Resultats de la cerca

Visqué i treballà a Toledo La seva primera obra coneguda és l’acabament 1508 del retaule d’Àvila, que havia començat Pedro Berruguete, i la seva màxima creació les pintures murals de la sala capitular de la catedral toledana 1509-11 El seu estil correspon al de la pintura italiana de la fi del quatre-cents, bé que a la seva obra no manquen elements que responen al gust tradicional castellà

Precursor en l’educació dels sordmuts Escriví Reducción de las letras y arte para enseñar a hablar a los mudos 1620, on exposa un mètode basat en la lectura labial, d’ús actual

Patriarca de la pintura uruguaiana del s XIX És autor d’escenes històriques, allegòriques i anecdòtiques Són interessants les seves visions gautxesques, realistes i d’esperit plein air

La seva obra, molt influïda per Proust i Faulkner, és un intent renovador que es caracteritza per una visió ellíptica i intellectualitzada de la realitat Nunca llegarás a nada 1961, Volverás a Región 1968, Una meditación 1970, Una tumba 1971, La otra casa de Mazón 1973, El aire del crimen 1980, Herrumbrosas lanzas 3 volums 1983-86, El caballero de Sajonia 1991 Publicà també el volum d’assaigs La construcción de la torre de Babel 1990

Prengué l’alternativa el 1913 De complexió física molt feble, per la intuïció, l’art i el valor constant esdevingué una autèntica figura del toreig Hom li ha atribuït una visió estètica i dramàtica de la lidia , basada en el trencament dels cànons que impedien al torero d’entrar en els terrenys del toro Fou el primer que es parà a peus junts molt apropat al toro, i acoblà amb una perfecció total l’envestida amb el desplaçament de la capa i la muleta Mantingué una gran competència amb Joselito Gómez, Gallito Es retirà el 1921

Liberal, collaborador personal del general Santa Ana, s’enfrontà a la prepotència econòmica de l’Església i promogué la desamortització Exiliat en dues ocasions a Europa i als EUA, participà activament en el moviment d’independència del seu país

Inicià el recull dels documents monetaristes dels regnes peninsulars, dels quals publicà el volum Colección de documentos para la Historia monetaria de España 1843 També publicà Medallas de proclamación de SM la Reina dona Isabel II 1841, Catálogo de la colección de monedas y medallas que pertenecen a JB Barthe 1854

Membre del partit liberal, succeí Ezequiel Zamora en la direcció de la revolució federal 1859-63, però fou derrotat a Coplé 1860 Elegit president provisional de la república 1863, promulgà la constitució federal del 1864 Derrocat el 1868, emigrà a Europa Morí durant el viatge de retorn al seu país

Fou canonge a Saragossa 1767 i preceptor del príncep d’Astúries, futur Ferran VII, a qui inculcà hostilitat a Godoy i admiració envers Napoleó Fou l’eix de la conspiració d’El Escorial 1808 i en les que precediren l’alliberament de Ferran VII 1814 Fou membre del consell d’estat i formà part de la camarilla que dirigí el país durant el segon regnat d’aquest rei, el qual el desterrà per les seves intrigues

Protegit del príncep d’Èboli i d' Antonio Pérez , el 1573 fou nomenat per Felip II secretari de Joan d’Àustria, amb instruccions d’informar la cort de tots els actes i projectes d’aquest Escobedo obtingué proves que Antonio Pérez i la princesa d’Èboli facilitaven informació als rebels flamencs i venien càrrecs públics i secrets d’estat Pérez ho advertí i acusà Escobedo d’encoratjar Joan d’Àustria a aconseguir el regne anglès casant-se amb Maria Stuart i rebé autorització per a eliminar Escobedo, que fou assassinat