Resultats de la cerca

Agremiat i installat a Barcelona el 1741 Esdevingué acadèmic de Ciències i Arts de Barcelona el 1789 Sota la direcció de Salvà i Campillo, féu els primers termòmetres Fahrenheit i Réaumur que es construïren a Barcelona 1789, així com un termòmetre 1789 i un baròmetre 1792 portàtils

Havia professat al monestir de Sant Feliu de Guíxols, d’on fou abat entre el 1749 i el 1753 Féu importants obres en l’església del monestir i en féu daurar el retaule major Assistí al concili de Tarragona del 1752 Fou abat general de la congregació entre el 1761 i el 1765

Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals

Treballà dins l’estètica academicista Féu escultures per a la façana de l’església parroquial d’Alcalà de Xivert i el retaule major de Móra d’Ebre

Professà al convent de la Seu d’Urgell 1789, d’on anà a les missions de les Filipines 1795 Fou destinat tot seguit a la Xina, on estigué vuit anys Fou procurador de la província religiosa 1818 i definidor 1825-29 Bisbe auxiliar de Manila 1829 i arquebisbe titular 1830-45 Es destacà pel seu treball pastoral i esperit caritatiu És autor d’algunes obres pastorals

Era sacerdot Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà Més tard s’establí a París Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l’electricité Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà El 1789 era vicari de Taurinyà

Consagrà la seva vida al servei del seu país Deixeble d’APerbòsc, creà el Colètge d’Occitania 1927, per on han passat molts escriptors occitans, i dirigí la revista Lo Gai Saber Escriví una Gramatica occitana 1943 i nombrosos estudis sobre escriptors occitans, com Filadèlfa de Gèrda, August Forès, etc

Era canonge de la Seu d’Urgell Cosí de Pau Claris, el succeí febrer del 1641 com a president de la generalitat de Catalunya Ocupà el càrrec durant cinc mesos Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D’Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona

Fou catedràtic del Collegi de Cirurgia de Barcelona i cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu Fou un dels setze fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, precursora de l’Acadèmia de Ciències i Arts

Sabater, intervingué activament en el moviment internacionalista de 1869-74 assistí als congressos de Saragossa i de Còrdova de la Federació Regional Espanyola de l’AIT el 1872, fou aliancista i actuà com a secretari general de la Unió d’Obrers del Calçat, a més de figurar el 1873 en el comitè de la federació local barcelonina Posteriorment evolucionà cap a un sindicalisme reformista i participà en la reorganització del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona, el 1876, i en la creació, el 1881, de l’Ateneu Obrer, continuador de l’Ateneu Català de la Classe Obrera A partir del…