Resultats de la cerca

Debutà als catorze anys en el film  Le bal 1931, de Wilhelm Thiele Treballà a França i a Hollywood Actuà a Mayerling 1935, d’Anatole Litvak,  Ruy Blas 1947, de Pierre Billon,  Le rouge et le noir 1954, de Claude Autant-Lara,  Alexander the Great  1956, de Robert Rossen,  Pot-bouille 1956, de Julien Duvivier,  Les demoiselles de Rochefort 1967, de Jacques Démy,  Vingt-quatre heures de la vie d’une femme 1968, de Dominique Delouche, No encontré rosas para mi madre 1973, de Francesc Rovira i Beleta i  Une chambre en ville 1982, de Jacques Démy, entre molts altres títols…

Josep Bernat Flaugier, introductor del neoclassicisme de Jacques-Louis David, pinta el Retrat de Josep I

El mariscal Jacques-Étienne Macdonald, nou governador de la Catalunya francesa, inicia una fase de francesització

Centres notables d’evangelisme foren Meaux, entorn de Jacques Lefèvre d’Étaples, i Nàpols, entorn de Juan de Valdés

Debutà el 1963 en el teatre, i el 1966 actuà en Blow-Up , pellícula de Michelangelo Antonioni Dos anys després, durant el rodatge de Slogan , de Pierre Grimblat, conegué Serge Gainsbourg , amb el qual convisqué tretze anys, i esdevingué una icona del París contracultural dels anys seixanta, ciutat on s’installà des dels vint anys Amb Gainsbourg publicà el seu primer disc,  La chanson du Slogan 1969, banda sonora del film, i collaborà en nombroses cançons, entre les quals hi ha  Je t’aime moi non plus 1969 Posteriorment publicà Di Doo Dah 1973, Lolita Go Home 1975, Ex fan des sixties 1978,…

Al començament del s XVIII hom donà aquest nom a obres didàctiques difícils, especialment per a violí Pietro Antonio Locatelli, Jacques-Rode, Niccolò Paganini

El seu creador fou Pierre Alizés i els darrers anys tingué com a companys Jacques Nicolet, portador, Gerard Stapper, àgil com el mateix Pierre, i Marlies Tanz, àgil femenina

És anomenada també malaltia de Legg-Calvé-Perthes Fou descrita l’any 1902 pels cirurgians Arthur T Legg 1874-1939, Jacques Calvé 1875-1954 i George C Perthes 1869-1927

Reaccionà contra el neoclassicisme del seu mestre Jacques-Louis David Treballà per a Napoleó i féu nombrosos retrats La seva obra més coneguda és Carità educatrice 1824, a la Galleria Pitti, de Florència

Sant Agustí donà el títol de Les confessions a la relació de la seva conversió al cristianisme Les Confessions 1781-88 de Jean-Jacques Rousseau representen un model d’aquesta forma autobiogràfica dins la literatura moderna