésser aclarides, per bé que alguns investigadors sostenen que el trastorn es produeix quan el contingut intestinal és més pesant del que és habitual, com s’esdevé en casos de restrenyiment, o, també, quan la dieta és massa rica en fibra vegetal, un element que, en no ésser absorbit per l’organisme, s’engrosseix i fa augmentar el pes del contingut intestinal. Quan el contingut intestinal és més pesant del que és habitual, les contraccions intestinals que el propulsen cap a l’esfínter anal han d’ésser més enèrgiques i, pel que sembla, aquesta circumstància és la que desencadena el vòlvul. De fet, la incidència d’aquest trastorn és especialment elevada als països i les comunitats d’elevat consum de fibra vegetal; d’altra banda, el restrenyiment constitueix un antecedent comú del vòlvul intestinal. També s’ha assenyalat que l’ús reiterat de laxants forts, com els purgants, podria desencadenar un vòlvul pel fet que estimulen exageradament les contraccions de l’intestí gros.
El símptoma inicial més característic del trastorn és un dolor abdominal sobtat i molt intens que s’estableix de manera continuada i es produeix quan un determinat segment de l’intestí gros, en girar sobre el propi eix, estira el mesenteri i a més provoca l’obstrucció dels vasos sanguinis que irriguen la zona. Immediatament després, hom sol observar una distensió de la paret anterior de l’abdomen, que es produeix quan, a causa de l’obstrucció, el contingut intestinal no es pot moure, s’acumula al segment afectat i el dilata. Al començament, la distensió abdominal és lleu; en canvi, a mesura que passen les hores, pot arribar a ésser molt important. Això és degut al fet que es produeix una obstrucció i l’intestí gros comença a contreure’s amb molta intensitat per tal de vèncer-la, però, en darrer lloc, finalment es relaxa i el segment intestinal afectat es dilata encara més. Aquestes contraccions, igualment, causen un dolor intens que es caracteritza pel fet que és intermitent.
Si aquest trastorn no és tractat en les fases inicials, és molt possible que l’obstrucció dels vasos sanguinis provoqui la necrosi de la paret intestinal, que finalment s’esquinça. Així, doncs, quan es produeix una perforació de la paret intestinal s’esdevé el pas del contingut intestinal —ric en bacteris i substàncies corrosives— cap a la cavitat abdominal i s’origina una peritonitis, és a dir, la inflamació de la membrana serosa que cobreix els òrgans abdominals. Aquesta complicació, anomenada peritonitis fecal, requereix un tractament quirúrgic urgent, i sovint constitueix causa de mort.
Hom estableix la diagnosi d’aquesta malaltia a partir de l’estudi de les manifestacions, sobretot el dolor intens i l’accentuada distensió abdominal, i es confirma amb radiografies simples d’abdomen les imatges de les quals permeten de detectar el desplaçament que ha experimentat un determinat segment de l’intestí gros en efectuar la torsió.
El tractament, que ha d’ésser immediat, depèn de la localització i la gravetat del trastorn. En els casos més lleus, s’intenta de recol·locar el segment intestinal que s’ha torçat manipulant una sonda especial que s’introdueix a través de l’esfínter anal. En els casos més greus o complicats el tractament és quirúrgic i consisteix, en general, en l’extirpació de la porció intestinal involucrada.