Resultats de la cerca
Es mostren 989 resultats
Institut Químic de Sarrià
Química
Centre de l’Església catòlica fundat el 1916 pel jesuïta Eduard Vitòria, reconegut el 1965 per l’estat com a escola superior d’enginyeria química, i inscrit el 1984 com a fundació privada d’ensenyament tècnic superior IQS.
Ofereix les llicenciatures de química i enginyeria química És regit per un consell directiu Junta de Patrons en nom de la Companyia de Jesús El 1991 creà una facultat d’economia, i passà a formar part de la Universitat Ramon Llull S'autofinança en la seva totalitat, i una part dels recursos prové dels serveis tècnics que ofereix a les empreses, especialment en l’àmbit mediambiental Des del 1997 és un centre autoritzat oficialment per a fer informes sobre toxicitat Disposa d’una àmplia biblioteca especialitzada i d’uns extensos laboratoris amb instrumental modern Consta de quatre…
Fundació Escolar Blanquerna
Educació
Fundació privada diocesana dedicada a l’educació, fundada el 1988.
Prové de l’Escola de Magisteri de l’Església, creada per l’arquebisbat de Barcelona el 1948 a partir dels centres de Sant Joan de La Salle i Sant Joan Bosco, que adoptà el nom de Blanquerna el 1974 Adscrita el 1979 a la Universitat de Barcelona, inicià el reciclatge de mestres incorporat al pla del departament d’Ensenyament de la Generalitat Ja amb l’estatut jurídic actual, el 1991 fundà la confederació de centres de la Universitat Ramon Llull i impulsà la facultat de Psicologia i Pedagogia Ha creat diverses escoles universitàries Infermeria i Fisioteràpia, el 1992 Periodisme, el…
Bernat Deliciós
Cristianisme
Predicador franciscà occità.
Des del 1296 menà una campanya contra els excessos inquisitorials dels dominicans Un sermó seu provocà una revolta popular a Carcassona el 1303 L’any següent dirigí un complot contra el rei de França, i oferí la ciutat de Carcassona a l’infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca L’infant acceptà, però el seu pare refusà el compromís i avisà el rei de França Fou empresonat en un convent, bé que aviat aconseguí d’ésser perdonat El 1317, a causa de la seva simpatia pels franciscans espirituals, fou processat i condemnat pel papa Joan XXII Morí a la presó Es relacionà amb Arnau de Vilanova i amb…
la Biga
Història
Nom donat, a mitjan segle XV, a la classe superior de Barcelona, la dels ciutadans honrats, rendistes i terratinents, que dominava el govern municipal des de feia més de dos segles.
Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l’organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I els Marquet, Fiveller, Dusai, Llull, Sapila, Marimon, Turell Cada cop es restringia més l’entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d’ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d’enllaços matrimonials o per l’adquisició de terres senyorials Dominava el govern ciutadà i tenia una gran preponderància a la generalitat, des d’on els ciutadans honrats atacaren i venceren el partit popular de la Busca , i, un cop recuperat el…
Antologia Catalana
Col lecció d’Edicions 62 de Barcelona, dirigida per Joaquim Molas.
Iniciada el febrer del 1965, es proposa d’oferir texts manejables amb vista a formar una antologia de la cultura catalana de totes les èpoques i de tot el domini lingüístic Publica predominantment texts literaris, que van de Ramon Llull fins als nostres dies, però també hi són inclosos texts d’historiadors, economistes, pensadors i polítics, tant si escrivien en català com en altres idiomes i en aquest cas són traduïts, acompanyats d’un pròleg i d’unes taules Ha ofert obres inèdites, com Lo desengany , de Francesc Fontanella, i Lucrècia , de Joan Ramis, i antologies temàtiques o…
Manuel de Lete i Triay
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1914, ingressà el 1915 a l’orde caputxí, on rebé el nom d’Andreu de Palma de Mallorca Intervingué en la revista “Estudis Franciscans” 1918-25 i fou bibliotecari del convent de Pompeia 1944-57 Pessebrista i filatèlic, escriví nombrosos articles i llibres d’història eclesiàstica i d’història local dels Països Catalans, d’un valor molt desigual, entre els quals es destaquen Mallorca en guerra contra el marxismo 1936, Els sistemes jurídics i les idees jurídiques de Ramon Llull 1936, Historia de la villa de Sant Felío de Codines 1946,…
Antoni Bosquets
Filosofia
Història
Cristianisme
Literatura catalana
Lul·lista.
Franciscà 1595, a les universitats d’Alcalá, Valladolid i Salamanca recollí testimoniatges favorables a la doctrina lulliana, i també a Madrid 1610, prop de la inquisició Els jurats de Mallorca l’enviaren 1611 a Roma per tal de defensar la causa lulliana Hi escriví sobre exegesi bíblica, Paraphrastica expositio primi capitis Evangelii secundum Joannem 1612 i, sobretot, el Memoriale collationis seu comprobationis centum articulorum lullianorum per F Nicolaum Eimeric in suo olim Directorio compilatum 1614, la més sòlida protesta contra Eimeric De tornada a Mallorca, fou enviat a la cort de…
,
Z
Filosofia
Figura lul·liana auxiliar que es refereix a la falsedat.
Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art, conjuntament amb la figura Y de la veritat En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura no té numeració ni representació gràfica, per tal com no “forma cambres”, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a controlar l’ús de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura és representada per un cercle vermell en el centre del qual hi ha la lletra Z Semblantment al que s’esdevé amb la figura Y, la figura Z no apareix en l' Ars ultima 1305-08
Y
Filosofia
Figura lul·liana que es refereix a la veritat.
Ramon Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art com a auxiliar de les altres figures En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura manca de numeració i de representació gràfica, per tal com no “forma cambres” com les altres, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a dirigir l’ús correcte de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura té una representació gràfica, que consisteix en un cercle blau en el centre del qual apareix la lletra Y La figura Y fa parella amb la figura Z de la falsedat
Roman de la Rose
Poema didàctic i al·legòric francès en dues parts.
La primera 4 058 versos fou escrita per Guillaume de Lorris cap al 1236 i és un tractat amatori cortesà La segona 17 772 versos, redactada per Jean de Meung entre el 1275 i el 1280, és de caràcter satíric i ataca institucions, costums i creences amb un llenguatge incisiu i realista A Catalunya, la seva influència fou enorme i nombroses les imitacions àdhuc les noves rimades catalanes foren escrites en octosíllabs apariats, igual que el Roman Tanmateix, on s’evidencia clarament la seva influència és en L’arbre de filosofia d’amor , de Ramon Llull, i al poema Passio Amoris…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina